Club Atlético Huracán

Huracán
	(es) Club Atlético Huracán
	;
Dades
Sobrenom	El Globo
Tipus	club esportiu
Indústria	Activitats esportives
Creació	1908
Activitat
Instal·lació esportiva	Estadi Tomás Adolfo Ducó: Buenos Aires . 48.314
Governança corporativa
Seu	Buenos Aires (Argentina);
Presidència	Alejandro Nadur
Entrenador principal	Israel Damonte
Propietari de	Estadi Tomás Adolfo Ducó ; Campo de Deportes Jorge Newbery (en)
Equips
	Club Atlético Huracán Headquarters (en)
Esport	Futbol
Altres
Color	blanc, vermell
Equipament esportiu
Lloc web	www.cahuracan.com
	Localització geogràfica

El Club Atlético Huracán és un club de futbol argentí de la ciutat de Buenos Aires. També disposa de secció d'hoquei patins.

Història

Tot i que el club fou fundat oficialment l'1 de novembre de 1908,^[1] alguns documents parlen d'una fundació prèvia el 15 de maig de 1903.^[2] El seu gran rival local és el San Lorenzo.

Localitzat al barri de Parque Patricios,^[3] el club visqué el seu moment de glòria durant el Metropolitano de 1973,^[2] quan guanyà el seu únic títol professional argentí. També ha guanyat els títols de segona divisió les temporades 1989/90 i 1999/2000. A més havia guanyat el campionat amateur els anys 1921, 1922, 1925 i 1928.

Los Angeles de Cappa

Després de complir amb campanyes mitjanament satisfactòries durant els anys 2007 i 2008, en el Torneo Clausura 2009, l'equip, que va comptar amb la decisiva participació de Mario Bolatti, Javier Pastore, Matías Defederico i altres, amb Àngel Cappa a la direcció tècnica, va desplegar un joc vistós que va rescatar l'essència d'un estil que semblava oblidat, complint una actuació els ecos de la qual perduren en el temps.^[4] Es van reflotar les arrels de bon futbol del club, provocant una adhesió de simpatitzants d'altres equips, en una àmplia franja del país. Huracàn va recollir 38 punts, aconseguint el segon lloc, després del campió, Vélez Sarsfield. S'hi va enfrontar a l'Estadi José Amalfitani, caient per 0:1 a vuit minuts del final, en un partit ple d'irregularitats, i amb un gol mal anul·lat d'Eduardo Domínguez, inclosa la falta contra l'arquer Montsó, que va derivar en el gol del títol per Vélez Sarsfield. Aquest fet, va originar una protesta formal del club davant l'AFA i el reconeixement d'un ampli espectre d'opinió a la campanya de l'equip, al punt que el prestigiós diari esportiu Olé el va consagrar com el segon millor equip de l'any, per sobre dels dos campions, Vélez Sarsfield i Banfield, i només darrere del subcampió mundial, Estudiantes.^[5] Així mateix Mario Bolatti va ser triat el segon millor jugador, després de Sebastián Verón, Javier Pastore va ser, segons el mateix diari, la revelació de l'any, i l'entrenador Ángel Cappa el millor director tècnic

Alineació:
22 Gastón Monzón
4 Carlos Araujo
2 Paolo Goltz
25 Eduardo Domínguez
3 Carlos Arano
18 Patricio Toranzo
28 Mario Bolatti
11 César González
16 Javier Pastore
20 Matías Defederico
19 Federico Nieto
DT: Ángel Cappa

Altres integrants del planter :Lucas Calviño, Kevin Cura, Ezequiel Filippetto, Leandro Díaz, Gastón Esmerado, Gastón Beraldi, Alan Sánchez, Luciano Nieto, Leonardo Medina, Ariel Colzera.

Palmarès

5 Lliga argentina de futbol: 1921, 1922, 1925, 1928, Metropolitano 1973
2 Lliga argentina de segona divisió: 1989/90, 1999/2000

Jugadors destacats

Osvaldo Ardiles (1975-1977)
Carlos Babington (1969-1974, 1979-1982)
Claudio Borghi (1991)
Miguel Ángel Brindisi (1967-1976, 1978-1980)
Héctor Cúper (1988-1992)
Alfredo Di Stéfano (1946-1947)
Narciso Horacio Doval (1971)
Luis González (1998-2002)
René Houseman (1973-1980)
Omar Larrosa (1972-1976)
Atilio Mellone (1944)
Pedro Monzón (?)
Hugo Morales (1992-1995)
Claudio Morresi (1980-1985)
Oscar Ortíz (1981-1982)
Adolfo Pedernera (1932-1933, 1948, 1954)
Sixto Peralta (1996-1999)
Héctor Pineda (1993-1995)
Eduardo Ricagni (1952)
Rubén Omar Romano (1978-1980)
José Serrizuela (1991-1992)
Guillermo Stábile (1920-1930)
Héctor Yazalde (1981)
Ángel Tulio Zof (?)

Referències

↑ Gerardo, Romero. Los Clubes del Fútbol Argentino. Tomo I. (en castellà). Editorial Dunken, 2014-02-01, p. 341. ISBN 978-987-02-7103-1.
↑ ^2,0 ^2,1 Gola, Emilio; Haramboure, Julián. Jugar bien vs. jugar mal: la construcción de la verdad sobre el fútbol en el caso del Club Atlético Huracán en 2009 (Tesi) (en castellà). Universidad Nacional de La Plata, 2018.
↑ Valerio, Pablo «Pintando mi aldea: un aporte a la puesta en valor del arte público en el barrio de Parque Patricios» (en castellà). XII Congreso Argentino de Antropología Social (CAAS) (La Plata, junio, julio y septiembre de 2021) - Universidad Nacional de la Plata, 2021.
↑ «FINAL PARA EL INFARTO Y FIESTA EN LINIERS» (en castellà). El Gráfico, 05-07-2021. [Consulta: 30 abril 2023].
↑ «Liga Profesional: contrapunto entre la Liga Profesional y la Seguridad porteña por la postergación de Vélez vs. Central Córdoba de Santiago del Estero» (en castellà). La Nación, 13-09-2022. [Consulta: 30 abril 2023].

Vegeu també

Pista del Club Atlético Huracán

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Atlético Huracán

Web oficial del club
PatriaQuemera - Web no oficial del club Arxivat 2011-02-26 a Wayback Machine.

[1] Gerardo, Romero. Los Clubes del Fútbol Argentino. Tomo I. (en castellà). Editorial Dunken, 2014-02-01, p. 341. ISBN 978-987-02-7103-1.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Gola, Emilio; Haramboure, Julián. Jugar bien vs. jugar mal: la construcción de la verdad sobre el fútbol en el caso del Club Atlético Huracán en 2009 (Tesi) (en castellà). Universidad Nacional de La Plata, 2018.

[3] Valerio, Pablo «Pintando mi aldea: un aporte a la puesta en valor del arte público en el barrio de Parque Patricios» (en castellà). XII Congreso Argentino de Antropología Social (CAAS) (La Plata, junio, julio y septiembre de 2021) - Universidad Nacional de la Plata, 2021.

[4] «FINAL PARA EL INFARTO Y FIESTA EN LINIERS» (en castellà). El Gráfico, 05-07-2021. [Consulta: 30 abril 2023].

[5] «Liga Profesional: contrapunto entre la Liga Profesional y la Seguridad porteña por la postergación de Vélez vs. Central Córdoba de Santiago del Estero» (en castellà). La Nación, 13-09-2022. [Consulta: 30 abril 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]