Vito Frazzi

músic italià

Vito Frazzi (San Secondo Parmense, Emília-Romanya, 1 d'agost de 1888Florència, 8 de juliol de 1975) fou un compositor italià.

Infotaula de personaVito Frazzi
Vito Frazzi.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1888 Modifica el valor a Wikidata
San Secondo Parmense (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1975 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, teòric musical, pedagog musical i pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArnaldo Galliera, Italo Azzoni i Guido Alberto Fano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Estudià en el Conservatori de Parma, orgue amb Alceo Galliera (titulant-se el 1909), contrapunt i fuga amb Italo Azzoni i composició amb Guido Alberto Fano. Fou professor en el Conservatori de Florència en la especialitat de piano, harmonia, contrapunt i composició. Durant cert temps desenvolupà el càrrec de director d'aquest Conservatori. De 1932 a 1963 impartí cursos de perfeccionament en l'Acadèmia Musical Chigiana, de Siena on, entre altres alumnes tingué a Alberto Soresina,[1] i fou nomenat acadèmic de Santa Cecília el 1942.

La seva producció comprèn música vocal (per a cor i orquestra, així com diverses cançons) per a orquestra i música de cambra (una sonata per a violí i piano, un quartet per a corda i piano, etc.,). Malgrat tot, les seves composicions més significatives són les òperes. La primera d'elles, El rei Lear, fou acabada el 1939, després d'un llarg treball (el llibret, realitzat per Papini, data de 1922). A aquesta li seguí el seu Don Quixot, considera la seva obra més madura, sobre llibret propi, que guanyà el segon lloc en el Concurs Internacional de La Scala <Premi Verdi 1951>. També va crear un ballet (L'astuto indovino, 1953) i diverses músiques per a teatre.

També fou molt intensa la seva activitat de transcripció i revisió d'òperes i oratoris clàssics, especialment per a l'execució de les Setmanes de l'Acadèmia Musical Chigiana, de les Setmanes de Música Sacra d'Úmbria i del <Maggio Musicale> florentí. La seva tècnica compositiva es basava en estudis personals vers l'<harmonia cromàtica ultratonal> i sobre les <escales alternades> (és a dir, escales en les que s'alternen, de forma regular, els tons i els semitons). A aquests dos temes Frazzi va declarar una sèrie d'assaigs, entre els que es destaca El llenguatge harmònic de Pizzetti (1940). El 1957, la <Cassa Nazionale Musicisti> italiana li atorgà una medalla al treball. També fou molt apreciat com a didàctic i entre els seus alumnes s'hi troben Angelo Francesco Lavagnino,[2] Pietro Montani, Dallapiccola, Bucchi, Siciliani, Soresina i Prosperi.

BibliografiaModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1360. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 688. (ISBN 84-7291-255-8)