Alfredo Di Stéfano Laulhé

futbolista argentino-espanyol
(S'ha redirigit des de: Alfredo Di Stéfano)

Alfredo di Stéfano Laulhé (Barracas, Buenos Aires, 4 de juliol de 1926 - Madrid, 7 de juliol de 2014),[2] va ser un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol. És considerat un dels més destacats jugadors argentins de tots els temps i una figura cabdal de la història del futbol[2] per la seva velocitat i tècnica amb la pilota. La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes dels equips sud-americans com el River Plate, el Club Atlético Huracán i el Millonarios de Bogotà i posteriorment a Europa les del Real Madrid i l'Espanyol de Barcelona. Va actuar 29 vegades en la selecció argentina (incloent categories inferiors) i 31 amb l'espanyola. El 5 de novembre del 2000 fou designat “President d'Honor” del Real Madrid CF.[2]

Infotaula de personaAlfredo di Stéfano
Di stefano argentina.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAlfredo Di Stéfano Laulhe
4 juliol 1926 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 2014 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLa Saeta Rubia
Alçada1.78 m
Activitat
OcupacióFutbolista i entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat15 juliol 1945 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaArgentina Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1943-1945
1946-1947
1947-1949
1949-1953
1953-1964
1964-1966
River Plate
CA Huracán
River Plate
Millonarios
Reial Madrid
RCD Espanyol
1
25
65
194
282
21
0
10
49
167
216
9
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1947
1957-1961
1955[1]
Argentina Argentina
Espanya Espanya
Catalunya Catalunya
6
31
1
6
23
1
Equips entrenats
1967-1967
1969-1970
1970-1974
1974-1974
1975-1976
1976-1977
1979-1980
1981-1982
1982-1984
1985-1985
1986-1988
1990-1991
Elx CF
Boca Juniors
València CF
Sporting de Lisboa
Rayo Vallecano
CE Castelló
València CF
River Plate
Real Madrid
Boca Juniors
València CF
Real Madrid
Participà en
1947Campionat Sud-americà de 1947 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0224349 FIFA: 174499 UEFA: 38151 Find a Grave: 132484376 Modifica el valor a Wikidata

Arribada a EuropaModifica

 
Alfredo Di Stefano (al centre), 1963.

Di Stéfano tenia l'habilitat de jugar en qualsevol posició, en el futbol dels anys 50 una cosa difícil de trobar. Les actuacions de di Stefano amb el Millonarios, durant una gira de partits amistosos a Espanya l'any 1952, cridaren l'atenció tant del Futbol Club Barcelona com del Real Madrid. El FC Barcelona inicia contactes amb el Millonarios, un equip que no estava federat, i di Stefano té la fitxa federativa amb el "River Plate", tot i que no hi jugava. El FC Barcelona de Samitier a través de Raimundo Saporta negocia amb el River Plate la cessió del jugador. De fet di Stéfano arriba a jugar alguns partits amistosos amb la samarreta del Barça l'estiu del 1953 (a Palafrugell,[3] el Masnou i Sitges).[4]

Però els directius del Real Madrid, dirigit per Santiago Bernabeu, amb negociacions amb el Millonarios de Bogotà, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La problemàtica es va allargar entre el maig i octubre de 1953. El Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, també intervingué en l'assumpte fent cridar a consultes al seu despatx el president del Barcelona i el delegat de Falange al FCB, Azorín.[4] La qüestió probablement fou resolta pocs dies després del Consell de Ministres al pazo de Meirás del 10 de setembre, al que probablement assistí Sancho Dávila, president de la Federació Espanyola de Futbol acompanyant al Ministro Secretario General del Movimiento.[4] Dos dies després la Federació resolgué que jugués una temporada a cada club alternativament, començant pel Real Madrid, situació que podria qualificar-se d'esperpèntica.[4] Després d'una reunió entre directius de la Federació Espanyola i el president del Barça, Enric Martí, Martí i la resta de la junta directiva van dimitir en bloc i la comissió gestora del club va renunciar al jugador.[4]

Di Stéfano donà els resultats esperats i ajudà a la consecució de diversos títols amb el Real Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc títols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol. El 26 de maig de 1955 jugà amb la selecció catalana (dita de Barcelona) que vencé el Bologna FC per 6 gols a 2 en un partit en el qual jugà al costat de Kubala.[5]

L'any 1998, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) el va escollir, junt amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Saló de la Fama d'aquest organisme. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[6] El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.[7]

Di Stefano entrenadorModifica

Després de retirar-se es va dedicar a la conducció tècnica, dirigint equips com l'Elx, Boca Juniors, València, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, CE Castelló i River Plate.

En la seva carrera com tècnic va aconseguir un Campionat Nacional amb CA Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el València i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.

PalmarèsModifica

ClubModifica

SeleccióModifica

Premis individualsModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. 2,0 2,1 2,2 «Alfredo di Stéfano mor als 88 anys». 324.cat, 07-07-2014. [Consulta: 7 juliol 2014].
  3. «Històric Di Stefano va debutar a Palafrugell». Diari de Girona, 05-04-2009.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Catalunya Ràdio. En guàrdia, 272 - Alfredo di Stéfano [podcast]. [Consulta: 9 gener].
  5. «La selección de Barcelona venció por seis goles a dos al equipo italiano Bolonia». La Vanguardia, 27-01-1955 [Consulta: 3 gener 2016].
  6. Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport
  7. uefa.com

Enllaços externsModifica