Consolatio peccatorum, seu Processus Luciferi contra Jesum Christum
Consolatio peccatorum, seu Processus Luciferi contra Jesum Christum és un tractat escrit per Jacobus de Teramo cap al 1382.[1] L'obra traduida com «consol dels pecadors» (amb Liber Bellial en el colofó) és un plet entre Lucifer i Jesucrist, en el qual el Diable demanda a Crist per haver traspassat els seus límits quan va descendir als inferns. Aquesta obra es va imprimir repetidament i es va traduir a diversos idiomes.[2][3]
Descripció modifica
De fet el "Consolatio peccatorum" narra no un, sinó dos judicis entre Llucifer i Jesucrist, davant un tribunal presidit per Salomó, en els que el diable posa plet a Crist per haver comès una intrusió en els seus dominis durant el seu descens a l'infern. En el primer judici Moisès és l'advocat de Jesucrist i Belial l'advocat del Diable. En el segon judici el jutge és el patriarca Josep, Aristòtil i Isaïes defensen a Jesucrist, mentre que l'emperador August i Jeremies defensen al Diable. En ambdós plets la sentència és a favor de Crist, però en el segon judici es concedeix al Diable el dret de prendre possessió dels cossos i ànimes dels condemnats en el Judici Final.[4]
L'obra s'ha de veure com una al·legoria dels esdeveniments històrics de l'època: el descens de Jesús als inferns i l'alliberament dels Patriarques és la metàfora de la fi del papat d'Avinyó i el retorn del papa a Roma l'any 1378. La reacció posterior del dimoni amb Satanás que representa l'antipapa. La solució proposada per Paladini per resoldre el conflicte entre Satanàs i Jesús, és a dir, confiar la causa a un tribunal d'arbitratge imparcial, és l'adoptada per resoldre el cisma d'Occident, amb la convocatòria d'uns concilis, el primer, el Concili de Pisa de1409, que no va tenir èxit, i finalment el Concili de Constança - que el 1415, va obtenir la dimissió del papa Gregori XII, va enderrocar l'antipapa d'Avinyó Benet XIII i va escollir el papa Martí V com autèntic papa de Roma.
Edicions modifica
Aquesta obra s'ha imprès vàries vegades i s'ha traduït a diversos idiomes. Una de les primeres edicions està en alemany i va ser impresa per Albrecht Pfister a Bamberg la dècada de 1460.[5]
Com Das Buch Belial es va imprimir a Augsburg el 1472, il·lustrada amb gravats en fusta, el 1473 i, tot i que posteriorment, l'obra va ser inclosa a l'Index librerum prohibitorum.[6]Gerard Leeu en va imprimir una altra edició en llatí a Gouda el 1481.[5]
També fou impresa de nou el 1611, a Hannover, sota el títol Processus Luciferi contra Iesum coram Iudice Salomone. [7]
Referències modifica
- ↑ D'après la biographie italienne (Treccani) il serait mort à Spolète ; le décret de nomination comme légat en Pologne concerne une autre personne et dante de 1419.
- ↑ de Theramo, J. Consolatio peccatorum seu Processus Belial (en llatí). Johann Schilling, 1478 [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ Jacobus de Teramo ab Ancharano: "Liber Belial" Entrée de catalogue
- ↑ Jacobus de Theramo. «[Consolatio peccatorum seu processus Belial ([Reprod.]) / [Jacobus de Theramo] ; translate par frère Pierre Ferget]» (en francès). [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ 5,0 5,1 J. Victor Scholderer «'Albrecht Pfister of Bamberg' (book review)». The Library, S3-III, 10, 1912, pàg. 230–6. DOI: 10.1093/library/s3-iii.10.230.
- ↑ Jacobus de Teramo ab Ancharano:
- ↑ Jacobus de Teramo ab Ancharano: "Liber Belial"] Entrée de catalogue
Enllaços externs modifica
- Jacobi d'Ancharano (àlies de Teramo): Litigatio Christi cum Belial traducció alemanya amb imatges - BSB Cgm 48, [Sl], 1461 (imatges Belial a l'infern, Litigatio Christi cum Belial)
- Jacobus de Teramo: Liber Belial De Consolatione Peccatorum Vicentie, 1506