Comtats de Romania

divisions administratives oficials de Romania

Els comtats de Romania, un total de 41 comtats (en romanès: județe), juntament amb el municipi de Bucarest, constitueixen les divisions administratives oficials de Romania.

Els comtats de Romania representen les subdivisions estadístiques NUTS-3 (Nomenclatura d'unitats territorials d'estadística - Nivell 3) del país a la Unió Europea i cadascuna d'elles serveix com en l'àmbit local de govern dins de les seves fronteres. La majoria dels comtats reben el nom d'un riu important, mentre que alguns reben el nom de ciutats notables dins d'ells, com ara la seu del comtat.

La primera organització en județe dels principats de Valàquia i Moldàvia (on se'ls va denominar continguturi) es remunta almenys a finals del segle xiv. Durant la major part del temps des que es va formar la Romania moderna el 1859, el sistema de divisió administrativa ha estat similar al dels departaments francesos. El sistema s'ha canviat diverses vegades des d'aleshores i el nombre de comtats ha variat amb el pas del temps, des de les 71 județe que hi havia abans de la Segona Guerra Mundial fins a només 39 després del 1968. El format actual existeix en gran part des del 1968, ja que només s'han fet petits canvis des de llavors, l'últim dels quals va ser el 1997.

Segons les dades del cens de 2011 de l'Institut Nacional d'Estadística, la població mitjana dels 41 comtats de Romania és d'uns 445.000 habitants, sent el comtat de Iași el més poblat (772.000) i el comtat de Covașna (210.000) el menys. El municipi de Bucarest, que té el mateix nivell administratiu que el d'un comtat, és més poblat i molt més petit que qualsevol comtat, amb 1.883.425 persones.

Història modifica

 
Els 71 comtats de Romania entre 1925 i 1940
 
Els comtats actuals van imposar-se sobre els inter-comtats de guerra

La primera organització en județe (per a Valàquia) i ținuturi (per a Moldàvia), es remunta almenys a finals del segle xiv.[note 1][1][2][3] Inspirats en l'organització de l'últim Imperi Romà d'Orient, cada județ estava governat per un jude (o pârcălab per a un contingut), una persona nomenada oficialment amb funcions administratives i judicials.[4] Transsilvània es va dividir en comtats reials encapçalats per comes (comtes reials) amb funcions administratives i judicials.

Després de la constitució de la Romania moderna el 1859 a través de la unió de Valàquia i el grup de Moldàvia, la divisió administrativa es va modernitzar utilitzant el sistema administratiu francès com a model, amb județ com a unitat administrativa bàsica. A part del període 1950–1968, aquest sistema s'ha mantingut vigent fins avui. Des de 1864, per a cada județ existeix un prefecte, un subordinat del Ministeri de l'Interior i representant del govern a l'interior del comtat; també és el cap de l'administració local de les àrees no delegades a les autoritats locals.[5] Fins al 1948, cada județ es dividia en diversos plăși, administrats cadascun per un pretor.[6]

Després de l'adopció d'una nova Constitució el 1923, els sistemes administratius locals tradicionals de les noves regions adquirides de Transsilvània, Bucovina i Bessaràbia es van uniformar el 1925 amb el de l'antic Regne romanès. Les fronteres dels comtats es van mantenir en gran part intactes, amb pocs ajustaments, i el nombre total de comtats es va elevar a 71; això va durar fins al començament de la Segona Guerra Mundial.

El 1938, el rei Carol II va modificar la llei d'administració del territori romanès segons el model feixista. [7] Es van crear deu continguts (aproximadament traducció 'terres'), governades per Rezidenți Regali (residents reials), nomenats directament pel monarca. Els continguts representaven una altra capa d'administració entre els comtats i el país, ja que les fronteres dels comtats no s'esborraven.[5][8]

A causa dels canvis territorials durant Segona Guerra Mundial, aquest estil de l'administració no va durar, i l'administració al județ el nivell era reintroduïda després de la guerra.[5] Entre 1941 i 1944, Romania va administrar el territori entre el Dnièster i Buh meridional els rius sabuts tan Transnístria, el qual va consistir en 13 comtats separats.[9]

Després d'assumir l'administració del país el 1945, el Partit Comunista va canviar el model administratiu pel de la Unió Soviètica (regions i raions) el 1950, però el va canviar el 1968.[10] Tot i això, les fronteres dels comtats establertes aleshores eren força diferents de les presents durant el període interbèl·lic, ja que només es van formar 39 comtats dels 56 restants després de la guerra.[11]

El 1981, Giurgiu i Călărași es van separar d'Ialomița i de l'antic comtat d'Ilfov,[11] mentre que el 1997 es va restablir el comtat d'Ilfov, que havia estat una dependència del municipi de Bucarest durant gairebé dues dècades.[12][13] Les fronteres dels comtats establertes el 1968 encara són en gran manera vigents, però les funcions de les diferents autoritats han canviat a causa de les reformes administratives dels anys noranta.[5]

Actualment, Romania es divideix en 41 comtats i un municipi (Bucarest);[14] aquests s'assignen com a esquema de subdivisió estadística de geocodi NUTS-3 de Romania dins de la Unió Europea.[15] Cadascun dels comtats es divideix en ciutats (algunes de les quals tenen estatus de municipi) i comunes. El prefecte i la seva administració tenen prerrogatives executives dins dels límits dels comtats, mentre que poders legislatius limitats s'assignen a un consell comarcal elegit cada quatre anys durant les eleccions locals.[16] Els districtes territorials del sistema judicial romanès se superposen a les fronteres dels comtats, evitant així més complicacions en la separació de poders del govern.[5]

Llista actual modifica

Comtat
Seu de comtat
Origen del nom [17]
Regió
ISO code Codi postal [18] Codi d'àrea[19] Codi NUTS [20] Població (2011) Extensió geogràfica
Alba

 
Alba Iulia

 
Alba Iulia Centre AB 51 58 RO121 342,376 6,250 km2 (2,410 sq mi)
Arad

 
Arad

 
Oest AR 31 57 RO421 430,629 7,746 km2 (2,991 sq mi)
Argeș

 
Pitești

 
Riu Argeș Muntènia del sud AG 11 48 RO311 612,431 6,822 km2 (2,634 sq mi)
Bacău

 
Bacău

 
Nord-est BC 60 34 RO211 616,168 6,622 km2 (2,557 sq mi)
Bihor

 
Oradea

 
Comuna Biharia Nord-oest BH 41 59 RO111 575,398 7,539 km2 (2,911 sq mi)
Bistrița-Năsăud

 
Bistrița

 
Riu Bistrița i ciutat Năsăud Nord-oest BN 42 63 RO112 286,225 5,358 km2 (2,069 sq mi)
Botoșani

 
Botoșani

 
Nord-est BT 71 31 RO212 412,626 4,987 km2 (1,925 sq mi)
Brașov

 
Brașov

 
Centre BV 50 68 RO122 549,217 5,361 km2 (2,070 sq mi)
Brăila

 
Brăila

 
Sud-est BR 81 39 RO221 321,212 4,766 km2 (1,840 sq mi)
Bucarest

 
Municipi de Bucarest
Cognom Bucur[21] Bucharest-Ilfov B 01–06

1x

RO321 1,883,425 240 km2 (93 sq mi)
Buzău

 
Buzău

 
Riu Buzău Sud-est BZ 12 38 RO222 451,069 6,101 km2 (2,356 sq mi)
Caraș-Severin

 
Reșița

 
comtats Caraș i Severin Oest CS 32 55 RO422 295,579 8,532 km2 (3,294 sq mi)
Călărași

 
Călărași

 
Muntènia del sud CL 91 42 RO312 306,691 5,087 km2 (1,964 sq mi)
Cluj

 
Cluj-Napoca

Nord-oest CJ 40 64 RO113 691,106 6,672 km2 (2,576 sq mi)
Constanța

 
Constanța

 
Sud-est CT 90 41 RO223 684,082 7,104 km2 (2,743 sq mi)
Covasna

 
Sfântu Gheorghe

 
Riu Covasna Centre CV 52 67 RO123 210,177 3,707 km2 (1,431 sq mi)
Dâmbovița

 
Târgoviște

 
Riu Dâmbovița Muntènia del sud DB 13 45 RO313 518,745 4,056 km2 (1,566 sq mi)
Dolj

 
Craiova

 
Riu Jiu Oltènia del sud-oest DJ 20 51 RO411 660,544 7,425 km2 (2,867 sq mi)
Galați

 
Galați

 
Sud-est GL 80 36 RO224 536,167 4,465 km2 (1,724 sq mi)
Giurgiu

 
Giurgiu

 
Muntenia del sud GR 08 46 RO314 281,422 3,544 km2 (1,368 sq mi)
Gorj

 
Târgu Jiu

 
Riu Jiu Oltenia del Sud-Oest GJ 21 53 RO412 341,594 5,572 km2 (2,151 sq mi)
Harghita

 
Miercurea Ciuc

 
Muntanyes Harghita Centre HR 53 66 RO124 310,867 6,637 km2 (2,563 sq mi)
Hunedoara

 
Deva

 
Ciutat Hunedoara Oest HD 33 54 RO423 418,565 7,072 km2 (2,731 sq mi)
Ialomița

 
Slobozia

 
Riu Ialomița Muntenia del sud IL 92 43 RO315 274,148 4,455 km2 (1,720 sq mi)
Iași

 
Iași

 
Nord-est IS 70 32 RO213 772,348 5,477 km2 (2,115 sq mi)
Ilfov

 
Buftea

 
Riu Ilfov Bucharest-Ilfov IF 07 1x

RO322 388,738 1,564 km2 (604 sq mi)
Maramureș

 
Baia Mare

 
Regió històrica de Maramureș Nord-oest MM 43 62 RO114 478,659 6,303 km2 (2,434 sq mi)
Mehedinți

 
Drobeta-Turnu Severin

 
Comuna Mehadia Oltènia del Sud-oest MH 22 52 RO413 265,390 4,942 km2 (1,908 sq mi)
Mureș

 
Târgu Mureș

 
Riu Mureș Centre MS 54 65 RO125 550,846 6,705 km2 (2,589 sq mi)
Neamț

 
Piatra Neamț

 
Riu Neamț Nord-est NT 61 33 RO214 470,766 5,897 km2 (2,277 sq mi)
Olt

 
Slatina

 
Riu Olt Oltènia del Sud-oest OT 23 49 RO414 436,400 5,503 km2 (2,125 sq mi)
Prahova

 
Ploiești

 
Riu Prahova Muntènia del sud PH 10 44 RO316 762,886 4,715 km2 (1,820 sq mi)
Satu Mare

 
Satu Mare

 
Nord-oest SM 44 61 RO115 344,360 4,420 km2 (1,710 sq mi)
Sălaj

 
Zalău

 
Riu Sălaj Nord-oest SJ 45 60 RO116 224,384 3,867 km2 (1,493 sq mi)
Sibiu

 
Sibiu

 
Centre SB 55 69 RO126 397,322 5,432 km2 (2,097 sq mi)
Suceava

 
Suceava

 
Riu Suceava Nord-est SV 72 30 RO215 634,810 8,553 km2 (3,302 sq mi)
Teleorman

 
Alexandria

 
Riu Teleorman Muntènia del sud TR 14 47 RO317 380,123 5,788 km2 (2,235 sq mi)
Timiș

 
Timișoara

 
Riu Timiș Oest TM 30 56 RO424 683,540 8,692 km2 (3,356 sq mi)
Tulcea

 
Tulcea

 
Sud-est TL 82 40 RO225 213,083 8,484 km2 (3,276 sq mi)
Vaslui

 
Vaslui

 
Riu Vaslui Nord-est VS 73 35 RO216 395,499 5,317 km2 (2,053 sq mi)
Vâlcea

 
Râmnicu Vâlcea

 
comtat medieval de Vîlcea[1] Oltènia del Sud-oest VL 24 50 RO415 371,714 5,764 km2 (2,225 sq mi)
Vrancea

 
Focșani

 
comtat medieval de Vrancha[22] Sud-est VN 62 37 RO226 340,310 4,854 km2 (1,874 sq mi)

Notes modifica

  1. Județ s'origina en judicium en llatí i 'ținut probablement tenutum en llatí també.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Primele atestari documentare ale judetului Valcea (First Historical Mentions of Vâlcea County)» (en romanès). National Institute of Statistics (Romania). Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 23 gener 2010].
  2. Cornel Șomâcu. (en romanès), 2009-09-09 [Consulta: 22 agost 2010]. 
  3. Cosmin Dariescu. «21: Organizarea administrativ-teritorială a Țării Românești și a Moldovei în evul mediu (21: Administrative Divisions in Wallachia and Moldavia in the Middle Ages)». A: Istoria statului și dreptului românesc din antichitate până la Marea Unire (History of Romanian State and Law from Antiquity until the Unification) (en romanès). C.H. Beck, 2008, p. 47–51. ISBN 978-973-115-337-7. 
  4. Cosmin Dariescu. «16: Domnia în Țările Române medievale (16: Rulers in the Romanian Principalities in the Middle Ages)». A: Istoria statului și dreptului românesc din antichitate până la Marea Unire (History of Romanian State and Law from Antiquity until the Unification) (en romanès). C.H. Beck, 2008, p. 35–39. ISBN 978-973-115-337-7. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Scurtă privire istorică (Short View on History)» (en romanès). Instituția Prefectului județul Argeș. Arxivat de l'original el 2012-05-20. [Consulta: 22 gener 2010].
  6. Valeriu Nicolescu. «Un ținut de legendă, județul Buzău (A legendary Land, Buzau County)» (en romanès). Buzau.com. Arxivat de l'original el 2009-02-14. [Consulta: 22 gener 2010].
  7. Günther H. Tontsch. «Juristische Literatur zur rumänischen Verwaltungsgeschichte im 19. und 20. Jahrhundert (Law Literature on the Romanian Administrative History in the 19th and 20th Centuries)». A: (en alemany). 12. Nomos Verlag, p. 285. 
  8. Ioan Scurtu. «8.7. Decret-lege pentru reforma electorală (Law Decree for electoral reform)». A: Istoria românilor între anii 1918–1940 (The History of the Romanians in 1918–1940) (en romanès). University of Bucharest, 2002. 
  9. Anatol Petrenci. Basarabia în timpul celui de-al doilea război mondial: 1939–1945 (Bessarabia During the Second World War: 1939–1945) (en romanès). Chișinău, Moldova: Ed. Prut Internațional, 2006. ISBN 978-9975-69-049-2. 
  10. «Istoria Banatului – În linii mari (History of Banat – A Quick View)» (en romanès). Vestul.ro, 10-09-2008. Arxivat de l'original el 2013-05-21. [Consulta: 22 octubre 2010].
  11. 11,0 11,1 Petre Mihai Bacanu «Cum ar trebui să arate harta redesenată a României? (How Should Romania's Redrawn Map Look Like?)» (en romanès). , 11-03-2010 [Consulta: 10 juliol 2021]. Arxivat 2010-04-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-04-01. [Consulta: 10 juliol 2021].
  12. «Prezentarea Judetului Ilfov (Overview of Ilfov County)» (PDF) (en romanès). National Institute of Statistics (Romania). Arxivat de l'original el 2007-06-23. [Consulta: 1r agost 2010].
  13. «Istoria Ilfov (History of Ilfov)» (en romanès). Camera de Comert si Industrie a Judetului Ilfov. Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 23 agost 2010].
  14. «Llista de comtats romanesos» (en llengua romanesa). editorial educativa Twinkl. [Consulta: setembre 25,2023].
  15. «Nomenclature of territorial units for statistics – Introduction». Eurostat. [Consulta: 22 agost 2010].
  16. «CEMR – Members – Romania». Council of European Municipalities and Regions. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 agost 2010].
  17. «Istoria numelor județelor din România. De unde provine denumirea regiunii în care locuiți» (en romanès). [Consulta: 30 gener 2013].
  18. «Postal code search» (en romanès). Compania Nationala Posta Romania SA. [Consulta: 22 agost 2010].
  19. «List of the county prefixes in Romania» (en romanès). National Regulatory Authority for Communications and Information Technology (Romania), 26-04-2005. Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 22 agost 2010].
  20. «Publications Office, European Union, EU». Simap – Information about European public procurement. Arxivat de l'original el 2012-02-27. [Consulta: 29 agost 2010].
  21. «DEX online – Search: "bucura"» (en romanès). Romanian Etymological Dictionary 1958–1966. Dexonline.ro. [Consulta: 23 agost 2010].
  22. «Județul Vrancea (Vrancea County)» (en romanès). National Institute of Statistics (Romania). Arxivat de l'original el 2010-11-29. [Consulta: 23 agost 2010].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica