Confederalisme democràtic

El concepte confederalisme democràtic es basa en una proclama d'Abdullah Öcalan el 20 de març de 2005 i des de llavors ha esdevingut la base ideològica del Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK) i les seves organitzacions afins.[1] Aquest model ideològic inclou algunes concepcions de l'ecologia social, així com reflexions de Immanuel Wallerstein. A la pràctica, el confederalisme democràtic es podria emmarcar en el model de municipalisme llibertari de Murray Bookchin. Actualment és la forma de govern a Rojava.[2]

ObjectiusModifica

L'objectiu és l'organització d'una societat civil democràtica i ecològica per arribar a una pau estable a Orient Mitjà,[3] sense negar la coexistència amb els d'estats-nació ni eliminar les seves fronteres. D'aquesta manera, s'aconseguiria la pau entre els diferents pobles i religions diferents de la regió. Segons Murat Karayilan, president del Congrés Popular del Kurdistan (Kongra Gel), el principi bàsic és «la unitat equitativa i voluntària».[4]

Tal com propugna l'EZLN a l'estat mexicà de Chiapas, la societat organitzarà tasques socials, culturals i polítiques per compte propi, limitant d'aquesta manera la intervencions dels estats a l'estrictament necessari.

Model organitzatiuModifica

En contrast amb la federació d'estats, el confederalisme democràtic aspira a una confederació d'estructures autònomes de la societat organitzada en consells de joves, de dones i territorials, així com associacions civils, organitzacions no governamentals, partits polítics, comunes i cooperatives. En paraules de Bookchin, el confederalisme democràtic «és una xarxa de consells administratius els membres o delegats dels quals són electes en assemblees populars basades en la democràcia directa, la descentralització i la interdependència. Els membres dels consells confederals són revocables i responsables davant l'assemblea que els escull, per a que portin a terme la tasca de coordinar i administrar les polítiques allà formulades. La seva funció és purament administrativa i pràctica, i no com en el sistema republicà, una tasca orientada a la creació i desenvolupament de polítiques».[5]

Com a organització paraigües per donar estructura a aquesta política, es va fundar la Koma Civakên Kurdistan (KCK) («Confederació de Pobles de Kurdistan») amb el Congrés Popular del Kurdistan com a comitè superior.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica