No s'ha de confondre amb Consenci (avi de Sidoni) ni amb Publi Consenci.

Consenci (llatí: Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.

Infotaula de personaConsenci
Nom original(la) Consentius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Hispània Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V Modifica el valor a Wikidata
Hispània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, gramàtic, poeta, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle V Modifica el valor a Wikidata)

BiografiaModifica

Tal com apunta a les seves cartes, Consenci vivia a les illes Balears, concretament a Menorca, tot i que és molt possible que no en fos originari, sinó que hi hagués arribat procedent de la Tarraconense, on podria haver nascut i estudiat. Se l'ha considerat possessor, un propietari rural, per a poder explicar la seva bona educació i els recursos que devia tenir per poder-se dedicar a escriure.

CartesModifica

La seva activitat literària coneguda són 12 cartes que es van enviar dels anys 414 al 420[1] Només s'han conservat l'epístola 11, 12 i 119 descobertes per J. Divjak.[2]

El valor de les cartes és molt alt pels historiadors. Gràcies als escrits es tenen dades sobre institucions eclesiàstiques com el primer metropolità de la Hispània, Ticià de Tarragona; el primer concili de la Tarraconense; el primer bisbe de Lleida, Sagiti, sobre el priscil·lianisme dels alts estaments tarraconenses; les comunicacions entre les Balears, la Tarraconense, Àfrica i el migjorn de les Gàl·lies, així com sobre el monestir de Tarragona, fundat per Frontó, entre d'altres.[3]

Les cartes abasten diversos camps de controvèrsia de la primeria del s. V: origenisme, arrianisme, pelagianisme, priscil·lianisme i contra els jueus. Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium, ultra les Epístoles 120 i 205.

El Corpus Epistolar de Consenci i Sever, en nova edició crítica i traducció catalana, seguit de les respostes de sant Agustí, ha estat publicat a la Fundació Bernat Metge (1987).[4]

Alguns apunten la possibilitat que Consenci fos també l'autor literari de l'Epistola de Judaeis de Sever de Menorca (418).

ReferènciesModifica

  1. «Consencio». Colección de Polígrafos Españoles. Fundación Ignacio Larramendi. [Consulta: 6 setembre 2013].
  2. Divjak, J. «Epistulae». Augustinus-Lexikon, 2, fasc. 5,6 Donatistas (Contra-)- Epistulae, Ed. C. Mayer, Basel-Stuttgart, Schwabe, 2001, pàg. cols. 894-1057.
  3. «Biografia extensa de Consenci». Escritores visigóticos. Fundación Ignacio Larramendi. [Consulta: 6 setembre 2013].
  4. «Consenci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.