Collier Cudmore

polític australià

Sir Collier Robert Cudmore (Wentworth, Austràlia, 13 de juny de 188516 de maig de 1971) va ser un advocat, polític i remer australià que va competir a començaments del segle xx.

Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Collier Cudmore

Cudmore circa 1915 (amb uns 30 anys) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Collier Robert Cudmore Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1885 Modifica el valor a Wikidata
Avoca (Austràlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 1971 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
North Adelaide (Austràlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Consell Legislatiu d'Austràlia Meridional
9 març 1933 – 6 març 1959
Circumscripció electoral: Central No. 2 (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMagdalen College Modifica el valor a Wikidata
Pes74 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióremer, advocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Liberal i Rural Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Esportrem Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1908Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - Quatre sense timoner masculí Modifica el valor a Wikidata
Premis


Olympics.com: collier-robert-cudmore Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Regne Unit Regne Unit
Jocs Olímpics Anells olímpics
Rem
Or Londres 1908 Quatre sense timoner

Cudmore va néixer a Wentworth, Nova Gal·les del Sud, i era fill del pastor Henry Daniel Cudmore i la seva segona esposa Martha Earle, de soltera McCracken. Va estudiar al St Peter's College de la Universitat d'Adelaida.[1] Posteriorment continuà els estudis a Anglaterra, al Magdalen College de la Universitat d'Oxford. El 1908 va remar amb l'equip d'Oxford en la regata Oxford-Cambridge. Va ser membre de l'equip del Magdalen College de quatre sense timoner que va guanyar la Stewards' Challenge Cup i la Visitors' Challenge Cup de la Henley Royal Regatta el 1908.[2] Aquella tripulació fou escollida per representar el Regne Unit als Jocs Olímpics de Londres en la prova de quatre sense timoner del programa de rem. Fent equip amb John Somers-Smith, Angus Gillan i Duncan Mackinnon guanyà la medalla d'or.[3]

Cudmore va estudiar dret a l'Inner Temple i un cop llicenciat el 1910 va tornar a Austràlia i va formar una aliança amb Stanley Murray. Va exercir com a advocat fins a 1955.[1]

Com a oficial a la reserva de la Royal Field Artillery comandà una bateria d'artilleria a França durant la Primera Guerra Mundial. Va ser ferit dues vegades, cosa que li deixà seqüeles de per vida a l'esquena.

Vida política

modifica

En acabar la guerra i tornar a Austràlia el 1919 s'interessà per la política i va estar involucrat en l'administració de diversos organismes vinculats als soldats.[1]

El 1933 fou escollit membre del Consell Legislatiu del Parlament d'Austràlia Meridional. Entre 1934 i 1936 va ser president de la Liberal and Country League. De 1939 a 1959, quan es va retirar, fou el líder del seu partit a la cambra alta.[1]

El 1958 fou fet cavaller.[4]

Referències

modifica