Consell Insular de Menorca
| Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
El Consell Insular de Menorca o, abreujadament a l'illa, Consell o CIMe,[1] és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Menorca. Va ser creat l'any 1978 arran de l'aprovació del règim de Consells Insulars, amparant-se en l'article 141.4 de la Constitució Espanyola de 1978[2] i instituït oficialment segons el que acorda l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983.[3] Està regulat per la Llei 8/2000, de 27 d'octubre de Consells Insulars.[4]
|
|||||
 Seu principal del Consell Insular de Menorca, a la Plaça de la Biosfera (Maó)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | consell insular Menorca administració pública | ||||
| Història | |||||
| Creació | 19 abril 1979 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidenta | Susana Mora Humbert | ||||
| Empleats | 394 (2015) | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | 118 M€ (2022) | ||||
| Lloc web | cime.cat | ||||
La institució exerceix, segons les competències, un poder legislatiu (Ple del Consell) i executiu. El ple es compon de 13 diputats, d'acord amb el percentatge de vots que obté cada formació política en les eleccions directes al Consell. Aquest darrer fet és un canvi introduït a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en vigor des de l'1 de març de 2007. Abans, i amb l'Estatut de 1983, els consellers sortien elegits de la votació a la circumscripció de Menorca a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Aquest ple s'encarrega d'aprovar les tasques i triar el president de la institució.
L'actual presidenta del Consell és Susana Mora Humbert des de l'any 2017.
RegulacióModifica
El consell insular es regeix pel que estableix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, desenvolupat en aquest punt per la Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars. El seu règim de finançament està regulat a la Llei 2/2002, de 3 d'abril, de sistema de finançament definitiu dels consells insulars.
Igualment, el consell insular ha dictat un reglament orgànic propi en el qual es defineixen els òrgans que els integren i les funcions que desenvolupen.
EleccióModifica
L'elecció dels membres del Consell Insular de Menorca es regeix per tres lleis:[5]
- La Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General
- La Llei 8/1986, de 26 de novembre, Electoral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
- La Llei 7/2009, d'11 de desembre, Electoral dels Consells Insulars
El Consell de Menorca es compon de 13 consellers que són elegits per circumscripció insular única. La legislatura té una durada de quatre anys i la seva elecció es produeix, sota convocatòria del President de les Illes Balears, simultàniament amb la resta de Consells Insulars i la de les eleccions municipals. Habitualment també coincideixen amb les eleccions al Parlament de les Illes Balears.
No poden ser elegides aquelles persones que la LOREG contempla, així com tampoc els següents casos:
- Els ministres i els secretaris d'Estat del Govern de l'Estat.
- El síndic de greuges, els membres de la Sindicatura de Comptes i els membres del Consell Consultiu.
- El president del Consell Econòmic i Social i el del Consell Audiovisual.
- Els parlamentaris de les assemblees legislatives d'altres comunitats autònomes.
- Els presidents, els membres del Consell de Govern i els alts càrrecs d'altres comunitats autònomes.
- Els qui exerceixin funcions o càrrecs conferits i remunerats per estats estrangers.
- El director general de l'ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i els directors de les societats que en depenen, com també la resta de directors dels mitjans públics de comunicació de les Illes Balears.
- Els senadors elegits en representació de la comunitat autònoma.
Política i governModifica
Presidents i presidentes electes (1979-2019)Modifica
| Legislatura | Període | President o presidenta | Partit polític | Govern |
|---|---|---|---|---|
| I | 1979 - 1983 | Francesc Tutzó Bennàsar |  |
Majoria absoluta |
| II | 1983 - 1987 | Tirso Pons Pons |  |
Govern PSOE i PSM |
| III | 1987 - 1991 | Tirso Pons Pons | |
Govern PSOE i PSM |
| IV | 1991 - 1995 | Albert Moragues Gomila (1991) | |
Govern PSOE i PSM |
| Joan Huguet Rotger (1991 - 1995)1 |  |
Govern PP i 1 no adscrit | ||
| V | 1995 - 1999 | Joan Huguet Rotger (juliol 1995) | |
Majoria absoluta |
| Cristòfol Triay Humbert (1995 - 1999)2 | ||||
| VI | 1999 - 2003 | Joana Maria Barceló Martí | |
Govern PSOE, PSM i EM |
| VII | 2003 - 2007 | Joana Maria Barceló Martí | |
Govern PSOE i PSM |
| VIII | 2007 - 2011 | Joana Maria Barceló Martí (2007 - 2008) | |
Govern PSOE i PSM |
| Marc Pons Pons (2008 - 2011)3 | ||||
| IX | 2011 - 2015 | Santiago Tadeo Florit | |
Majoria absoluta |
| X | 2015 - 2019 | Maite Salord Ripoll (2015 - 2017) |  |
Govern PSOE, MÉS i Podem |
| Susana Mora Humbert (2017 - 2019)4 | | |||
| XI | 2019 - actualitat | Susana Mora Humbert | |
Govern PSOE, MÉS i Podem |
| Observacions | ||||
| (1) El 18 de setembre de 1991, prosperà la moció de censura presentada pel Partit Popular, amb 7 vots a favor (6 del PP i 1 del PSOE).
S'obrí un capítol de transfuguisme, protagonitzat pel conseller socialista Jaume Peralta, el qual va trair al seu partit. Fou investit president el candidat popular, Joan Huguet Rotger. | ||||
| (2) El 27 de juliol de 1995, el president electe, Joan Huguet Rotger, és elegit president de la Mesa del Parlament de les Illes Balears.
Fou substituït per Cristòfol Triay Humbert, el qual comptava amb una trajectòria política densa, essent batle d'Alaior (1979-1983) i conseller de Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears (1991-1995), entre altres càrrecs. | ||||
| (3) El 12 de setembre de 2008 es produeix la renúncia de la presidenta, Joana Maria Barceló Martí.
El motiu fou la seva designació com a nova portaveu i Consellera de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears. Fou substituïda pel vicepresident primer i Conseller d'Ordenació de Territori i Habitatge, Marc Pons Pons. | ||||
| (4) El 7 de juliol de 2017 en sessió extraordinària, prengué possessió del càrrec de presidenta, la socialista Susana Mora Humbert.
Fins al moment ocupava el càrrec de Vicepresidenta primera i Consellera d'Ordenació del Territori i Turisme. Agafà el relleu de Maite Salord Ripoll, fruit de l'acord de governabilitat signat el 2015 entre PSOE, Més per Menorca i Podem, on s'acordà la presidència compartida durant dos anys entre MÉS i PSOE. | ||||
Històric de resultats eleccions al Consell Insular de MenorcaModifica
Abans del canvi introduït a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en vigor des de l'1 de març de 2007, els consellers sortien elegits diputats de la votació a la circumscripció de Menorca a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Per tant, les eleccions de maig del 2007 fou el primer cop que es votar de forma separada els representants al Consell Insular de Menorca i al Parlament de les Illes Balears.
| Partit Polític | Logo | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | |
6 | 8 | 5 | 4 | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | |
6 | 4 | 3 | 4 | |
| Més per Menorca | |
- | - | 3 | 3 | |
| Unides Podem |  |
- | - | - | 1 | |
| Ciutadans de Menorca |  |
- | - | 0 | 1 | |
| VOX |  |
- | - | - | 0 | |
| Projecte Liberal Espanyol |  |
- | - | - | 0 | |
| Proposta per les Illes Balears |  |
- | - | 0 | 0 | - |
| Actua |  |
- | - | - | 0 | - |
| Podem |  |
- | - | 2 | - | - |
| Esquerra de Menorca |  |
0 | 0 | 0 | - | - |
| Partit Socialista de Menorca |  |
1 | 1 | - | - | - |
| Unió Menorquina |  |
- | 0 | - | - | - |
| Ciutadans en Blanc | 0 | 0 | - | - | - | |
| Els Verds de Menorca |  |
- | 0 | - | - | - |
| Unió des Poble de Ciutadella | - | 0 | - | - | - | |
| Unió, Progrés i Democràcia |  |
- | 0 | - | - | - |
| Unió Centrista de Menorca |  |
0 | - | - | - | - |
| Número total regidors/es | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | |
Membres del Ple i organigrama del Consell ExecutiuModifica
XI Legislatura (2019-2023)Modifica
| Conseller/a | Càrrec | Partit polític | Direccions Insulars adscrites |
|---|---|---|---|
| Membres de l'equip de govern | |||
| Susana Mora Humbert | Presidenta i consellera de Promoció Turística | |
- Presidència
- Comunicació - Promoció turística i Fons Europeus |
| Miquel Àngel Maria Ballester | Vicepresident primer i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports | |
- Educació, Joventut i Esports
- Cultura i Patrimoni |
| Cristina Gómez Estévez | Consellera d'Ocupació, Habitatge i Cooperació Local | |
- Ocupació, Innovació i Cooperació local
- Habitatge, Participació ciutadana i Voluntariat |
| Josep Pastrana Huguet | Conseller d'Economia i Territori | |
- Economia
- Ordenació territorial - Ordenació turística |
| Noemí Gomila Carretero | Consellera de Serveis Generals (2) | |
- Serveis Generals |
| Bàrbara Torrent Bagur | Consellera de Benestar Social i portaveu del grup socialista | |
- Atenció Social
- Gent Gran, Dependència i Diversitat funcional |
| Josep Juaneda Mercadal | Conseller de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera (3) | |
- Medi Ambient
- Reserva de la Biosfera - Projectes Sostenibles |
| Montse Morlà Subirats | Consellera de Mobilitat (4) | |
- Transports
- Carreteres |
| Membres de l'oposició | |||
| Misericòrdia Sugrañes Barrenys | Consellera a l'oposició i portaveu del grup popular | |
|
| Carlos Salgado Saborido | Conseller a l'oposició | |
|
| Carmen Reynés Calvache | Consellera a l'oposició | |
|
| Adolfo Vilafranca Florit | Conseller a l'oposició | |
|
| Eugenio Ayuso Fernández | Conseller a l'oposició i portaveu del grup ciutadans (1) | |
|
| Observacions | |||
| (1) El 16 de setembre de 2019, en sessió ordinària, renuncia al càrrec de conseller i portaveu del grup Ciutadans, el Sr. José Felipe Negrete Caballero. Fou substituit pel número tres de la llista electoral, el Sr. Eugenio Ayuso Fernández. Prengué possessió del càrrec el 20 de gener de 2020. | |||
| (2) L'11 de febrer de 2021 es produeix la renúncia del conseller d'Economia i Territori, el Sr. Miquel Company Pons, amb motiu de la seva designació com a conseller de Fons Europeus, Cultura i Universitat del Govern de les Illes Balears. Fou substituït per la Sra. Noemí Gomila Carretero. Després de la remodelació de l'equip de govern, fou nomenada nova consellera de Serveis Generals i el socialista, el Sr. Josep Pastrana Huguet, nou titular de la Conselleria d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca. | |||
| (3) El 30 de juny de 2021, en sessió extraordinària, es fa efectiva la renúncia de la vicepresidenta primera i consellera de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, la Sra. Maite Salord Ripoll. Fou substituïda pel Director Insular d'Educació, Joventut i Esports, el Sr. Josep Juaneda Mercadal. D'altra banda, fou nomenat nou vicepresident primer del Consell Insular de Menorca el conseller d'Educació, Cultura, Joventut i Esports, el Sr. Miquel Àngel Maria Ballester. | |||
| (4) El 24 de juny de 2022, es produeix la renúncia per motius personals de la consellera de Mobilitat, la Sra. Francesca Gomis Luis. Fou substituïda per la número 9 de la llista electoral, l'exalcaldessa de Sant Lluís (2015-2019), la Sra. Montse Morlà Subirats. Prengué possessió del càrrec el 18 de juliol en sessió ordinària. | |||
Organismes autònomsModifica
El Consell de Menorca es compon també dels següents organismes:[6]
- Institut Menorquí d'Estudis (IME)
- Consell Econòmic i Social de Menorca (CESM)
- Institut de la Joventut de Menorca (INJOVE)
- Consorci Sociosanitari de Menorca
- Consorci de Residus i Energia de Menorca
- Consorci per a la Protecció de la Legalitat Urbanística en sòl rústic de l'illa de Menorca
- Fundació Destí Menorca
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Susana Mora: «Las facturas sin contrato se requerían como respuesta urgente en pandemia»» (en català). Editorial Menorca, 03-03-2023. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Article 141.4 de la Constitució Espanyola de 1978» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 29-12-1978. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «Ley Orgánica 2/1983, de 25 de febrero, de Estatuto de Autonomía para las islas Baleares.» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 01-03-1983. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ «Llei 8/2000, de 27 d'octubre de Consells Insulars.». Butlletí Oficial de les Illes Balears, 2 octubre del 2010. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ «Llei 7/2009, d'11 de desembre, Electoral dels Consells Insulars». Butlletí Oficial de les Illes Balears, 22-12-2009. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ «Portal de Transparència del CIMe». [Consulta: 2 novembre 2015].