Comissió Provincial de Monuments

Les Comissions Provincials de Monuments neixen a Espanya per una reial ordre de 1844. La principal missió de les comissions era la conservació i restauració dels monuments històrics de propietat estatal i la creació de museus d'antiguitats. Segons les bases redactades el 1844, les comissions es dividien en tres seccions: biblioteques i arxius; escultura i pintura; arqueologia i arquitectura.

Comissió Provincial de Monuments

L'obra més destacada de la Comissió de Barcelona fou la creació del Museo Provincial de Antigüedades. El 1932, amb l'aprovació de l'Estatut, les competències de les Comissions passaren a la Generalitat, i no va ser fins al 1936 que la Comissió de Barcelona desaparegué definitivament.

Fons

El fons de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Barcelona es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcleona i està integrat per fotografies del final del segle xix i principi del segle XX que mostren edificis emblemàtics de Barcelona i de poblacions catalanes com Tarragona, Solsona i Ripoll. Són imatges de façanes, portalades i detalls arquitectònics que evidencien la riquesa monumental del país. A més, el fons conté el projecte de restauració, que no es va executar, de la Catedral de Tarragona presentat pels arquitectes Elies Rogent i August Font.

Les fotografies arriben a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona a través d'una ordre de 1936 per la qual la Generalitat de Catalunya resol el traspàs de la documentació de la Comissió Provincial de Monuments de Barcelona a l'Arxiu Històric de la Ciutat. Fins aquell moment, el material s'aplegava a l'Acadèmia de les Bones Lletres, antiga residència de la Comissió. Totes les fotografies venen marcades amb un segell de tinta de la Comissió.