Obre el menú principal

El comtat d'Amiens fou una divisió feudal de França que va restar unida a Valois i Vexin. El comte Gauthier III que s'havia apoderat del vescomtat de Corbins, del qual el fill Ermenfred havia mort i no tenia hereus mascles, el va cedir en usdefruit a Enguerrand I de Coucy però a la mort d'aquest el 1116, va tornar l'any següent als hereus de la filla d'Ermenfred, Hildegarda, i va restar unit a Valois i després també a Vermandois fins que el 1214 va passar a la corona.

Infotaula de geografia políticaComtat d'Amiens

Localització
 49° 54′ N, 2° 18′ E / 49.9°N,2.3°E / 49.9; 2.3
Modifica les dades a Wikidata

Llista de comtesModifica

Casa de VexinModifica

abans de 895-919 : Ermenfred d'Amiens, comte d'Amiens, de Vexin i de Valois

915-926 : Raül I d'Ostrevent († 926), comte d'Amiens, de Vexin i de Valois

casat a Hildegarda, probablement filla d'Ermenfred

926-941 : Raül II, comte d'Amiens, de Vexin i de Valois, fill

casat amb Lietgarda

941-944 : Eudes de Vermandois, comte d'Amiens per usurpació, fill d'Heribert II de Vermandois, expulsat el 944

944-945 : Herluí († 945), comte de Montreuil

945-després de 992 : Gautier I, comte d'Amiens, de Vexin i de Valois, probablement germà de Raül II

casat amb Adela, probablement filla de Folc II d'Anjou

abans de 998-després de 1017 : Gautier II, comte d'Amiens, de Vexin i de Valois, fill

casat a Adela

abans de 1024-1035 : Dreux, comte d'Amiens i de Vexin, fill

casat a Godfifu, filla d'Etelred II de Wessex

1035-1063 : Gautier III, comte d'Amiens, de Vexin i del Maine, fill

casat a Biota del Maine

1063-1074 : Raül IV, comte de Valois, després de Vexin i d'Amiens, cosí (fill de Raul III, comte de Valois, fill al seu torn de Gautier II)

casat en primeres noces a Adela de Bar-sur-Aube o de Boves
casat en segones noces amb Haquenez
casat en terceres noces amb Anna de Kiev

1074-1077 : Simó († 1080), comte de Valois, després de Vexin i d'Amiens, fill (amb la primera dona)

El 1077, Simó es va fer monjo just quan s'anava a casar. Valois va passar al seu cunyat Heribert IV de Vermandois (marit d'una germana), Amiens fou reunit a la corona francesa i Vexin repartit entre el duc de Normandia i el rei de França.

Casa de BovesModifica

1085-1116 : Enguerrand de Boves o de Coucy (vers 1042 - 1116) reconegut comte d'Amiens (en el vescomtat de Corbins) pel dret de la seva àvia Adela de Boves, esposa de Raül IV.

1116-1118 : Tomàs de Marle (1078 - 1130), fill d'Enguerrand de Boves. Aquesta part del comtat fou confiscat pel rei Lluís VI de França; després de ser posseït per l'antiga nissaga va ser incorporat a la corona el 1214.

Casa de VermandoisModifica

1118 : Adelaida de Vermandois i Renald II de Clermont. Adelaida de Vermandois (vers 1062 † 1122), filla d'Heribert IV de Vermandois i d'Adela o Alix de Crespy, derivava el seu dret de la mare, que era filla de Raül IV i germana de Simó. El seu marit Renald II de Clermont va agafar tanmateix el títol per dret uxori però Adelaida va cedir el comtat a la seva filla

Casa de Clermont-en-BeauvaisisModifica

1118-1146 : Margarida de Clermont, filla d'Adelaida i Renald II

casada amb Carles de Dinamarca comte de Flandes (+1127)
casada en segones noces amb Hug II de Saint-Pol (+1131)
casada en terceres noces amb Balduí d'Encre (que no hauria portat el títol)

Segona casa de BovesModifica

1146-? : Beatriu de Saint Pol, filla d'Hugues II de Saint-Pol i de Margarida de Clermont

casada amb Robert de Boves (? - 1191), senyor de Boves, fill de Tomàs de Marle

Casa de VermandoisModifica

casada el 1156 amb Felip d'Alsàcia (+1185). Va conservar el feu de la seva esposa per cessió del rei de França el 1179, rebutjant els drets d'Eleonor de Vermandois, germana d'Isabel però el 1185 fou forçat a cedir a aquesta darrera la part del comtat i la major part del de Vermandois i Valois per pressió del rei Felip II August, que havia negociat una futura cessió al seu favor dels drets d'Eleonor.[2]

NotesModifica

  1. Augustin Thierry, Essais sur l'histoire de la formation du tiers état, p.209
  2. Léon Vanderkindere, La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Äge, tome I, 176.

Vegeu tambéModifica