Conquesta musulmana de Sardenya
La Conquesta musulmana de Sardenya forma part de l'expansió de l'islam durant l'edat mitjana.
| Expansió de l'islam | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | invasió  | ||
| Data | 1015-1016 | ||
| Lloc | Sardenya | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | victòria pisana i genovesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Antecedents
modificaAl llarg del segle viii, l'Imperi Romà d'Orient va entrar en crisi i els àrabs van prendre gradualment el control del Mediterrani. Com Sardenya ja no comptava amb la protecció romana d'Orient, els seus habitants es van veure obligats a organitzar per si sols la defensa contra els invasors àrabs, el 27 d'octubre de l'any 710.[1] Encara que van romandre durant gairebé 70 anys en posició de dominació, els àrabs van haver d'afrontar el 778 una rebel·lió popular que els va expulsar ràpidament de l'illa.[2] Una de nova i el darrer intent de conquesta àrab va fracassar el 821.
Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq, emir de Dàniya, després de conquerir les illes Balears el 1015, va atacar l'illa de Sardenya, que s'havia independitzat de l'Imperi Romà d'Orient al segle ix.
La campanya
modificaAbū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq va construir una flota de 125 vaixells amb la qual el 1015 va atacar l'illa de Sardenya. Transportant 1000 cavalls,[3] va derrotar els sards, encapçalats pel jutge Gonnari Comit de Salanis i es va establir al Campidanu. La República de Pisa i la República de Gènova van enviar els seus exèrcits que van derrotar els musulmans i capturant Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla fou fet presoner dels cristians i enviat a la cort de l'emperador Enric II,[4] mentre el pare era derrotat i perseguit per la coalició cristiana que va recuperar l'illa.
Conseqüències
modificaEl califa omeia Abd-Al·lah al-Muaytí, al que Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq havia nomenat deixant-lo només els afers religiosos va intentar deposar Muğāhid durant la seva campanya a Sardenya,[5] i al seu retorn, fou deposat del califat.
Després de desallotjar els musulmans el 1016, pisans i genovesos van continuar els atacs a través del Mediterrani oriental, i expandint el seu comerç.[6] i van superar la resta dels antics ports romans d'Orient d'Itàlia tret de la República de Venècia.
Referències
modifica- ↑ Martini, Pietro. Storia delle invasioni degli arabi i delle piraterie dei barbeschi in Sardegna (en italià), p. 60.
- ↑ Auguste BOULLIER: L'Île de Sardaigne, pàg. 76; en francès.
- ↑ (anglès) Richard A. Fletcher, Moorish Spain
- ↑ (castellà) Vicente Coscollá, La Valencia musulmana, p.30
- ↑ Artehistoria, Crisis y desaparición del califato Arxivat 2010-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ (anglès) Michael Moïssey Postan, Edward Miller, i Cynthia Postan, The Cambridge Economic History of Europe: Trade and industry in the Middle Ages, p.345