Claude François Milliet Dechales

matemàtic francès

Claude François Milliet Dechales (a vegades escrit de Chales) va ser un matemàtic i jesuïta, del segle XVII conegut pels seus llibres de text.

Infotaula de personaClaude François Milliet Dechales
Milliet Dechales Cursus.png
Primera plana del seu Cursus (1674). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1621 Modifica el valor a Wikidata
Chambéry Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1678 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaParís
Lyon
Marsella
Torí
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Astronomia
OrganitzacióUniversitat de Marsella
Universitat de Torí
Influències en
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Milliet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Art de naviguer, 1677 

VidaModifica

Nascut a Chambèri (aleshores França, però que havia estat la capital de Savoia durant molts anys), va ingressar a l'orde dels jesuïtes als 14 anys, on va rebre tota la seva formació.[1] Va donar classes a col·legis jesuïtes; primer al Collège de Clermont de Parìs i, després a Lyon i Chambèri. També va anar de missioner a Turquia alguns anys.

Va ser nomenat per Lluís XIV professor d'hidrografia a Marsella,[1] on va ensenyar navegació, enginyeria militar i altres aplicacions de les matemàtiques.

Finalment, va ser nomenat professor de matemàtiques a Torí, on va morir als cinquanta-set anys.

ObraModifica

Milliet és recordat, sobretot, pel seu llibre Cursus seu mundus mathematicus (Lyon, 1674), un tractat complet de matemàtiques que va ser reeditat i traduït al francès, a l'anglès i a l'italià. Un extens tractat en tres grossos volums, incloïa moltes aplicacions pràctiques de les matemàtiques, com mecànica, estàtica, òptica, geografia, arquitectura, música, navegació, hidroestàtica ... Aquest tractat va ser l'inspirador del tractat de matemàtiques del matemàtic valencià Vicent Tosca.[2] De totes maneres i malgrat el seu elevat sentit didàctic, era un llibre a l'antiga usança, que no recollia els treballs més recents de Descartes, Wallis o Fermat.[3]

Fruit de les seves classes a Marsella són els llibres tècnics:

  1. L'art de fortifier, de défendre et d’attaquer les places, suivant les méthodes françoises, hollandoises, italiennes & espagnoles (Paris, 1677)
  2. L'art de naviger demontré par principes & confirmé par plusieurs observations tirées de l’expérience (Paris, 1677)
  3. Les principes généraux de la géographie (Paris, 1677).

També va fer una traducció al francès dels vuit primers llibres dels Elements d'Euclides que va ser força popular a França.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Lacoarret, pàgina 55.
  2. Olmos, pàgines 191-192.
  3. Schaaf, citant Hutton, la qualifica de very old fashioned

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica