El comtat de Sulz fou una jurisdicció feudal del sud d'Alemanya. Els comtes de Sulz després van governar altres territoris i el comtat de Sulz va deixar d'existir però no el llinatge dels comtes de Sulz.

blasó dels comtes de Sulz al llibre de blasons de Scheibler

Història modifica

Des de 910 eren propietaris de les fonts de sal de Sulz am Neckar. L'any 1095 apareix documentalment la nissaga com a protectora del monestir d'Alpirsbach. Ja llavors exercien drets de comtes. Tenia a més altres possessions i drets. Així eren els advocats (vogtei) del monestir de Schwarzach.

Al segle XII estaven encarregats probablement de la protecció del flanc oriental de la zona d'influència dels Zähringen. Els comtes de la Sulz perderen el comtat de Baar que havien posseït junt amb els comtes de Fürstenberg el 1282/83. La seva base de poder original, el castell d'Albeck, ja l'havien perdut anteriorment a mans dels senyors de Geroldseck.

El 1340 el comte Bertold de Sulz es va casar amb Adelheid de Schwarzenberg (a l'Elztal Elz (Rin))

Una nova ascensió començava quan van rebre la judicatura hereditària al tribunal imperial a Rottweil el 1360. A la bona reputació d'aquest tribunal van contribuir els comtes decisivament. A favor del ressorgiment parla també que els comtes de Sulz van rebre del duc Leopold d'Àustria el 1392 diversos pobles com a penyora per diners manllevats, i la van conservar fins al 1462.

Els comtes aconseguiren per política de casaments intel·ligent una altra ascens. Per negociació del seu pare el comte Hermann de Sulz, l'hereu Rudolf I es casava amb Ursula, filla i hereva del darrer comte dels Habsburg-Laufenburg Johann IV i de la seva esposa Agnes de Landenberg. A través d'aquest matrimoni adquiriren el 1408 el comtat de Klettgau a l'Hochrhein de mans dels Habsburg. Rudolf I († 1440) va tenir tres fills: Johannes († 1444), Alwig i Rudolf II. El 1477 Alwig, de 60 anys, es va casar amb una comtessa 35 anys més jove, Verena de Brandis. Dels barons de Brandis deriven les dominacions de Vaduz, Schellenberg i Blumenegg a més a més de terres a Vorarlberg. Va tenir dues filles i un fill, Rudolf V de Sulz, anomenat Rudolf III en diverses fonts.

Alwig i Rudolf II († 1487) van adquirir la ciutat i el castell de Tiengen així com Küssaburg com a feus junts 1482 del Bisbat de Constança. Compraren també el castell de Jestetten. A Schaffhausen adquiriren els dominis de la casa "zur Tanne" el 1474, i el 1506 de la casa "um rothen Bären". Tiengen es convertia en residència habitual, però vivien tant a Küssaburg com també al castell de Jestetten.

Una part dels dominis s'havien de vendre no obstant això a partir de 1613. En el curs de l'aparició dels suïssos Eidgenossenschaft eva minvar l'àrea de dominació dels comtes. Per necessitat de diners el comte Johann Ludwig de Sulz va vendre la part més meridional de l'antic Klettgau, el Rafzerfeld, a la ciutat de Zúric el 1651. L'any 1656 també la part nord-oriental del comtat es va haver de vendre a la ciutat Schaffhausen.

La nissaga va estar durant segles al servei dels Habsburg. Karl Ludwig comte de Sulz (1572−1617) era president de consell de guerra de la cort imperial i Feldzeugmeister. La família es va extingir el 1687 en línia masculina. La propietat conservada, Tiengen i Jestetten, va passar als Schwarzenberg. Així el domini dels Sulz al Klettgau va arribar a final. El record no obstant persisteix al blasó.

Ferdinand von Schwarzenberg († 1703) es va casar amb la comtessa Maria Anna de Sulz († 1698) l'any 1687. El govern el va conservar l'única filla del comte Johann Ludwig de Sulz en els primers de manera personal, però de seguida va acabar donant pas a l'administració schwarzenbergesa moderna.

Membres del llinatge modifica

Primers temps modifica

Nom Regnat Observacions
Alwig I 1071-1095
Alwig II 1095-1139
Alwig III 1139-1152
Alwig IV vers 1196
Hermann II vers 1215
Alwig V vers 1230
Berthold I vers 1230
Berthold II vers 1240
Alwig VI vers 1240
Hermann III vers 1268
Hermann IV † 1312 1284 va vendre l'àrea de Sulz
Berthold III † 1348
Hermann V vers 1350
Rudolf I vers 1350
Alwig VIII vers 1350
Hermann VI. 1392-1429
Rudolf II. 1392-1429 † abans de 1414

Comtes del Klettgau modifica

Nom Regnat Observacions
Rudolf III 1405-1431 Comte al Klettgau des de 1408
Johann II 1431-1483
Alwig X 1431-1493
Rudolf IV 1431-1487
Rudolf V (nascut el 1478 a Tiengen; † 1535 a Vaduz) 1493-1535 Des de 1507 a Vaduz i Blumeneck, des de 1520 governador reial de Württemberg, 1523/35 governador a Àustria Anterior o Vorderösterreich
Johann Ludwig I 1536-1566
Alwig XI 1566-1572 1567 - 1572 governador d'Àustria Anterior[1]
Wilhelm 1566-1569

Línia Klettgau modifica

Nom Regnat Observacions
Karl Ludwig I 1572-1590
Alwig XII († 1572) 1590-1632 1567 governador d'Alsàcia
Rudolf († 1620) - 1605/13 governador d'Alsàcia
Karl Ludwig II Ernst († 1648)[2] 1590-1648 1621/1628 governador d'Alsàcia, 1622-162? governador d'Àustria Anterior p Vorderösterreich,[1] 1634 kaiserlicher Statthalter in Württemberg
Ulrich 1648-1650
Johann Ludwig 1648-1687
Maria Anna 1687-1698 Passa a Schwarzenberg

Línia Vaduz modifica

Nom Regnat Observacions
Rudolf VIII 1572-1611
Johann III 1611 † 1617
Vaduz 1613, a Hohenems
Blumeneck 1616 a
Weingarten

Bibliografia modifica

  • Gerhard Köbler: Historisches Lexikon der deutschen Länder. Die deutschen Territorien vom Mittelalter bis zu Gegenwart. München 1992, ISBN 3-406-35865-9, S. 614
  • Volker Schäfer: Grafen von Sulz. a: Gerhard Taddey: Lexikon der deutschen Geschichte. Stuttgart 1983, ISBN 3-520-80002-0, S. 1213
  • Josef Bader: Die Grafen von Sulz, ein heimathliches Gemälde; in: Badenia, 2. Jahrgang, 1840, S. 153-172 im Internet Archive

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat de Sulz

Notes modifica

  1. 1,0 1,1 Austrian Lands before 1918: Vorderösterreich (Vorderlande). Ben Cahoon: worldstatesmen.org, 2000
  2. Sulz, Carl Ludwig II. Ernst Graf von, Landgraf in Klettgau. a: Bernd Warlich: Der Dreißigjährigen Krieg in Selbstzeugnissen, Chroniken und Berichten, Materialsammlung zum Dreißigjährigen Krieg