Clorotalonil
El clorotalonil, en anglès:Chlorothalonil (2,4,5,6-tetracloroisoftalonitril) és un compost orgànic principalment usat com fungicida d'ampli espectre, amb altres usos com protector de la fusta, plaguicida i acaricida i per controlar bacteris i algues.[1][2][1]
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 263,88155872 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | cancerigen |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₈Cl₄N₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
Usos
modificaAls Estats Units, el chlorothalonil es fa servir predominantment en els cacauets, patates i tomàquets.[1] També es fa servir en camps de golf i en les gespes.[1]
Mecanisme d'acció
modificaEl chlorothalonil redueix les molècules de glutatió en els fongs portant finalment a la mort cel·lular.[3]
Toxicitat
modificaAguda
modificaSegons la United States Environmental Protection Agency, el chlorothalonil té la categoria de toxicitat I, produeix iritació severa ene les ulls. En contacte amb la pell està classificat en la categoria IV, "pràcticament no tòxic", amb LD50 oral i dèrmica més gran que 10,000 mg/kg.[1]
Crònica
modificaL'exposició a llarg termini afecta el ronyó i tumors en animals de laboratori.[1]
Carcinogènic
modificaChlorothalonil pertany al Grup B2 "carcinogen probable en humans".[1]
Medi ambient
modificaEl chlorothalonil és un important actor en el declivi de les abelles fent les més vulnerables a Nosema ceranae.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Reregistration Eligibility Decision for chlorothalonil, US EPA, 1999.
- ↑ PESTICIDE USE IN U.S. CROP PRODUCTION: 1997 Arxivat 2006-12-10 a Wayback Machine. National Center for Food and Agricultural Policy, 1997.
- ↑ Tillman, Ronald; Siegel, Malcom; Long, John «Mechanism of action and fate of the fungicide chlorothalonil (2,4,5,6-tetrachloroisophthalonitrile) in biological systems : I. Reactions with cells and subcellular components of Saccharomyces pastorianus». Pesticide Biochemistry and Physiology, 3, 2, juny 1973, p. 160–167. DOI: 10.1016/0048-3575(73)90100-4.
- ↑ Jeffery S. Pettis,Elinor M. Lichtenberg,Michael Andree,Jennie Stitzinger,Robyn Rose, Dennis vanEngelsdorp "Crop Pollination Exposes Honey Bees to Pesticides Which Alters Their Susceptibility to the Gut Pathogen Nosema ceranae" PLOS ONE, July 24, 2013, Online: 9 April 2014