Conducte de Santorini
La majoria de les persones tenen un sol conducte pancreàtic. No obstant això, algunes tenen addicionalment un conducte pancreàtic accessori anomenat també conducte de Santorini, que és el resultat de la persistència de la porció proximal del conducte dorsal del pàncrees embrionari i desemboca directament en la segona part (la vertical) del duodè per la papil·la duodenal menor.[1] Té diverses variants morfològiques. Rep el seu nom per Giovanni Domenico Santorini (1681–1737),[2] anatomista venecià que el descrigué per primera vegada al seu llibre Observationes anatomicae (1724).[3]
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | ductus pancreaticus accessorius  |
| Identificadors | |
| TA | A05.9.01.017 |
| FMA | 14534 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1203 |
| Terminologia anatòmica | |
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.
El conducte pancreàtic accessori actua com un sistema de drenatge secundari que disminueix la pressió al conducte de Wirsung, fet que pot ser un factor preventiu de la pancreatitis aguda,[4] particularment a l'hora de practicar determinats procediments exploratoris i terapèutics del pàncrees i de la via biliar.[5]
La dilatació quística de l'extrem distal del conducte de Santorini, també anomenada santorinicele per alguns autors, és una patologia infreqüent caracteritzada per la presència d'una formació amb aspecte de pòlip en la papil·la duodenal accessòria i abdominàlgies postprandials recurrents. Sol estar associada a una partició pancreàtica congènita[6] completa o incompleta i excepcionalment origina una litiasi obstructiva.[7]
ReferènciesModifica
- ↑ Arora, AK; Piplani, ML; Kapoor, SS; Batia, BS; et al «A Research Study of Santorini Duct» (en anglès). Journal of Clinical and Diagnostic Research, 2011 Des 25; 5 (8), pp: 1510-1513. ISSN: 0973-709X [Consulta: 16 abril 2022].
- ↑ Haubrich, WS «Santorini of the duct of Santorini» (en anglès). Gastroenterology, 2001 Mar 1; 120 (4), pp: 805. DOI: 10.1016/S0016-5085(01)83885-3. ISSN: 0016-5085 [Consulta: 16 abril 2022].
- ↑ Santorini, GD «Observationes anatomicae» (en llatí). Apud Jo. Baptistam Recurti, Venetiis, 1724, pàgs: 276 [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ Kamisawa, T; Takuma, K; Tabata, T; Egawa, N «Clinical implications of accessory pancreatic duct» (en anglès). World J Gastroenterol, 2010 Set 28; 16 (36), pp: 4499-4503. DOI: 10.3748/wjg.v16.i36.4499. PMC: 2945479. PMID: 20857518 [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ Tabata, T; Kamisawa, T; Takuma, K; Anjiki, H; Egawa, N «A Patent Accessory Pancreatic Duct Prevents Pancreatitis following Endoscopic Retrograde Cholangiopancreatography» (en anglès). Digestive Surgery, 2010; 27 (2), pp: 140-143. DOI: 10.1159/000286962. ISSN: 1421-9883. PMID: 20551660 [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ DiMagno, MJ; Wamsteker, EJ «Pancreas divisum» (en anglès). Curr Gastroenterol Rep, 2011 Abr; 13 (2), pp: 150-156. DOI: 10.1007/s11894-010-0170-8. PMC: 3079411. PMID: 21222060 [Consulta: 18 abril 2022].
- ↑ Joo, KR; Bang, SJ; Shin, JW; Kim, DH; Park, NH «Santorinicele Containing a Pancreatic Duct Stone in a Patient with Incomplete Pancreas Divisum» (en anglès). Yonsei Med J, 2004 Oct 31; 45 (5), pp: 952-955. DOI: 10.3349/ymj.2004.45.5.952. ISSN: 1976-2437. PMID: 15515212 [Consulta: 18 abril 2022].
BibliografiaModifica
- Kumar, N. Vinay; Lokanadham, Sadhu. A Study on Incidence of Accessory Pancreatic Duct and its Clinical Importance (en anglès). Maedica (Bucur), 2019 Mar; 14 (1), pp: 22-25. PMID: 31123508. DOI 10.26574/maedica.2019.14.1.22 [Consulta: 17 abril 2022].