Obre el menú principal

El Consell de les ordes era la Institució encarregada del funcionament dels ordes militars de Santiago, Calatrava i Alcántara durant l'edat moderna en Espanya. El seu àmbit d'actuació s'estenia a l'àmbit territorial dels ordes militars. Aquest territori incloïa dues ciutats, 250 viles i 100 llogarets.

Infotaula d'organitzacióConsell de les Ordes
Spanish Military Orders Badges.svg
Dades bàsiques
Tipus consell
Forma jurídica
Creació segle XVI
Organització i govern
Seu 
Format per

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

FuncionsModifica

Aquest Consell posseïa unes atribucions excepcionalment àmplies, tenint competències en matèria de consultes, administració i justícia. Intervenia en les qüestions de gràcia —podia donar honors i mercès a laics— i beneficis —donar honors i mercès a eclesiàstics—. Igualment s'ocupaven dels prioratos, els cavallers, els col·legis majors, els nomenaments o les encomanes.

Emetien normativa econòmica, administrativa i jurídica per als seus territoris, ja que aquests tenien les seues pròpies lleis, arribant a constituir menuts regnes dins de la Corona. Al caure el maestrat en la figura del rei la legislació d'aquests territoris seria equiparada a la de la resta del regne.

Aquest Consell posseïa la capacitat del rei per a intervenir en assumptes terrenals i a més tenien autoritat papal delegada per als temes espirituals.

A més li concernia tot el governatiu i contenciós dels col·legis i monestirs, però únicament en la segona instància, doncs la primera corresponia als governadors del respectiu districte. Segons butlles de Climent VIII de 1524 i 1525 tenia el coneixement dels delmes, beneficis i de tot la resta pertanyent als bisbes, com ordinaris. La jurisdicció d'aquest Consell així s'estenia a l'espiritual com al temporal, i no només sobre els cavallers, canonges, capellans i religioses de les ordes, sinó també sobre llots els preveres que tenien beneficis i sobre les monges que residien en monestirs situats en territori d'aquelles.

OrganitzacióModifica

Tenia dues sales distintes, una per a l'orde de Santiago i altra per a les ordes de Calatrava i Alcántara.

EvolucióModifica

El Consell es formalitzaria en 1523 quan Carles V siga nomenat Gran Mestre de les ordes i els seus consellers siguen nomenats cavallers d'hàbit.

Durant el segle XVI tindria una activitat continuada, si bé les seues decisions seran eminentment tècniques. Des del segle XVII aquest Consell seria el dipositari de la tradició nobiliar, arribant a ser conegut com a Consell de la Noblesa amb un caràcter estamental. Des d'aquest moment la seua principal tasca seria la de mantenir la diferenciació estamental de la noblesa.

Vegeu tambéModifica