El coit interromput, també conegut com a retirada, marxa arrere o per la locució llatina científica coitus interruptus és una variant del coit, que tot i no ser un mètode de contracepció s'utilitza com a tal. És la variació en la qual durant les relacions heterosexuals, l'home retira el penis abans d'ejacular. El semen es dispersa, suposadament, fora de la vagina.


Com a mètode anticonceptiu és poc fiable.[1] Fracassa en el 15-40% dels casos, «a més, pot generar insatisfacció sexual en la parella i crear certs problemes psicològics.»[2] Fracassa entre altres coses perquè no es pot garantir que el líquid preejaculatori no contingui cap espermatozoide,[3] i perquè l'home no sempre té prou autocontrol per a poder contenir-se a temps. Aquesta pràctica com a mètode d'anticoncepció és un dels més antics, ja mencionat i prohibit a la Bíblia com el pecat d'Onan. Encara era usat per uns 38 milions de parelles en tot el món el 1991.[4] Encara el 2001, 5% o més d'un milió d'espanyols usen mètodes anticonceptius poc segurs.[5]

Mentre les esglésies protestants van començar a treure la prohibició d'actes sexuals no procreadors des del 1930, l'església catòlica persisteix en la seva ofensiva antisexual. Malgrat l'escassa fiabilitat del mètode, l'encíclica Humanae Vitae de Giovanni Battista Montini (papa Pau VI) del 1968 va reiterar la condemna del coit interromput.[6] Com a arguments dona la història d'Onan del Gènesi i texts dels primers segles del cristianisme, força influenciats pel gnosticisme antisexual, tal com Climent d'Alexandria, que va escriure el 195: «Per causa de la seva institució divina per a la propagació de l'home, el semen no ha d'ejacular-se en va, ni malmetre's ni malgastar-se.».[7] El paràgraf 2370 del Catecisme romà estipula que qualsevol acte en el comerç conjugal que impedeixi la procreació és «intrínsecament dolent».[8]

Referències

modifica
  1. «La “marxa enrere” o coit interromput» Arxivat 2013-06-22 a Wayback Machine. en el web del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS)
  2. «Coit interromput». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Roger W. Harms, «Can pre-ejaculation fluid cause pregnancy? » in Women's health: Expert answers, 20 de setembre de 2007 (en català: És possible que el líquid preejaculatori provoqui l'embaràs)
  4. Population Action International (1991). "A Guide to Methods of Birth Control." Briefing Paper No. 25, Washington, citat per D. Rogow D i S. Horowitz, «Withdrawal: a review of the literature and an agenda for research», in Studies in family planning, 1995, volum 26 n° 3 pàgines 140–53
  5. «Més d'un milió d'espanyoles usen mètodes anticonceptius poc segurs», La Xarxa, 4 d'octubre de 2001
  6. «Birth control». Catholic Answers, to explain and defend the faith. web que va obtindre el nihil obstat i imprimatur el 2004
  7. Παιδαγωγός (Paidagogos, educador de nens) 2:10:91:2
  8. «E contra, est intrinsece malus quivis « actus qui, cum coniugale commercium vel praevidetur vel efficitur vel ad suos naturales exitus ducit, id tamquam finem obtinendum aut viam adhibendam intendat, ut procreatio impediatur.» (llatí) a «Articulus 6: Sextum praeceptum»

Vegeu també

modifica