Colònia Valls

Colònia industrial a Sant Mateu de Bages

Colònia Valls és una antiga colònia tèxtil, al peu del riu Cardener, que va donar origen al poble de Valls de Torroella, al terme municipal de Sant Mateu de Bages (Bages). Es coneixia també amb els noms de Palà Nou o Palà de Baix (en contraposició a Palà Vell o Palà de Dalt, que es referia a la veïna Colònia Palà de Torroella). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Infotaula d'edifici
Colònia Valls
Navàs esgl SagratCor Colònia Valls IPA-16857 4052 resize.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusColònia industrial Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaBages
MunicipiSant Mateu de Bages
EntitatValls de Torroella Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióValls de Torroella Modifica el valor a Wikidata
 41° 50′ 49″ N, 1° 43′ 13″ E / 41.847029°N,1.72035°E / 41.847029; 1.72035
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador16856

DescripcióModifica

La fàbrica i els primers pisos per als treballadors es construïren al marge dret del riu Cardener. Els primers edificis de serveis que es construïren a la colònia foren la casa convent amb l'escola i l'església, aquesta d'estil neoromànic, amb els murs arrebossats i pintats de color blanc, amb un campanar de planta quadrada.[2]

Més endavant, a la segona dècada del segle XX, es construí el Teatre i Casino, la rectoria, l'església del Sagrat Cor (beneïda el 7 de novembre de 1926), i el 1968 es construïren els 24 pisos coneguts com a "edificis Sant Josep".[3]

HistòriaModifica

El naixement de la Colònia Valls, l'any 1901, va lligat al creixement industrial de la Comarca del Bages, a finals del segle XIX i principis del XX, amb la instal·lació al costat del riu Llobregat i el riu Cardener, de les fàbriques de teixits i filats.[4] Les factories s'establiren al costat dels rius per aprofitar la font d'energia gratuïta, la hidràulica. A partir de la construcció de la planta s'organitzà la Colònia amb tots els serveis: Església, escola, habitatges, botigues, etc.[4] La Colònia Valls és actualment el centre industrial més actiu i alhora més viu, quant a perspectives de futur, del Municipi de Navàs.[4]

Situat a l'extrem més occidental del terme i totalment allunyat del cap del Municipi, la Colònia és una autèntica entitat pròpia. Als peus de la carretera de Manresa a Cardona (km. 19,5) i per les especials condicions de la seva situació prop de Súria, la Colònia Valls està fortament desvinculada del seu municipi, Navàs, i viu, econòmicament i a nivell de serveis bàsics, totalment relacionada amb Súria, Cardona i Manresa.[4] La Colònia s'organitzà a ponent del Cardener a la seva primera època; l'expansió i l'ampliació del nombre d'habitatges, obligà a desplaçar-se al costat de la carretera, en construir al peu d'aquesta essencial via de comunicació.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Valls de Torroella». Ajuntament de Sant Mateu de Bages. [Consulta: 24 març 2016].
  2. Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000, p. 175-185. ISBN 8488811594. 
  3. Llobet, Ester «Desavinences familiars a les colònies Palà i Valls de Torroella». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 86-87 150 anys de colònies industrials, 2005.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Colònia Valls». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia Valls