Dreux de Vexin
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Dreux o Drogó de Vexin, nascut cap a 990- 1000, mort el 2 de juliol de 1035, va ser comte de Vexin i d'Amiens de 1024 a 1035. Era fill de Gualter II de Vexin el Blanc, comte de Vexin, d'Amiens i de Valois i d'Adela.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 996 ![]() |
Mort | 1035 (Gregorià) ![]() Nicea ![]() |
Activitat | |
Ocupació | feudatari ![]() |
Carrera militar | |
Lleialtat | Robert I de Normandia ![]() |
Altres | |
Títol | Count of Vexin (en) ![]() Count of Amiens (en) ![]() ![]() |
Cònjuge | Goda d'Anglaterra ![]() |
Fills | Ralph the Timid, Adèle de Mantes, Gualter III de Vexin, Foulques II d'Amiens ![]() |
Pares | Gualter II de Vexin ![]() ![]() |
Germans | Raül III de Valois Oda de Vexin Foulques Ier d'Amiens ![]() |
Biografia
modificaA la mort del seu pare, per tal de preservar el patrimoni familiar, va compartir els comtats amb el seu germà Raül III de Vexin.
Dreux va rebre els comtats de Vexin i d'Amiens i va continuar sent fidel als capets, mentre que Raül va tenir el de Valois i es va acostar al comte de Blois i de Troyes i de Meaux a la Xampanya. El tercer germà, Folc, era ja bisbe d'Amiens.
A més a més de l'aliança capeta, Dreux II va mantenir bones relacions amb Normandia, en la línia dels seus predecessors. Els fills d'Etelred II i d'Emma de Normandia es van refugiar a Rouen, i per reforçar una aliança amb Normandia, Dreux II es va casar el 1013 amb Godjifu, filla d'Etelred i d'Emma. Van tenir:
- Gualter III († 1063), comte de Vexin, d'Amiens i del Maine
- Folc II († 1058), bisbe d'Amiens
- Ralf el Tímid († 1057), comte de Hereford
En 1035 va acompanyar al duc de Normandia Robert el Magnífic en pelegrinatge a Jerusalem, però va morir a la tornada a Nicea, el juny de 1035.
Notes, fonts i referències
modifica- Pierre Bauduin, La Première Normandie (Xe-XIe siècles)
- Édouard de Saint Phalle, «Les comtes de Gâtinais aux Xe et XIe siècle», a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, 310 pàgs. (ISBN 1-900934-01-9), pàgs. 230-246