El comtat d'Aalst fou una jurisdicció feudal al territori de la moderna Bèlgica, al territori del comtat de Flandes del que era vassall però dins el Sacre Imperi Romanogermànic. Estava situat a l'oest del ducat de Brabant fins al riu Dender.[1]

El comitatus d'Aalst fou cedit el 1056 per l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic al comte Balduí V de Flandes. El comte flamenc va concedir l'administració del territori a una família de senyors que eren abats laics de l'Abadia de Sant Pere de Gant que van agafar el títol de senyors d'Aalst.[2] Així doncs el territori era un comtat però governat per uns senyors que no tenien el títol de comte sinó simplement el de senyors.[3] Vers el 1076 Robert I el Frisó va cedir als senyors d'Aalst el país de Waas.[4]

La crisi provocada per l'assassinat de Carles el Bo el 1127 i la lluita entre Guillem de Normandia i Teodoric d'Alsàcia, Joan d'Aalst el Calb va estar entre els nobles que van sostenir al segon.[5] El comte pretendent Guillem va morir durant el setge d'Aalst (1128).[6] Com a reconeixement per l'ajuda aportada en la seva lluita contra el normand, Teodoric va permetre a Joan assolir la successió de Balduí III d'Aalst, son germà (mort el 1127), en detriment dels drets que podia reclamar Beatriu, la filla de Balduí.[7]

El 1165 va morir Teodoric d'Aalst, fill de Joan el Calb it de Laureta de Flandes (filla de Teodoric d'Alsàcia i de la seva primera dona, Suanehilda). No va deixar descendents i les seves terres van retornar a Flandes.[7] Els descendents de Beatriu, que s'havia casat amb Enric, castellà de Bourbourg, no van fer cap reclamació seriosa sobre l'herència que els havia estat arrabassada.[8]

Llista de senyors del comtat d'Aalst

modifica
 
Escut dels senyors d'Aalst
  • segle XI: Raül, casat amb Gisela (filla de Frederic de Luxemburg).
  • ? -1081: Balduí de Gant, cavaller de Gant, Aalst, Drongen, Waas i Ruiselede.
  • 1081-1097: Balduí el Gros, fill, cavaller de Gant, Aalst, Drongen, Waas i Ruiselede, mort el 13 de juny durant el setge de Nicea (1097). casat amb Reinewilda.
  • 1098-1127: Balduí III el Barbut, fill, mort el 25 d'octubre de 1127, pare de Beatriu casada amb Enric, castellà de Broekburg, casat amb Lutgarda de Grimbergen.
  • 1127-1145: Joan el Calb, germà, mort el 8 d'agost de 1145, casat el 1139 amb Laureta de Flandes filla de Teodoric d'Alsàcia (Laureta es va casar tres vegades més: el 1350 amb el duc Enric II de Limburg, divorciada el 1352; el 1152 amb el comte Raül I de Vermandois i V de Valois el Valent, mort el mateix 1152; i el 1159 amb Enric IV de Luxemburg el Cec comte de Luxemburg i de Namur.
  • 1145-1165: Teodoric, fill, mort el 20 d'abril de 1166. Casat amb Laureta d'Hainaut (filla de Balduí IV d'Hainaut i de Namur) casada després (1173) amb Bucard IV senyor de Montmorency.
  1. Léon Vanderkindere, La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge, 1902, en línia a: digistore.bib.ulb.ac.be
  2. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 113.
  3. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 116.
  4. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 123-124.
  5. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 115.
  6. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 153.
  7. 7,0 7,1 Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 158.
  8. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 159.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat d'Aalst