Conchita Montes

actriu espanyola

María de la Concepción Carro Alcaraz, coneguda com a Conchita Montes (Madrid, 13 de març de 1914 - 18 d'octubre de 1994), va ser una actriu espanyola.[1]

Infotaula de personaConchita Montes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1914 Modifica el valor a Wikidata
Espanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1994 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, presentadora de televisió, actriu, guionista, crucigramista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata –
Família
ParellaEdgar Neville Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0599532 Allmovie: p797277 TMDB.org: 102060
Find a Grave: 7278227 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Llicenciada en Dret, sent encara molt jove va conèixer a Edgar Neville, amb el qual va col·laborar en el guió de la pel·lícula Frente de Madrid (1939). Es va iniciar en aquest moment una relació sentimental entre tots dos, que es va prolongar fins a la mort de l'autor en 1967. Conchita, a més, es va iniciar en la interpretació precisament en aquesta mateixa cinta. En la dècada següent, de la mà de Neville, va interpretar nombroses pel·lícules, algunes d'elles de gran èxit en la seva època: Correo de Indias (1942), Café de París (1943), La vida en un hilo (1945), Domingo de carnaval (1945), Nada (1947), El Marqués de Salamanca (1948), El último caballo (1950), El baile (1959), Mi calle (1960), etc.[2]

En 1952 va estrenar en el teatre l'obra més famosa de Neville, El baile, que va interpretar amb Rafael Alonso i Pedro Porcel, i que després, en 1959, es va emportar al cinema, amb Montes, Alonso i Alberto Closas, i més tard, en 1963, a televisió, compartint Conchita en aquesta ocasió el plató amb Ismael Merlo i Pastor Serrador. Altres estrenes inclouen Veinte añitos (1954) i Prohibido en otoño (1957), també de Neville, A media luz los tres (1953), de Miguel Mihura, Cena de Navidad (1951), La otra orilla (1954) i Diana está comunicando (1960), les tres últimes de José López Rubio.

A televisió, va protagonitzar les sèries Dichoso mundo (1966-1967) i Pablo y Virginia (1968), presentà el programa magazín Buenas tardes entre 1971 i 1972, al costat de Raúl Matas, i el 1986 participà a la sèrie Tristeza de amor.

Col·laborà també amb la revista La Codorniz, on cada setmana ideava un joc denominat Damero Maldito.[3]

A partir dels anys 60 es va centrar sobretot en el teatre, i va continuar interpretant a Neville i a altres autors (José López Rubio: Esta noche tampoco, 1961; Graham Greene: El amante complaciente, 1969, etc.) fins a culminar en 1985 amb la reposició de La estanquera de Vallecas, de José Luis Alonso de Santos, obra estrenada en 1981 i que també seria portada al cinema, encara que amb Emma Penella interpretant el personatge de la estanquera.

La seva última interpretació en cinema va ser un breu paper en la pel·lícula Una mujer bajo la lluvia, de Gerardo Vera que proposava una posada al dia de La vida en un hilo.

En algunes pel·lícules s'ha donat a conèixer com Mona Lisa.

Va traduir al castellà l'obra de Desde los tiempos de Adán, que a més va estrenar a Espanya el 1949.[4]

Teatre modifica

Filmografia modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica