Obre el menú principal

L'Antic Convent del Bonsuccés és un edifici del municipi de Barcelona (Barcelona) protegida com a bé cultural d'interès local. Fou un convent dels servites[1] construït entre el 1626 i el 1635[1] d'estil barroc que ocupava l'espai que va del carrer Ramalleres fins al de les Sitges de Barcelona. Va ser abandonat per la desamortització de 1835 i després de ser utilitzat com a caserna[1] fins que va ser definitivament enderrocat el 1945. Actualment, només en resta un cos d'edifici de cinc plantes coronat amb una galeria d'arcs de mig punt que és la seu del Consell del Districte de Ciutat Vella, i que des de 1952 havia servit de seu de l'antic districte cinquè.[1] Un element arquitectònic interessant és la porta obra del mallorquí Miquel Perelló del 1690,[1] que dóna a la plaça de Bonsuccés.[2]

Infotaula d'edifici
Antic Convent del Bonsuccés
Porta de la seu del districte de Ciutat Vella.jpg
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Pl. Bonsuccés, 3 - pl. Vicenç Martorell - c/ Ramalleres. Barcelona (Barcelona)
41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.383872°N,2.169430°E / 41.383872; 2.169430Coord.: 41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.383872°N,2.169430°E / 41.383872; 2.169430
BCIL
Identificador IPAC: 40320
Activitat
Diòcesi arquebisbat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

 
L'edifici des de la plaça de Vicenç Martorell

Ubicades al districte de Ciutat Vella de Barcelona, les restes de l'antic Convent del Bonsuccés es troben a la confluència del Carrer de les Ramelleres les Places del Bonsuccés i de Vicenç Martorell. En tractar-se d'un edifici aïllat, disposa de quatre façanes. L'accés principal a l'edifici es produeix des de la Plaça del Bonsuccés, per bé que també s'hi accedeix des d'una porta bessona afrontada a la Plaça de Vicenç Martorell.[3]

Abans de la seva destrucció el 1936, el conjunt conventual abraçava tota la plaça de Vicenç Martorell, per bé que en l'actualitat només es conserva un edifici de planta rectangular amb una estructura en alçat formada per planta baixa amb altell, dos pisos i golfes. Tan sols la façana orientada a la Plaça del Bonsuccés presenta els acabats originals de l'edifici, amb llurs murs i emmarcaments d'obertures fets íntegrament de pedra de Montjuïc. L'element més destacat d'aquesta façana és el gran portal de planta baixa, una obra barroca tallada el 1690 amb abundant decoració escultòrica. Es tracta d'un alt portal allindanat emmarcat per dues pilastres toscanes que sostenen un entaulament amb un frontó trencat de perfil corb. En el seu interior, sobre una voluta, dos àngels sostenen l'escut dels Servents de Maria (amb les sigles "SM" amb una corona i un ram de set lliris). Flanquejant l'escut s'hi llegeix la inscripció "Michael Perello - Maioricen Scvlpsit" emmarcada per dos gerros flamejants. Les quatre finestres que flanquegen el portal foren obertes durant la reedificació realitzada per Florensa a principis de la dècada de 1950. Les obertures originals del primer i segon pis presenten llurs marcs motllurats i ampits treballats escultòricament. Les golfes s'obren al carrer a través d'una galeria d'arcs de pedra amb pilastres als muntants.[3]

La resta de façanes són fruit de la conversió d'aquest fragment de l'antic conjunt en un edifici aïllat i, per tant, la seva formulació data de la reedificació de Florensa, per bé que han estat restaurades amb posterioritat. El basament d'aquestes façanes és fet amb carreus de pedra, mentre la resta de murs es presenta revestit amb morter de color crema. Pel que fa a les obertures d'aquestes façanes noves, Florensa es basà en les tipologies i la disposició de la façana original, imitant les finestres i balcons de pedra i, especialment, la galeria d'arcs de les golfes. L'edifici es cobreix per mitjà d'una teulada a quatre vessants que conserva, a l'interior, la potent encavallada de fusta original.[3]

El vestíbul principal, ubicat a la planta baixa, és l'únic espai de l'antic convent que conserva la seva formulació original. En origen, aquest espai de planta rectangular cobert per tres trams de voltes amb llunetes sobre pilars toscans, era el nàrtex que donava accés a la desapareguda església conventual. Al seu torn, la crugia que avui acull l'escala d'accés al primer pis, era ocupat anteriorment pel cor elevat de l'església.[3]

HistòriaModifica

L'orde dels Servites, o dels Servents de Maria, s'instal·là a Barcelona l'any 1576, encara que hagueren d'abandonar la seva seu (a la falda de Montjuïc) el 1618. L'any 1626 els servites tornaren a la ciutat construint una nova seu al Raval, l'església de la qual seria consagrada l'any 1635. Tanmateix, les obres continuarien, com a mínim, fins al 1690, quan l'escultor mallorquí Miquel Perelló signaria la porta principal del conjunt. L'any 1835 el convent seria abandonat pels religiosos i, des d'aquell moment passaria a estatjar el dipòsit d'utensilis de l'Exèrcit i, a principis del segle XX, una caserna. L'any 1936 el conjunt fou enderrocat a excepció del cos principal d'accés a l'església, que l'any 1952 passaria a acollir les dependències municipals del districte. Amb aquesta finalitat, l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer s'encarregà de dotar l'edifici d'una façana posterior i lateral i d'afegir un altell a planta baixa. Al costat de l'edifici es construí un pòrtic que donava accés al solar resultant de l'enderroc del convent, que a inicis de la dècada de 1950 fou reurbanitzat per donar lloc a la nova Plaça de Vicenç Martorell, envoltada d'habitatges porticats.[3]

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Convent de Nostra Senyora del Bonsuccés, que actualment sumen més de 300 edicions.[4] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed.. Barcelona: Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0. 
  2. «Convent del Bonsuccés». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Antic Convent del Bonsuccés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2015].
  4. «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 4 març 2019].
  5. «Convent de Nostra Senyora del Bonsuccés (Barcelona, Catalunya)». [Consulta: 4 març 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent del Bonsuccés