Claude Chevalley

matemàtic francès

Claude Chevalley (Johannesburg, 11 de febrer de 1909 - 18è districte de París, 28 de juny de 1984) va ser un matemàtic francès que va fer importants contribucions en Teoria de nombres, Geometria algebraica i Teoria de grups finits. Va ser un dels membres fundadors de N. Bourbaki

Infotaula de personaClaude Chevalley

Claude Chevalley (assentat) amb els matemàtics japonesos Yasuo Akizuki (esquerra) i Akira Kobori (dreta). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claude Charles Auguste Chevalley Modifica el valor a Wikidata
11 febrer 1909 Modifica el valor a Wikidata
Johannesburg (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juny 1984 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
18è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París (1933–1933)
Universitat de Marburg (1932–1933)
Universitat d'Hamburg (1931–1932)
École Normale Supérieure (–1929) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSur la théorie du corps de classes dans les corps finis et les corps locaux  (1935 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGaston Julia i Charles Émile Picard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i àlgebra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París (1957–1984)
Universitat de Colúmbia (1949–1957)
Universitat de Princeton (1938–1949) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enHilbert class field (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMichel Broué, Lê Dũng Tráng, Michel André, Gerhard Hochschild, Guy Terjanian, Oscar Goldman, Leon Ehrenpreis, Taoufik Karkar, Félix Recillas Juárez, Hsio-Fu Tuan, Luis Gallardo, Lluís Puig i Michèle Vergne Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCatherine Chevalley Modifica el valor a Wikidata
ParesAbel Chevalley Modifica el valor a Wikidata  i Marguerite Sabatier Modifica el valor a Wikidata
ParentsLucie Chevalley (tia)
Louis-Auguste Sabatier (avi) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida modifica

Els pares de Claude Chevalley procedien de famílies protestants: la mare era filla d'un pastor calvinista que va tenir llocs rellevants en la jerarquia eclesiàstica, el pare era fill d'un rellotger suís que s'havia assentat a l'oest de França. El pare va ser professor de secundària fins que va ingressar al servei diplomàtic de la República Francesa. Claude Chevalley va néixer a Johannesburg quan el seu pare era el cònsol francès en aquesta localitat.[1]

De ben jove ja va mostrar el seu talent, ingressant a l'ENS l'any 1926 amb només disset anys. Aquí va estudiar amb Charles Émile Picard, obtenint la seva graduació el 1929 als vint anys. També va establir una forta amistat amb Jacques Herbrand, que es va interrompre abruptament quan aquest va morir el 1931 en un accident de muntanya. Amb Herbrand van estar a Alemanya on van estudiar a Hamburg amb Emil Artin, a Marburg amb Helmut Hasse i a Göttingen amb Emmy Noether.

El 1933, retornat a França, va obtenir el seu doctorat a la Universitat de París amb una tesi Sur la theorie du corps de classes dans les corps finis et les corps locaux dirigida per Gaston Julia. Amb això va introduir a França un camp de la matemàtica que havia estat poc estudiat pels matemàtics francesos: la Teoria de nombres. Durant els anys següents treballarà intensament en les extensions abelianes dels camps numèrics.

L'any 1939, Chevalley va ser invitat per un semestre a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton on el va trobar l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Aconsellat per l'ambaixador francès, va restar a Princeton com a professor de la seva Universitat on hi va donar classes fins al 1948.[2] En aquesta època el seu interès es va decantar pels grups de Lie i la geometria algebraica sobre un camp arbitrari.

A partir de juliol de 1949 va ser professor a la Universitat de Colúmbia, prenent en aquest temps la nacionalitat nord-americana. Alguns intents de retornar a la universitat francesa van ser infructuosos per les traves burocràtiques, el que va encendre la reacció del seu col·lega André Weil, company de N. Bourbaki.[3]

Finalment, el 1955 va obtenir un lloc de professor a la Universitat de París, on va romandre fins a la seva jubilació el 1978, dedicat fonamentalment a l'estudi de la teoria de grups i la geometria algebraica.[4]

Les notes fotocopiades i mai publicades dels seus seminaris dels anys 1956-1958 sobre la determinació de tots els grups semisimples d'un camp arbitrari algebraicament tancat, són conegudes com La Bíblia pels especialistes.[5]

Obres modifica

La seva contribució més important a les matemàtiques van ser els seus treballs en Teoria de grups. Els seus tres llibres: Theory of Lie groups I (1946), Théorie des groupes de Lie, II (1951) i Théorie des groupes de Lie, III (1955), malgrat suggerir tres parts successives de la mateixa obra, són en realitat tres obres molt diferents en la seva concepció i el seu àmbit d'estudi.[6]

Altres obres importants seves es relacionen a continuació:

  • 1936. L'Arithmetique dans les Algèbres de MatricesV. Hermann, Paris.
  • 1940. La théorie du corps de classes. Annals of Mathematics 41: 394–418.
  • 1951. Introduction to the theory of algebraic functions of one variable. A.M.S. Math. Surveys VI.
  • 1954. The algebraic theory of spinors. Columbia Univ. Press; new edition, Springer-Verlag, 1997.
  • 1955. Sur certains groupes simples. Tôhoku Mathematical Journal 7: 14–66.
  • 1955. The construction and study of certain important algebras. Publ. Math. Soc. Japan.
  • 1956. Fundamental concepts of algebra. Acad. Press.
  • 1956-1958. Classification des groupes de Lie algébriques. Séminaire Chevalley, Secrétariat Math., 11 rue P. Curie, Paris; edició revisada per P.Cartier, Springer-Verlag, 2005.
  • 1958. Fondements de la géométrie algébrique. Secrétariat Math., 11 rue P. Curie, Paris.

Referències modifica

  1. Dieudonné i Tits, pàgina 1.
  2. Dieudonné i Tits, pàgina 3.
  3. Weil, pàgina 100 i ss.
  4. Dieudonné i Tits, pàgina 4.
  5. Dieudonné i Tits, pàgina 5.
  6. Dieudonné i Tits, pàgines 3 i 4.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude Chevalley