Cleopatra (pel·lícula de 1912)

pel·lícula de 1912 dirigida per Charles L. Gaskill

Cleopatra és una pel·lícula muda històrica dirigida per Charles L. Gaskill i protagonitzada per Helen Gardner.[1] Es tracta de la primera pel·lícula de la Helen Gardner Picture Players[2] la primera productora muntada per una actriu i també de la primera pel·lícula nord-americana de 6 bobines. La pel·lícula, basada en l'obra de teatre homònima de Victorien Sardou,[3] es va estrenar el 13 de novembre de 1912.[4]

Infotaula de pel·lículaCleopatra

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCharles L. Gaskill Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHelen Gardner Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles L. Gaskill Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLucien Tainguy Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHelen Gardner Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1912 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeNova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0002101 Letterboxd: cleopatra-1912 TCM: 336572 TMDB.org: 71266 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Pharo és un jove esclau grec, bell i culte, que està pescant quan és portat davant Cleòpatra, la sobirana d'Egipte. Aquesta li ofereix deu dies d'amor, amb la condició que es suïcidarà al final d'aquest període. Ventidius, un soldat romà, entrega a Cleòpatra l'ordre de reunir-se amb Marc Antoni, general romà, a Tarso per respondre de l'acusació de conspiració. Embruixat per la bellesa de Cleòpatra, Marc Antoni es queda amb ella fins que rep la notícia de la mort de la seva dona Flavia. Tornant a Roma, Marc Antoni es casa per motius polítics amb Octàvia, la germana d'Octavi. Malgrat la ràbia que sent per la infidelitat del seu amant, Cleòpatra s'afanya a anar a Actium quan s'assabenta que la flota de Marc Antoni està assetjada. Tot i això, la marina de Cleòpatra acaba abandonant Actium, deixant afeblit Marc Antoni davant d'Octavi. Marc Antoni és derrotat i es suïcida. Cleòpatra també ho fa pressionant un serp sobre el seu pit per evitar ser exhibida a Roma.

Repartiment

modifica
  • Helen Gardner Cleopatra
  • Mr. Howard (Pharon, esclau grec pescador
  • Charles Sindelar Marc Antoni
  • James R. Waite (Venditius, soldat romà)
  • Mr. Osborne (Diomedes, egipci ric)
  • Harry Knowles (Kephren, capità de la guàrdia)
  • Mr. Paul (August)
  • Mr. Brady (Serapian, sacerdot egipci)
  • Mr. Corker (Ixias, servent de Ventidius)
  • Pearl Sindelar (Iras - An attendant
  • Miss Fielding (Charmian - An attendant
  • Miss Robson (Octàvia Menor)
  • Helene Costello (Nicola, nena)

Referències

modifica
  1. Reeves Harrison, Louis «Helen Gardner’s idealization of Cleopatra». Moving Picture World, 30-11-1912, pàg. 859-60.
  2. Abel, Richard. Encyclopedia of Early Cinema (en anglès). Taylor & Francis, 2005, p. 264. ISBN 978-0-415-23440-5. 
  3. Ball, Robert Hamilton. Shakespeare on Silent Film: A Strange Eventful History (en anglès). Routledge, 2013-07-18, p. 19. ISBN 978-1-134-98098-7. 
  4. «Cleopatra (1912)» (en anglès). American FIlm Institute Catalog. [Consulta: 25 maig 2020].

Enllaços externs=

modifica