Coalició per la Defensa de la República

La Coalició per a la Defensa de la República (francès Coalition pour la Défense de la République, CDR) va ser un partit polític ruandès d'extrema dreta defensor del poder hutu que va jugar un paper important en la incitació al genocidi de Ruanda.[1][2][3][4][5]

Infotaula d'organitzacióCoalició per la Defensa de la República
Coalition pour la Défense de la République
Flag of the CDR of Rwanda.svg
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaPoder hutu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1992 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaMartin Bucyana
Òrgan de premsaKangura

HistoriaModifica

El CDR va ser fundat el 1992 i inicialment dirigit per Martin Bucyana fins al seu assassinat al febrer de 1994. El partit es va aliar amb el partit governamental Moviment Republicà Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament (MRNDD) i va utilitzar el lema Mube maso ("Ves amb compte!"), que significa que hutus haurien de tenir cura o els tutsis els governarien com ho havien fet en el passat. A diferència del MRNDD, el CDR no estava d'acord amb els acords d'Arusha i la Declaració d'Ètica. Es va unir a l' 'Alliance pour le renforcement de la démocratie (ARD), amb el MRND, el PECO, el PARERWA i el PADER[6] Alguns membres importants del CDR, inclosos Jean-Bosco Barayagwiza i Ferdinand Nahimana, van ser condemnats pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda per genocidi, incitació directa i pública a cometre genocidi, conspiració per cometre genocidi i altres crims contra la humanitat.[7] El CDR va crear la milícia Impuzamugambi ("Aquells que tenen el mateix objectiu"), que van prendre part en els assassinats.

El CDR es va negar a operar dins de l'estat de dret o cooperar amb altres partits polítics opositors de Ruanda.[8] L'ala paramilitar del CDR, els Impuzamugambi que provocaven repetidament enfrontaments violents amb membres d'altres partits opositors, usant granades de mà i bombes en llurs enfrontaments i va servir com un dels esquadrons de la mort que va massacrar tutsis en el genocidi ruandès.[8]

IdeologiaModifica

El CDR va recolzar els principis desenvolupats pels supremacista del poder hutu Hassan Ngeze Deu Manaments Hutu.[9] Els manaments exigien la supremacia dels hutus a Ruanda, reclamant el lideratge hutu exclusiu sobre les institucions públiques i la vida pública de Ruanda i la completa segregació d'hutus dels tutsis, i l'exclusió total de tutsis de les institucions públiques i de la vida pública.[10]

Els manaments declaraven que qualsevol forma de relació entre hutus i dones tutsis estava prohibida i que qualsevol hutu que "es casés amb una dona tutsi", "amistancés una dona tutsi" o "emprés una dona tutsi com a secretària o concubina" era "traïdor" al poble hutu. Va denunciar als tutsis com "deshonestos" en els negocis, l'"únic objectiu és la supremacia del seu grup ètnic"; i va declarar que qualsevol hutu que fes negocis amb un tutsi era un traïdor del poble hutu. Els manaments van declarar que "els hutus haurien de deixar de tenir pietat dels tutsis" i es referien als tutsis com "enemic tutsi comú".[10]

El CDR s'oposava a la democràcia. Va ser rebutjat per altres partits de l'oposició com un participant legítim, afirmant que el CDR no tenia valors democràtics.

ReferènciesModifica

  1. Christian P. Scherrer (1998) Ongoing crisis in Central Africa: revolution in Congo and disorder in the Great Lakes region: conflict impact assessment and policy options, Institute for Research on Ethnicity and Conflict Resolution,p83
  2. Dina Temple-Raston (2005) Justice on the Grass: Three Rwandan Journalists, Their Trial for War Crimes and a Nation's Quest for Redemption, Simon and Schuster, p170.
  3. Raymond Verdier, Emmanuel Decaux, Jean-Pierre Chrétien (1995) Situation judiciare au Rwanda" by Alphonse Marie Nkubito, Rwanda, un génocide du XXe siècle, Editions L'Harmattan, pp223.
  4. Monique Mas (1999) Pour un génocide en Afrique - Lunettes coloniales, politique du sabre et onction humanitaire, Editions L'Harmattan, p469
  5. Jean-Pierre Chrétien (1995) "Rwanda: les médias du génocide", Reporters without frontiers, p130 (note #85 at the bottom of the page describes the CDR as fascist).
  6. André Guichaoua (dir.), Les crises politiques au Burundi et au Rwanda (1993-1994), Villeneuve d'Ascq, Université des Sciences et Technologies de Lille, 1995. p. 767
  7. Summary of judgements against the accused Human Rights Watch
  8. 8,0 8,1 Christian P. Scherrer (2003) Ethnicity, nationalism, and violence: conflict management, human rights, and multilateral regimes, Ashgate Publishing, pp328
  9. Ethnicity and sociopolitcal change in Africa and other developing countries: a constructive discourse in state building, Lexington Books p92
  10. 10,0 10,1 John A. Berry and Carol Pott Berry (1999) Genocide in Rwanda: A Collective Memory, Howard University Press, pp113–115