Codi Morse
El codi Morse és un mètode per transmetre informació telegràfica, utilitzant seqüències d'elements curts i llargs per representar les lletres, nombres, puntuació i altres caràcters especials d'un missatge. Els elements curts i llargs poden estar formats per sons o polsos, i se solen conèixer per "punts" i "ratlles".[1][2][3][4]
El codi Morse internacional està compost per sis elements:
- Marca curta, punt (·)
- Una marca més llarga, ratlla (-)
- Espai entre caràcters (entre els punts i les ratlles d'un mateix caràcter)
- Espai curt (entre lletres)
- Espai mitjà (entre paraules)
- Espai llarg (entre frases — d'unes set unitats de temps)
Aquests sis elements serveixen de base per al codi Morse internacional i, per tant, poden ser aplicats a l'ús del codi Morse a nivell mundial.
Història modifica
Va ser desenvolupat per Alfred Vail mentre col·laborava el 1835 amb Samuel Morse en la invenció del telègraf elèctric. Vail va crear un mètode pel qual cada lletra o nombre era tramès de manera individual en un codi consistent en ratlles i punts, és a dir, senyals telegràfics que es diferenciaven en el temps de duració del senyal actiu. Morse va reconèixer la idoneïtat d'aquest sistema i el va patentar juntament amb el telègraf elèctric. Aquest codi es va conèixer com l'American Morse Code i va ser utilitzat en la primera transmissió per telègraf.
En els seus inicis, el codi Morse es va utilitzar en les línies telegràfiques construïdes a partir dels cables que es van anar instal·lant. Més endavant, es va utilitzar també en les transmissions per ràdio, sobretot en mar i aire, fins que van sorgir les emissores i receptors de radiodifusió per veu. En l'actualitat, el codi Morse té aplicació gairebé exclusiva en l'àmbit dels radioaficionats, i és exigible sovint el seu coneixement per a l'obtenció de la llicència de radiooperador aficionat fins a l'any 2005; des de llavors, s'anima els organismes que concedeixen aquesta llicència en tots els països a dispensar l'examen de telegrafia als candidats a la llicència, tot i que no és obligatori.
Representació i temporització modifica
Els missatges en Morse se solen transmetre per un aparell operat a mà, com pot ser un telègraf; per tant, hi ha variacions introduïdes per l'habilitat de l'emissor i del receptor; operadors amb més experiència poden enviar i rebre missatges a velocitats més ràpides. Dels dos símbols utilitzats per a representar lletres, els punts i les ratlles, el que marca la velocitat a la qual s'envia el missatge és el punt, que s'utilitza com a referència per a la temporització.
La velocitat del codi Morse se sol especificar en "paraules per minut". Una ratlla acostuma a ser 3 vegades més llarga que un punt. L'espai entre ratlles i punts d'un mateix caràcter té la longitud d'un punt; entre lletres d'una paraula la longitud és d'una ratlla (3 punts); i entre paraules és de 7 punts. L'estàndard de París defineix la velocitat de la transmissió com el temps necessari per a enviar la paraula "Paris" un cert nombre de vegades per minut. S'utilitza la paraula "Paris" com a referència perquè té precisament 50 punts de durada.
A continuació, hi ha una il·lustració de les convencions de temporització. La frase "MORSE CODE" s'escriuria normalment així, en què - representen ratlles i · representen punts:
-- --- ·-· ··· · / -·-· --- -·· · M O R S E (espai) C O D E
La temporització convencional per a aquesta frase, amb = representant un senyal actiu, i. representant un senyal inactiu, cadascun amb la longitud exacta d'un punt:
1 2 3 4 5 6 7 8 12345678901234567890123456789012345678901234567890123456789012345678901234567890123456789
M------ O---------- R------ S---- E C---------- O---------- D------ E ===.===...===.===.===...=.===.=...=.=.=...=.......===.=.===.=...===.===.===...===.=.=...= ^ ^ ^ ^ ^ | ratlla punt | | espai entre símbols espai entre paraules espai entre lletres
Lletres, nombres i puntuació modifica
| Caràcter | Codi | Caràcter | Codi | Caràcter | Codi | Caràcter | Codi | Caràcter | Codi | Caràcter | Codi |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 A (?·pàg.) |
· — | J (?·pàg.) |
· — — — | S (?·pàg.) |
· · · | 1 (?·pàg.) |
· — — — — | Punt [.] | · — · — · — | Dos punts [:] | — — — · · · |
| B (?·pàg.) |
— · · · | K (?·pàg.) |
— · — | T (?·pàg.) |
— | 2 (?·pàg.) |
· · — — — | Coma [,] | — — · · — — | Punt i coma [;] | — · — · — · |
| C (?·pàg.) |
— · — · | L (?·pàg.) |
· — · · | U (?·pàg.) |
· · — | 3 (?·pàg.) |
· · · — — | Signe d'interrogació [?] | · · — — · · | Signe d'igualtat [=] | — · · · — |
| D (?·pàg.) |
— · · | M (?·pàg.) |
— — | V (?·pàg.) |
· · · — | 4 (?·pàg.) |
· · · · — | Apòstrof ['] | · — — — — · | Símbol de suma [+] | · — · — · |
| E (?·pàg.) |
· | N (?·pàg.) |
— · | W (?·pàg.) |
· — — | 5 (?·pàg.) |
· · · · · | Signe d'exclamació [!] | — · — · — — | Guió, símbol de resta [-] | — · · · · — |
| F (?·pàg.) |
· · — · | O (?·pàg.) |
— — — | X (?·pàg.) |
— · · — | 6 (?·pàg.) |
— · · · · | Barra, símbol de fracció [/], | — · · — · | Guió baix [_] | · · — — · — |
| G (?·pàg.) |
— — · | P (?·pàg.) |
· — — · | Y (?·pàg.) |
— · — — | 7 (?·pàg.) |
— — · · · | Obrir parèntesi [(] | — · — — · | Cometes | · — · · — · |
| H (?·pàg.) |
· · · · | Q (?·pàg.) |
— — · — | Z (?·pàg.) |
— — · · | 8 (?·pàg.) |
— — — · · | Tancar parèntesi [)] | — · — — · — | Símbol del dòlar [$] | · · · — · · — |
| Ce trencada [Ç] | — · — · · |
Existeixen codis Morse adaptats a altres sistemes d'escriptura, com el japonès, el ciríl·lic, el grec, l'àrab, l'hebreu i, fins i tot, els ideogrames xinesos.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Codi Morse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «International Morse code Recommendation ITU-R M.1677-1» (en anglès). itu.int. International Telecommunication Union, octubre 2009. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Beechey, F.S.. Electro-Telegraphy. E. & F.N. Spon, 1876, p. 71.
- ↑ Camm, F.J.. Radio Engineers' Pocket Book. 2nd. Chemical Publishing Co., 1941, p. 72.
