Conclave de 1431

El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV. Va ser el primer conclave després del Cisma d'Occident.

Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1431
Sede vacante.svg Modifica el valor a Wikidata
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2 - 3 març 1431 Modifica el valor a Wikidata
1417 Modifica el valor a Wikidata
1447 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSanta Maria sopra Minerva (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitEugeni IV Modifica el valor a Wikidata

ParticipantsModifica

El papa Martí V va morir el 20 de febrer de 1431. Al moment de la seva mort hi havia vint membres del Col·legi Cardenalici, però només divuit es consideraven electors vàlids. Catorze d'ells van participar en el conclave. La llista dels participants s'ha estructurat d'acord amb les subscripcions a la capitulació del Conclave, publicades als Annales Ecclesiastici.[1]

Elector Nacionalitat Títol Elevat Elevador Notes
Giordano Orsini Estats Pontificis Bisbe d'Albano 12 juny 1405 Papa Innocenci VII Degà del Col·legi Cardenalici; Penitenciari major
Antonio Correr, O.C.R.S.A. República de Venècia Bisbe de Porto i Santa Rufina 9 maig 1408 Papa Gregori XII (Cardenal-nebot) Arxipreste de la Basílica Vaticana
Antonio Panciera República de Venècia Sacerdot de S. Susanna 6 juny 1411 Antipapa Joan XXIII Protoprevere del Col·legi Cardenalici; Administrador de la seu de Frascati
Gabriel Condulmer, O.C.R.S.A. (elegit Papa Eugeni IV) República de Venècia Sacerdot de S. Clemente 9 maig 1408 Papa Gregori XII (Cardenal-nebot)
Branda de Castiglione Ducat de Milà Sacerdot de S. Clemente 6 juny 1411 Antipapa Joan XXIII
Jean de La Rochetaillée Regne de França Sacerdot de S. Lorenzo in Lucina 24 maig 1426 Martí V Administrador of Rouen i Besançon; Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
Antonio Casini República de Siena Sacerdot de S. Marcello 24 maig 1426 Martí V Administrador de Grosseto
Alfonso Carillo de Albornoz Corona de Castella i Lleó Diaca de S. Eustachio 22 setembre 1408 Antipapa Benet XIII Protodiaca del Col·legi Cardenalici, Arxipreste de la Basílica del Laterà; Administrador d'Osma i Sigüenza
Lucido Conti Estats Pontificis Diaca de S. Maria in Cosmedin 6 juny 1411 Antipapa Joan XXIII Cardenal-protector de l'Orde Teutònic; Camarlenc del Col·legi Cardenalici
Ardicino della Porta Ducat de Milà Diaca de SS. Cosma e Damiano 24 maig 1426 Martí V
Prospero Colonna Estats Pontificis Diaca de S. Giorgio in Velabro 24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430 Martí V (Cardenal-nebot)
Giuliano Cesarini Estats Pontificis Diaca de S. Angelo in Pescheria 24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430 Martí V Legat papal a Alemanya
Niccolo Albergati, O.Carth. Signoria de Bolonya Sacerdot de S. Croce in Gerusalemme 24 maig 1426 Martí V Administrador de Bolonya; legat papal a França

El Concili de Constança va confirmar els cardenals creats per les tres obediències durant el cisma. Set participants foren nomenats cardenals per Martí V, tres pel pisà Antipapa Joan XXIII, dos pel romà Papa Gregori XII, un pel romà Papa Innocenci VII i un per l'Antipapa Benet XIII d'Avinyó.

AbsentsModifica

Cinc electors no van participar en el conclave:

Elector Nacionalitat Títol Elevat Elevador Notes
Pierre de Foix, O.F.M. Regne de França Cardenal-Prevere de S. Stefano al Monte Celio setembre 1414 Antipapa Joan XXIII Legat a Avinyó; administrador de Comenge
Louis Aleman, O.C.R.S.J. Regne de França Sacerdit de S. Cecilia 24 maig 1426 Martí V Administrador d'Arles
Henry Beaufort Regne d'Anglaterra Sacerdot de S. Eusebio 24 maig 1426 Martí V Administrador de Winchester; legat a Anglaterra
Juan de Cervantes Corona de Castella i Lleó Sacerdot de S. Pietro in Vincoli 24 maig 1426 Martí V Administrador of Tui
Hugues Lancelot de Lusignan Regne de Xipre Diaca de S. Adriano 24 maig 1426 Martí V Administrador de Nicòsia

Tots els electors absents foren creats per Martí V, excepte Pierre de Foix, que fou elevat pel pisà Antipapa Joan XXIII.

No electorsModifica

El Papa Martí V va iniciar el costum de crear cardenals sense publicar els seus noms, com si fossin in pectore. Al moment de la seva mort els noms de dos dels seus nomenats no s'havien publicat, i per tant no estaven registrats entre els membres del Col·legi Cardenalici. Hi havia Joan Casanova, administrador d'Elna, i Guillaume Ragenel de Montfort, bisbe de Saint-Malo, i tots dos foren creats cardenals més tard per Eugeni IV. No obstant això, també es van crear dos cardenals inicialment in pectore però després de la publicació no se'ls permeté participar en aquest conclave, perquè no s'havien realitzat els ritus corresponents a la mort de Martí V:

Elector Nacionalitat Títol Elevat Elevador Notes
Domènec Ram i Lanaja, O.C.R.S.A. Corona d'Aragó Sacerdot de SS. Giovanni e Paolo 24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430, però sense acabar el ritu d'investidura Martí V Administrador de Lleida
Domenico Capranica Estats Pontificis Diaca de S. Maria in Via Lata 24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430, però sense acabar el ritu d'investidura Martí V Administrador de Fermo; Governador de Perusa i del Ducat de Spoleto
Guillaume Ragutel de Montfort Regne de França cardenal prevere Martí V Bisbe de Saint-Malo
Joan de Casanova, O.P. Corona d'Aragó cardenal prevere Martí V Administrador d'Elna

Elecció del Papa Eugeni IVModifica

La missa de l'Esperit Sant es va cantar el dijous 1 de març de 1431 pel cardenal Giordano Orsini, bisbe d'Albano. El 3 de març tots els cardenals presents a Roma van entrar al conclave a Santa Maria sopra Minerva. El 2 de març els electors es van preparar i van subscriure la capitulació del conclave.[2] Els termes de la Capitulació, que contenia almenys vuit causes, indicava que la meitat dels ingressos del Papa s'havien de compartir amb el Col·legi Cardenalici, i que si no hi ha problemes importants, els assumptes es poden resoldre sense el col·legi cardenalici.[3]

El primer escrutini es va celebrar l'endemà, 3 de març, i va acabar amb una unànime elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV. L'11 de març va ser solemnement coronat a l'escala de la Basílica Vaticana pel cardenal Alfonso Carillo de S. Eustachio, el cardenal Protodiaca.

ReferènciesModifica

  1. Annales Ecclesiastici, vol. 28, p. 90
  2. A. Theiner (ed.), Caesaris S.R.E. Cardinalis Baronii Annales Ecclesiastici Tom 28 (Bar-le-Duc 1874), any 1431, n. 7, p. 84.
  3. History of Rome in the Middle Ages Volume VII. 1, p. 26.

BibliografiaModifica

  • F. Petruccelli della Gattina, Histoire diplomatique des conclaves Volum I (París: 1864), 236-252.
  • William Cornwallis Cartwright, On the Constitution of Papal Conclaves (Edimburg 1878) 125-129.
  • Ferdinand Gregorovius, The History of Rome in the Middle Ages Volum 7 part 1 [Llibre XIII, Capítol 1] (Londres 1900) 22-26.
  • Ludwig Pastor, History of the Popes (tr. R.F. Kerr) Volum I (St. Louis 1906).
  • Peter Partner, The Papal State under Martin V (London 1958).