Comtat de Bassigny

El «Pagus Bassianensis», que formava part de la Civitas Lingonum (territori dels lingons que correspon grosso modo a la diòcesi de langres) ja era conegut en temps de Juli Cèsar, com a lloc de passatge natural segur cap a Germània, i com a zona fèrtil on instal·lar un campament militar. Les vies romanes Lió-Trèveris i Langres-Naix passen de ple pel Bassigny.

Infotaula de geografia políticaComtat de Bassigny

Localització
Els pagi borgonyons al segle IX

HistòriaModifica

Sota els MerovingisModifica

Després de la caiguda de l'imperi romà i les grans invasions del segle v, el territori fou ocupat pels Alamans. Després va ser integrat al regne dels Burgundis, que van ocupar Langres cap al 460, fins que fou annexat al regne dels Francs merovingis, el 534. Entre temps, els francs renans van piortar la seva emigració fins a les portes de Langres, cap al 485/486.[1]

El pagus estava situat a la frontera de les diòcesis de Langres i de Toul, i era per tant un límit entre les províncies de Lió i de Trèveris. Aquesta fractura major de l'Occident medieval va donar al territori una situació de confins, del qual la història ens ha deixat com a testimoni el famós tractat d'Andelot.

Al segle VII, el Bassigny va pertànyer a Gondoí (o Gonduí, ? vers 656), senyor de l'Ornois (una part del Bassigny), del Bolenois i del Barrois[2] i pare de Santa Salaberga i de Bodó Leudí, bisbe de Toul. El clan Wulfoald/Gunduinides eren un dels principals adversaris dels pipínids.

Domini carolingiModifica

Al segle VIII sant Gengul (702 - ? 760) fou un dels principals barons de Bourgogne. Certs historiadors pensen que ell i Gondoí tenien una relació genealògica.[3]

En el moment del tractat de Verdun, el 843 es produeix la primera menció del comtat de Bassigny; Lotari I va rebre dins la seva part, el Bolenois, el Bassigny i el Barrois. Aquests tres territoris no haurien format més que un sol comtat. En aquests temps, l'historiador Maurice Chaume informa que el Bassigny va passar a les mans d'una línia de la qual els il·lustres avantpassats serien Donat I de Melun (vers 790 - ? després de 858/abans de 871), que va ser comte i missus dominicus a la província de Sens, i la seva dona Landrade de París, filla del comte Bigó de París. Els diversos repartiments que van seguir continuen sent força foscos en relació als límits territorials, però aquests tornen a ser més clars amb l'adveniment dels Dinastia Otoniana a Lotaríngia.[4]

Després de la creació del ducat de Borgonya a partir del 880, amb el seu cap el duc Ricard el Justicier, el comtat va ser annexat al ducat. Al mateix temps, va haver de sofrir dels raids nromands, que van destrossar la regió fins al 925. Després va venir el conflicte entre Hug el Gran i Hug el Negre. Volent aquest primer senyor apoderar-se de Borgonya, va ocupar el Bassigny sense dificultat, i va assetjar Langres (936). El comtat va tornar per a poc temps a Hug el Negre en resposta a un tractat de pau, però la lluita es va reprendre i Hug el Gran va acabar obtenint tot el ducat.

El 941, Roger II de Laon obtingué el Bassigny en benefici, i per aliança de la qual diverses hipòtesis han estat exposades. Després el 961, el seu fill Hug va donar, en presència del rei Lotari I de França (qui acabava d'assetjar Dijon per posar-la en mans d'Otó), a petició de la reina Gerberga i el comte Renald de Roucy, de la curtis de la població de Condes per ser inhumat a sant Remigi de Reims i va llegar la Val-de-Rognon als canonges. Després morí el mateix any.[5]

Sota els CapetsModifica

Lambert De Bassigny (? 1031), últim descendent mascle i Bisbe de langres, hauria repartit els seus feus de Clefmont, Sexfontaines i Vignory amb els seus parents. És també l'origen d'un tronc comú entre el llinatge dels comtes amb les famílies feudals de Choiseul i de Nogent, que es van repartir el Bassigny.[6]

Els comtes de BassignyModifica

Primera brancaModifica

  • Gosselí I de Bassigny o Gozlí, Gozeló, etc. († 861), possible fill de Donat I, comte de Melun, del clan dels rorgònides i de Landrada filla de Bigó de París, comte de París.[7]
  • Gosselí I de Bassigny o Gozlí, Gozeló, etc. († 861), seria el fill de Donat I, comte de Melun que es relaciona al clan dels Rorgònides, i de Landrada, potser filla de Bigó, comte de París. De línia carolíngia fou per tant un descendent de Carlemany.[8]
  • Hug I de Bassigny (?-?), germà de l'anterior.[9]
  • Hugues II de Bassigny (vers 852 - † 914)
  • Gosselí II de Bassigny († v. 931) o Goscelmus (en llatí), Josselí, senyor que tenia possessions a Bassigny, va assistir al sínode celebrat a la catedral de Langres l'abril 906;[10] va esdevenir bisbe de langres el 922, i formà part dels que amb els comtes Garnier de Sens, Manassès de Dijon i el bisbe Ansegís de Troyes infligirin una severa derrota al normand Ragenold de Nantes, el 6 de desembre del 924 a Calaus mons que és potser Chalmont, entre Milly-la-Forêt i Barbizon o més aviat Chalaux, a la riba del riu del mateix nom, al Nièvre.[11]
  • Hug III de Bassigny († després del 939) comte de Bassigny vers 906, i del Bolenois per matrimoni; era fill d'Hug II i germà de Gosselí II.
  • Gosselí III († després del 940), fill del precedent,[12] que va ser comte del Bassigny i del Bolenois, i després també abat de Saints-Geosmes. El va heretar la seva filla.

Segona brancaModifica

  • Hug IV de Bassigny († 25 d'agost del 961), "consanguineus" (cosí) del rei Lothaire, va ser comte de Bassigny i de Bolenois, fill del precedent, enterrat a Sant Remigi de Reims.[13]
  • Ricard (?-?), comte de Bassigny,[14] probablement el germà de Lambert de Bassigny o de Clefmont († 1031), bisbe de Langres de 1016 a la seva mort.[15]
  • Roger (?- ? 1005), comte o vescomte de Bassigny.[16]
  • Al ducat de Borgonya.

Notes i referènciesModifica

  1. . Histoire de Langres, la vie d'une cité, de Hubert Flammarion, Michel Guyard, André Journaux, Roland May, Georges Viard - Editions Dominique Guéniot, Langres - ISBN 978-2-87825-426-6-DG 454
  2. . Abat Louis Dubois, Història de l'abadia de Morimond [Enllaç no actiu], 1852, pàg. 458
  3. . Les Cahiers Haut-Marnais n°248/249/250/251 - 2007 - pàg. 26 a 28
  4. . Michel Bur, La Champagne médiévale (recull d'articles), ed. D. Guéniot, 2005, pàgines 143 & 144
  5. . La formation du comté de Champagne, per M. Bur - 1977, Nancy - pàg. 105
  6. . Gilles Poissonnier - Histoire de Choiseul - Volum 1 - Le Pythagore Editions, Chaumont, França 1996 - ISBN 2-908456-16-8
  7. M. Chaume, Académie des sciences, arts et belles lettres de Dijon (France) Les origines du duché de Bourgogne 1925, pàgs. 170 i 242
  8. . M. Canya, Académie des sciences, arts et belles lettres de Dijon (France) Les origines du duché de Bourgogne 1925, pàgs. 170 i 242
  9. Maurice Chaume Académie des sciences, arts et belles-lettres Recherches d'histoire chrétienne et médiévale 1947, pàgina 265
  10. .Langres et ses évêques, VIIIe-XIe siècles : aux origines d'une seigneurie ecclésiastique : actes du colloque Langres-Ellwangen, Langres, 28 juin 1985, per Josef Semmler, Société historique et archéologique de Langres - Publicat per la Société historique et archéologique de Langres, 1986
  11. . Philippe Lauer Robert Ier et Raoul de Bourgogne, rois de France (923-936), 1910 Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot el país per on passava, els comtes Garnier de Sens, Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, advertits potser secretament pel marquès Hug, van reunir als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a trobar als normands que es retiraven cap a França del nord, carregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer expiar els estralls que havien fet a casa seva. Vuit-cents normands van quedar sobre el camp. Del costat borgonyó, el cavall del comte Garnier fou tombat i el comte fet presoner i mort tot seguit.
  12. Victor Hyacinthe Sévigni ou une paroisse rurale en Normandie pendant les trois derniers siècles 1865, pàg. 101
  13. . Michel Bur, La formation du comté de Champagne (v. 950-v. 1150) (tesi), 1977, pàgina 101
  14. Chartes et documents de Saint-Benigne de Dijon : prieures et dependances des origines a 1300 - Dijon Saint-Benigne (Abadia benedictina)., Georges Chevrier, Maurice Chaume - Publicat per Impr. Bernigaud & Privat, 1943
  15. Cahier Haut-Marnais n°232-233, pages 8, 16 et 17
  16. . idem 6.

Enllaços externsModifica