Conrad de Zähringen

Conrad de Zähringen (vers 1090 - 8 de gener de 1152, Constança) fou duc de Zähringen des de 1122 fins a la seva mort i des de 1127 també rector de Borgonya. Va passar la major part de la seva vida intentat frenar el poder creixent de la casa de Hohenstaufen i amb aquesta finalitat es va aliar amb la casa de Welf.

Infotaula de personaConrad de Zähringen
FX Hauser Konrad I. 4157.jpg
Conrad I, relleu de Franz Xaver Anton Hauser a la catedral de Friburg de Brisgòvia
Biografia
Naixementc. 1090 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1152 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Constança Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Comte de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaZähringen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeClemence de Namur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsClementia of Zähringen (en) Tradueix
Bertold IV de Zähringen
Raúl de Zähringen
Adalbert I, Duke of Teck (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesBertold II de Zähringen Modifica el valor a Wikidata i Agnes von Rheinfelden (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansBertold III de Zähringen, Petrissa de Zähringen i Luitgard of Swabia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Conrad fou fill del duc pretendent Bertold II de Suàbia i la seva muller, Agnès de Rheinfelden. El 1120, Conrad i el seu germà gran Bertold III de Zähringen van concedir drets a Freiburg. El 1122, Conrad va succeir Bertold III com a duc de Zähringen. El 1127, entrava en conflicte amb el comte Renald III de Borgonya, perquè els dos homes reclamaven l'herència del nebot assassinat de Conrad, Guillem III de Borgonya. En aquesta situació es va beneficiar del suport de l'emperador Lotari II que necessitava suport urgent contra els seus rivals els Hohenstaufen, i per obtenir suport de Conrad, el va ajudar rebutjant la reclamació de Renald, amb l'argument dubtós que aquest havia fracassat a complir la seva obligació d'assistir a la cort de l'Emperador. Conrad va rebre el títol de "Rector de Borgonya", que denotava, almenys teòricament, una mena de representació de l'emperador al regne de Borgonya.

El 1138, el rei Conrad III d'Alemanya va agafar el poder i el conflicte entre els güelfs i els Hohenstaufen es va relaxar. Fins als últims anys 1150, els ducs de Zähringen van estar entre els seguidors més lleials dels Hohenstaufen.

Conrad va morir el 1152 i fou enterrat en la volta familiar a l'abadia de Saint Peter a la Selva Negra.

Matrimoni i fillsModifica

Conrad es va casar amb Clemència de Namur o de Luxemburg-Namur (+1158) filla de Godofreu I de Namur i d'Ermessenda de Luxemburg i va tenir diversos fills:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conrad de Zähringen
  • Eberhard Holz and Wolfgang Huschner (eds.): Deutsche Fürsten des Mittelalters, Edition Leipzig, Leipzig, 1995, ISBN 3-361-00437-3
  • Georg von Wyß (1882) (en alemany). "Konrad (Herzog von Zähringen", a Allgemeine Deutsche Biographie (ADB), Leipzig: