Cogomina rosada
La cogomina rosada[1] (Lepiota subincarnata), és l'espècie representativa d'un grup de bolets caracteritzats per la superfície granulosa de barret i cama que constitueixen restes del vel universal[2] i les làmines annexes, adnates o escotades. Poden presentar un anell més o menys evident. La cogomina calçada es caracteritza pel barret beix groguenc, làmines blanques i basidiòspores amiloides i de elipsoides a oblongues.[3][4]
Lepiota subincarnata  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Lepiota | ||||||||
| Espècie | Lepiota subincarnata J.E.Lange, 1940 | ||||||||
.svg){kind=icon}
Taxonomia
modificaDescrita el 1771 com a Agaricus amianthinus per Giovanni Antonio Scopoli.[5] Victor Fayod va combinarla al gènere Cystoderma[6] incluint diverses espècies: Lepiota amianthina, L. granulosa, L. cinnabarina, L. carcharias, L. seminuda i L. fumosopurpurea. La primera monografia del gènere Cystoderma (Smith & Singer, 1945)[7]ordenaba el gènere en dos seccions Granulosa (espores inamiloides) i Amianthina (espores amiloides). Bassant-se en les dades de Saar&Kullman (2000)[3] i les analisis filogenètiques de Moncalvo et al (2002),[8] Harmaja (2002)[9] escindeix Cystoderma en dos gèneres: Cystoderma s. str. que inclou les espècies de basidiospores amiloides i Cystodermella, un nou gènere, per les espècies d'espores inamiloides. La cogomina calçada (Cystoderma amianthinum) és l'espècies tipus del gènere Cystoderma.[10]
A nivell mundial, s'han indicat fins avui dia (2024) 27 espècies del gènere Cystoderma[10]
Iconografia
modificaJames Sowerby: Coloured Figures of English Fungi or Mushrooms T.[11]
Cystoderma amianthinum © Noah Siegel
Descripció
modifica[2][12]Barret de 15-50 mm, de convex a estés, de beix a beix groguenc, beix canyella o beix safrà, sovint amb un umbó més fosc; superfície granulosa, sovint arrugada radialment; de jove amb restes del vel universal.
Làmines de blanques a blanquinoses o crema pàl·lid, d'adnates 
, a annexes 
, denses.
Cama de 25-60 x 2-7 mm; a la part apical blanquinosa i estriada; la resta és coberta per una calça que forma una zona anular flocosa i evanescent
Carn de blanc a blanquinós, groguenc a la cama; olor sovint desagradable.
Hàbitat
modificaSaprotròfica en boscos de coníferes, caducifolis i mixtes, més rar en pastures; al sòl entre molsa i virosta, algun cop sobre fusta en descomposició; des de l'estadi alpí a la terra baixa i el litoral; de juliol a desembre; comú.[2][4][12]
Distribució geogràfica
modificaCreix a Europa, Africa, Asia-Temperadae, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Nordest de China;[10] s'ha citat a Catalunya,[13] País Valencià i Mallorca.[14]
Espècies semblants
modifica- La cogomina calçada fosca (Cystoderma jasonis) sol ser la més complexa de diferenciar. El seu barret és de color beix canyella sempre més fosc i les làmines són de color beix groguenques mentre les de la cogomina calçada són blanques.
- La cogomina calçada rosàcia (Cystoderma carcharias) té l'anell membranós, persistent, ascendent
- La superfície del barret de la cogomina calçada cinabarí (Cystodermella cinnabarina) és de color bru ataronjat a vermell
Comestibilitat
modificaEspècie tòxica.
Referències
modifica- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 3,0 3,1 Saar, Irja; Põldmaa, Kadri; Kõljalg, Urmas «The phylogeny and taxonomy of genera Cystoderma and Cystodermella (Agaricales) based on nuclear ITS and LSU sequences» (en anglès). Mycological Progress, 8, 1, 3-2009, pàg. 59–73. DOI: 10.1007/s11557-008-0578-9. ISSN: 1617-416X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Saar, Irja «The genera Cystoderma and Cystodermella (Tricholomataceae) in temperate Eurasia.». Mycotaxon, 86, 2003, pàg. 455-473..
- ↑ Scopoli, Giovanni Antonio Flora carniolica exhibens plantas Carnioliae indigenas et distributas in classes, genera, species, varietates, ordine linnaeano. Tom. II. ; Editio secunda aucta et reformata. Impensis Ioannis Pauli Krauss, bibliopolae vindobonensis [Vindobona], 1772, pàg. 434.
- ↑ Fayod, Victor «Prodrome d'une histoire naturelle des Agaricinés». Annales des Sciences Naturelles, Botanique, Sér. 7 9, 1889, pàg. 181–411; 351.
- ↑ Smith, Alexander H.; Singer, Rolf «Notes on the Genus Cystoderma» (en anglès). Mycologia, 40, 4, 7-1948, pàg. 454–460. DOI: 10.1080/00275514.1944.12017723. ISSN: 0027-5514.
- ↑ Moncalvo, Jean-Marc; Vilgalys, Rytas; Redhead, Scott A; Johnson, James E; James, Timothy Y «One hundred and seventeen clades of euagarics» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 23, 3, 6-2002, pàg. 357–400. DOI: 10.1016/S1055-7903(02)00027-1.
- ↑ Harmaja, Harri «Amylolepiota, Clavicybe and Cystodermella, new genera of the Agaricales». Karstenia, 42, 2, 2002, pàg. 39-48.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Jia-Xin, Li; Mao-Qiang, He; Rui-Lin, Zhao «A review of Cystoderma (Agaricales/Basidiomycota) from China with four new species and two new records» (en anglès). Mycology, 13, 3, 03-07-2022, pàg. 163–176. DOI: 10.1080/21501203.2021.2013969. ISSN: 2150-1203. PMC: PMC9354646. PMID: 35938081.
- ↑ Sowerby, James «Agaricus croceus TAB. XIX». Coloured Figures of English Fungi or Mushrooms, 1797-[1809], pàg. 19.
- ↑ 12,0 12,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.