Una consonant gutural és una consonant el punt d'articulació de la qual està a la part posterior del tracte vocal, usualment es consideren guturals les consonants uvulars, les faríngies, les epiglotals, les glotals, i alguns autors inclouen també les velars.[1][2]

Els idiomes Tuu i Juu (Khoisan) del sud d'Àfrica tenen moltes vocals guturals.

La paraula gutural deriva del llatí i literalment significa de la gola. El terme "gutural" no té una definició establerta, encara que històricament ha estat utilitzat en la fonètica i ocasionalment el fan servir els fonòlegs actualment, però no forma part de la classificació de consonants usades per l'Alfabet Fonètic Internacional.

Els sons guturals són típicament consonants, però algunes articulacions també es poden considerar guturals. Gairebé mai es fa servir gutural com un terme tècnic en lingüística.[3]

Els anomenats idiomes guturals

modifica

De forma popular, alguns idiomes es consideren com llengües guturals. Alguns d'aquests idiomes serien l'àrab, el francès i l'alemany.

Referències

modifica
  1. Miller, Amanda «Guttural vowels and guttural co-articulation in Juǀʼhoansi». Journal of Phonetics, 35, 1, 2007, pàg. 56–84. DOI: 10.1016/j.wocn.2005.11.001.
  2. Pullum, Geoffrey K.; Ladusaw, William. Phonetic Symbol Guide. Second. Chicago: University of Chicago Press, 1996. ISBN 0226685357. 
  3. Ball, Martin J. «What on earth does 'Guttural' mean, anyway?». clinicallinguistics, 19-09-2011.[Enllaç no actiu]