Obre el menú principal

La Cleveïta és una variant impura i també amb radioactivitat de la uraninita que conté urani i qu es troba a Noruega. Té la composició de diòxid d'urani (UO2). Aproximadament té el 10% d'urani substituït per element e les terres rares.[1] Rep aquest nom del químic suec Per Teodor Cleve.

La cleveïta va ser la primera font coneguda de l'heli, el qual es forma per desintegració alfa de l'urani. La primera mostra d'heli la va obtenir William Ramsay el 1895 quan va tractar una mostra de cleveïta amb un àcid.[2] Cleve i Abraham Langlet van aïllar heli a partir de la cleveita gairebé ensems.

La Yttrogummita és una variant de cleveita que també es troba a Noruega.


ReferènciesModifica

  1. http://www.mindat.org/min-29957.html Mindat
  2. https://archive.org/details/becquerelraysthe00raylrich Rayleigh, Robert and John Strutt, 1904, The Becquerel rays and the properties of radium, London, E. Arnold