Clemente Terni

Clemente Terni (Arcidosso (Toscana), 12 de novembre, 1918 – Florència (Toscana), 7 de gener, 2004), va ser un compositor, organista i musicòleg italià.

Clemente Terni

Biografia
Naixement	1909 Arcidosso (Itàlia)
Mort	2004 (94/95 anys) Florència (Itàlia)
Activitat
Ocupació	compositor, organista
Instrument	Orgue

Biografia

Va estudiar piano, cant, orgue i composició, aquesta última sota la direcció de Vito Frazzi.

L'any 1950 va fundar el "Quartetto Polifonico Italiano" (després es convertiria en Quintetto) amb el qual va dur a terme una intensa activitat concertística a Itàlia i Europa. L'any 1951 el grup de cambra va guanyar el concurs nacional de formacions de música de cambra presidit per Franco Alfano.

Va compondre música sacra, de cambra, piano i orgue. Com a musicòleg va treballar tant en la música barroca com en la producció musical de l'Edat Mitjana i el Renaixement. La seva activitat docent també és intensa. De fet, Terni va impartir classes a les Universitats i Conservatoris de Perusa i Florència. A la capital toscana va destacar per haver format diverses generacions de músics i musicòlegs florentins. Va impartir cursos de música i composició antiga, renaixentista i barroca als cursos d'estiu de Música en Compostela a Santiago.

Va ser acadèmic de l'Acadèmia Luigi Cherubini i de l'Acadèmia Etrusca de Cortona així com de la Reial Acadèmia Espanyola de Belles Arts de San Ferran.

Obres (selecció)

• Liriche per a cant i piano
• L'ultima ora del giorno per 12 instruments
• Concerto per pianoforte e percussione
• Preludi e Danze per piano
• Cantico dei Cantici per a soprano i instruments
• Per Pianoforte 1986
• Per Pianoforte 1987
• Per Organo 1993
• Omaggio per Paolo Cortesi per a cant i 12 instruments
• Margherita di Cortona per solos, instruments i percussió

Publicacions (selecció)

• Galileo Galilei e la musica, a «Chigiana», vol. 21, Florència, Olschki, 1964, pp. 249-260.
• Musica e versificazione nelle lingue romanze, a «Studi Medievali», a. XVI, fasc. 1, 1975, Spoleto, Centre Italià d'Estudis sobre l'Alta Edat Mitjana.
• Giovanni Pierluigi da Palestrina e l'esacordo, a «Chigiana», vol. 22, Florència, Olschki, 1965, pp. 219-228.
• Girolamo Frescobaldi a Firenze (1628-1633), a «Paragone», 1969, pp. 3-20.

Bibliografia

• Firenze e la musica italiana del secondo Novecento, a cura de E. Negri e R. Cresti, Florència, LoGisma, 2004.
• Clemente Terni musico francescano (1918-2004). Actes del Simposi per al centenari del seu naixement, editat per D. Righini, Florència, LoGisma, 2019
• Psallitur per voces istas. Scritti in onore di Clemente Terni in occasione del suo ottantesimo compleanno, a cura de D. Righini, Florència, SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 1999.