Conquesta musulmana de Sardenya

La Conquesta musulmana de Sardenya forma part de l'expansió de l'islam durant l'edat mitjana.

Infotaula de conflicte militarConquesta musulmana de Sardenya
Expansió de l'islam
Conquesta musulmana de Sardenya està situat en Mediterrani central
Conquesta musulmana de Sardenya
Conquesta musulmana de Sardenya
Conquesta musulmana de Sardenya
Tipusinvasió Modifica el valor a Wikidata
Data1015-1016
LlocSardenya
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria pisana i genovesa
Bàndols
Emirat de Dàniya Jutjat d'Arborea
Jutjat de Càller
Jutjat de Gallura
Jutjat de Torres
República de Pisa
República de Gènova
Comandants
Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq Gonnari Comit de Salanis

Antecedents modifica

Al llarg del segle viii, l'imperi bizantí va entrar en crisi i els àrabs van prendre gradualment el control del Mediterrani. Com Sardenya ja no va comptar amb la protecció de Bizanci, els seus habitants es van veure obligats a organitzar per si sols la defensa contra els invasors àrabs, el 27 d'octubre de l'any 710.[1] Encara que van romandre durant gairebé 70 anys en posició de dominació, els àrabs van haver d'afrontar el 778 una rebel·lió popular que els va expulsar ràpidament de l'illa.[2] Una de nova i el darrer intent de conquesta àrab va fracassar el 821.

Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq, emir de Dàniya, després de conquerir les illes Balears el 1015, va atacar l'illa de Sardenya, que s'havia independitzat de l'Imperi Romà d'Orient al segle ix.

La campanya modifica

Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq va construir una flota de 125 vaixells amb la qual el 1015 va atacar l'illa de Sardenya. Transportant 1000 cavalls,[3] va derrotar els sards, encapçalats pel jutge Gonnari Comit de Salanis i es va establir al Campidanu. La República de Pisa i la República de Gènova van enviar els seus exèrcits que van derrotar els musulmans i capturant Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla fou fet presoner dels cristians i enviat a la cort de l'emperador Enric II,[4] mentre el pare era derrotat i perseguit per la coalició cristiana que va recuperar l'illa.

Conseqüències modifica

El califa omeia Abd-Al·lah al-Muaytí, al que Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq havia nomenat deixant-lo només els afers religiosos va intentar deposar Muğāhid durant la seva campanya a Sardenya,[5] i al seu retorn, fou deposat del califat.

Després de desallotjar els musulmans el 1016, pisans i genovesos van continuar els atacs a través del Mediterrani oriental, i expandint el seu comerç.[6] i van superar la resta dels antics ports romans d'Orient d'Itàlia tret de la República de Venècia.

Referències modifica

  1. Martini, Pietro. Storia delle invasioni degli arabi i delle piraterie dei barbeschi in Sardegna (en italià), p. 60. 
  2. Auguste BOULLIER: L'Île de Sardaigne, pàg. 76; en francès.
  3. (anglès) Richard A. Fletcher, Moorish Spain
  4. (castellà) Vicente Coscollá, La Valencia musulmana, p.30
  5. Artehistoria, Crisis y desaparición del califato Arxivat 2010-03-06 a Wayback Machine.
  6. (anglès) Michael Moïssey Postan, Edward Miller, i Cynthia Postan, The Cambridge Economic History of Europe: Trade and industry in the Middle Ages, p.345