Claude Victor Perrin

Claude Victor Perrin (La Marche, Xampanya, 7 de desembre de 1764 — París, 1 de març de 1841) va ser un polític i militar francès de la Revolució Francesa, les Guerres de la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques, amb una participació destacada a la Guerra del Francès. Va arribar a esdevenir Mariscal de França el 1807 i ministre de la guerra el 1821. Es va retirar el 1830 i va escriure unes memòries.[1]

Infotaula de personaClaude Victor Perrin
Claude-Victor Perrin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claude-Victor Perrin Modifica el valor a Wikidata
7 desembre 1764 Modifica el valor a Wikidata
Lamarche (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1841 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 17 48° 51′ 35″ N, 2° 23′ 40″ E / 48.859627°N,2.394392°E / 48.859627; 2.394392 Modifica el valor a Wikidata
Ministre de guerra de França
Parell de França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsVictor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1781 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarInfanteria Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de l'Imperi
general Modifica el valor a Wikidata
ComandamentX Corps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres de la Revolució Francesa i Guerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolDuc (1808–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 7770 Modifica el valor a Wikidata

En 1808 Napoleó va haver de tornar a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini i ordenà Victor i a François Joseph Lefebvre que bloquegessin Blake mentre ell avançava cap a Burgos,[2] i Vuctor va derrotar finalment a Blake l'11 de novembre a la batalla d'Espinosa de los Monteros[3] i l'emperador, que temia el rearmament austríac,[4] va demanar-li que destruís definitivament l'Exèrcit del Centre de Francisco Javier Venegas, que fou derrotat a la batalla d'Uclés.[5] Al març de 1809 aturà l'avanç angloespanyol sobre Madrid d'Arthur Wellesley i Gregorio de la Cuesta a la batalla de Talavera,[6] però s'estancà en el Setge de Cadis[7] fins al seu nomenament el 1812 per al comandament del cos en la invasió francesa de Rússia. Aquí el seu servei més important va ser protegir l'exèrcit en retirada al travessar el riu Berezina.[8]

ReferènciesModifica

  1. «Claude Victor Perrin». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lanfrey i 1811, p.11.
  3. Lanfrey i 1811, p.32.
  4. Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. vol.4. 2a ed.. Macmillan, 1811, p. 42. 
  5. Oman i 1995, p.12.
  6. Pagnet, 2005, p. 98.
  7. Belausteguigoitia, Santiago. «La batalla decisiva». El Pais, 04-04-2011. [Consulta: 15 desembre 2019].
  8. Hugh, Chisholm. «Victor-Perrin, Claude». A: Encyclopædia Britannica. vol.28. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude Victor Perrin