Obre el menú principal

Claude François Milliet Dechales

matemàtic francès

Claude François Milliet Dechales (a vegades escrit de Chales) va ser un matemàtic i jesuïta, del segle XVII conegut pels seus llibres de text.

Infotaula de personaClaude François Milliet Dechales
Milliet Dechales Cursus.png
Primera plana del seu Cursus (1674).
Biografia
Naixement vers 1621
Chambèri, França
Mort 28 de març de 1678(1678-03-28) (als 56 anys)
Torí, Savoia, avui Itàlia
Residència París
Lyon
Marsella
Torí
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Matemàtiques
Astronomia
Organització Universitat de Marsella
Universitat de Torí
Influències en
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata
Art de naviguer, 1677 

VidaModifica

Nascut a Chambèri (aleshores França, però que havia estat la capital de Savoia durant molts anys), va ingressar a l'orde dels jesuïtes als 14 anys, on va rebre tota la seva formació.[1] Va donar classes a col·legis jesuïtes; primer al Collège de Clermont de Parìs i, després a Lyon i Chambèri. També va anar de missioner a Turquia alguns anys.

Va ser nomenat per Lluís XIV professor d'hidrografia a Marsella,[1] on va ensenyar navegació, enginyeria militar i altres aplicacions de les matemàtiques.

Finalment, va ser nomenat professor de matemàtiques a Torí, on va morir als cinquanta-set anys.

ObraModifica

Milliet és recordat, sobretot, pel seu llibre Cursus seu mundus mathematicus (Lyon, 1674), un tractat complet de matemàtiques que va ser reeditat i traduït al francès, a l'anglès i a l'italià. Un extens tractat en tres grossos volums, incloïa moltes aplicacions pràctiques de les matemàtiques, com mecànica, estàtica, òptica, geografia, arquitectura, música, navegació, hidroestàtica ... Aquest tractat va ser l'inspirador del tractat de matemàtiques del matemàtic valencià Vicent Tosca.[2] De totes maneres i malgrat el seu elevat sentit didàctic, era un llibre a l'antiga usança, que no recollia els treballs més recents de Descartes, Wallis o Fermat.[3]

Fruit de les seves classes a Marsella són els llibres tècnics:

  1. L'art de fortifier, de défendre et d’attaquer les places, suivant les méthodes françoises, hollandoises, italiennes & espagnoles (Paris, 1677)
  2. L'art de naviger demontré par principes & confirmé par plusieurs observations tirées de l’expérience (Paris, 1677)
  3. Les principes généraux de la géographie (Paris, 1677).

També va fer una traducció al francès dels vuit primers llibres dels Elements d'Euclides que va ser força popular a França.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Lacoarret, pàgina 55.
  2. Olmos, pàgines 191-192.
  3. Schaaf, citant Hutton, la qualifica de very old fashioned

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica