Copa del Món de Futbol de 1934
La Copa del Món de Futbol 1934 va ser la segona edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a Itàlia l'any 1934. La competició es disputà entre el 23 de maig i el 10 de juny de 1934 i Itàlia en fou campiona en derrotar Txecoslovàquia a la final per 2 a 1. El torneig fou utilitzat per Benito Mussolini com a propaganda feixista.[1]
Nom en la llengua original | (it) Campionato Mondiale di Calcio 1934 |
---|---|
Tipus | Copa del Món de Futbol |
Organitzador | FIFA |
Nombre de participants | 16 |
Participants | |
Localització i dates | |
Localització | Stadio Giuseppe Grezar (Trieste) Estadi Giuseppe Meazza (Milà) Estadi Olímpic de Torí (Torí) estadi Renato Dall'Ara (Bolonya) Estadi Luigi Ferraris (Gènova) Estadi Artemio Franchi (Florència) Stadio Nazionale PNF (Roma) Stadio Giorgio Ascarelli (Nàpols) |
Estat | Itàlia |
Interval de temps | 27 maig 1934 – 10 juny 1934 |
Número d'edició | 2 (1934) |
Competició | |
Primer lloc | Itàlia |
Dades estadístiques | |
Partits | 17 |
Gols | 70 |
Màxim golejador | Oldřich Nejedlý↔ Txecoslovàquia (5) |
Assistència | 358.000 |
Antecedents
modificaDesprés de retirar la seva candidatura pel Mundial de 1930, Itàlia es decidí a assolir l'organització de la següent Copa del Món. Benito Mussolini s'encarregà personalment que Itàlia fos escollida (i de què guanyés el títol). Suècia retirà la seva candidatura, misteriosament, el 1932, pel que Itàlia fou escollida per unanimitat. Per primer cop, es van inscriure més seleccions de les que podien disputar la fase final. Fou, per tant, la primera Copa que necessità fase de classificació. Uruguai boicotejà l'esdeveniment en protesta per la manca de seleccions europees al seu mundial.
Seus
modificaDe la mateixa manera que succeí a Berlín, als Jocs Olímpics celebrats dos anys més tard, la Copa del Món de futbol de l'any 1934 fou utilitzada políticament per Benito Mussolini per promoure el feixisme.
Es seleccionaren vuit ciutats per a la celebració dels partits, la majoria del nord del país. Aquestes foren: Milà (a la Llombardia), Torí (al Piemont), Gènova (a la Ligúria), Trieste (al Vènet), Bolonya (a l'Emília-Romanya), Florència (a la Toscana), Roma (al Laci) i Nàpols (al Campanya). Alguns estadis duien noms que feien referència al feixisme, com l'Stadio Nazionale del Partito Nazionale Fascista o l'Stadio Benito Mussolini.
Bolonya | Florència | Gènova | Milà |
---|---|---|---|
Stadio Littoriale | Stadio Giovanni Berta | Stadio Luigi Ferraris | Stadio Calcistico San Siro |
Capacitat: 38.279 | Capacitat: 47.290 | Capacitat: 36.703 | Capacitat: 55.000 |
Nàpols | Roma | Trieste | Torí |
Stadio Giorgio Ascarelli | Stadio Nazionale PNF | Stadio Littorio | Stadio Benito Mussolini |
Capacitat: 40.000 | Capacitat: 47.300 | Capacitat: 8.000 | Capacitat: 28.140 |
Equips participants
modificaPer a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-dues associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificació, per a determinar les setze classificades. Només es classificaren quatre països no europeus: Argentina, Brasil, Estats Units i Egipte (primera selecció africana en participar en una Copa del Món). Uruguai renuncià a participar-hi com a protesta per la poca assistència al campionat anterior, essent l'únic equip campió que no ha defensat el seu títol.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):
Equips participants | |||
---|---|---|---|
Alemanya | Brasil | França | Romania |
Argentina | Egipte | Hongria | Suècia |
Àustria | Espanya | Itàlia | Suïssa |
Bèlgica | Estats Units | Països Baixos | Txecoslovàquia |
Plantilles
modificaResultats
modificaAquesta edició de la Copa del Món va canviar de format, substituint la fase de grups per dues eliminatòries directes. Aquestes es disputaren amb pròrroga en cas d'empat i amb un partit de desempat en cas d'empat al final de la pròrroga. Per primer cop es disputà un partit pel tercer lloc.
Vuitens de final | Quarts de final | Semifinals | Final | |||||||||||
27 de maig – Roma | ||||||||||||||
Itàlia | 7 | |||||||||||||
31 de maig – Florència (repetit 1 de juny) | ||||||||||||||
Estats Units | 1 | |||||||||||||
Itàlia | 1 (1) | |||||||||||||
27 de maig – Gènova | ||||||||||||||
Espanya | 1 (0) | |||||||||||||
Brasil | 1 | |||||||||||||
3 de juny – Milà | ||||||||||||||
Espanya | 3 | |||||||||||||
Itàlia | 1 | |||||||||||||
27 de maig – Nàpols | ||||||||||||||
Àustria | 0 | |||||||||||||
Hongria | 4 | |||||||||||||
31 de maig – Bolonya | ||||||||||||||
Egipte | 2 | |||||||||||||
Hongria | 1 | |||||||||||||
27 de maig – Torí | ||||||||||||||
Àustria | 2 | |||||||||||||
Àustria (pr.) | 3 | |||||||||||||
10 de juny – Roma | ||||||||||||||
França | 2 | |||||||||||||
Itàlia (pr.) | 2 | |||||||||||||
27 de maig – Trieste | ||||||||||||||
Txecoslovàquia | 1 | |||||||||||||
Txecoslovàquia | 2 | |||||||||||||
31 de maig – Torí | ||||||||||||||
Romania | 1 | |||||||||||||
Txecoslovàquia | 3 | |||||||||||||
27 de maig – Milà | ||||||||||||||
Suïssa | 2 | |||||||||||||
Països Baixos | 2 | |||||||||||||
3 de juny – Roma | ||||||||||||||
Suïssa | 3 | |||||||||||||
Txecoslovàquia | 3 | |||||||||||||
27 de maig – Bolonya | ||||||||||||||
Alemanya | 1 | Tercer lloc | ||||||||||||
Argentina | 2 | |||||||||||||
31 de maig – Milà | 7 de juny – Nàpols | |||||||||||||
Suècia | 3 | |||||||||||||
Suècia | 1 | Àustria | 2 | |||||||||||
27 de maig – Florència | ||||||||||||||
Alemanya | 2 | Alemanya | 3 | |||||||||||
Alemanya | 5 | |||||||||||||
Bèlgica | 2 | |||||||||||||
Vuitens de final
modificaItàlia | 7–1 | Estats Units |
---|---|---|
Schiavio 18', 29', 64' Orsi 20', 69' Ferrari 63' Meazza 90' |
Informe | Donelli 57' |
Quarts de final
modificaSemifinals
modificaTxecoslovàquia | 3–1 | Alemanya |
---|---|---|
Nejedlý 21', 69', 80' | Informe | Noack 62' |
Tercer lloc
modificaFinal
modificaCampió
modificaGuanyador de Copa del Món de Futbol de 1934 |
---|
Itàlia Primer títol |
Classificació final
modificaEl 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[2][3] El rànquing del torneig de 1934 era el següent:
P | Equip | PJ | PG | PE | PP | GF | GC | DG | Pts. | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | Itàlia | 4 | 3 | 1 | 0 | 11 | 3 | +8 | 7 | |
2 | Txecoslovàquia | 4 | 3 | 0 | 1 | 9 | 6 | +3 | 6 | |
3 | Alemanya | 4 | 3 | 0 | 1 | 11 | 8 | +3 | 6 | |
4 | Àustria | 4 | 2 | 0 | 2 | 7 | 7 | 0 | 4 | |
Eliminats als quarts de final | ||||||||||
5 | Espanya | 2 | 1 | 1 | 0 | 4 | 2 | +2 | 3 | |
6 | Hongria | 2 | 1 | 0 | 1 | 5 | 4 | +1 | 2 | |
7 | Suïssa | 2 | 1 | 0 | 1 | 5 | 5 | 0 | 2 | |
8 | Suècia | 2 | 1 | 0 | 1 | 4 | 4 | 0 | 2 | |
Eliminats als vuitens de final | ||||||||||
9 | Argentina | 1 | 0 | 0 | 1 | 2 | 3 | −1 | 0 | |
França | 1 | 0 | 0 | 1 | 2 | 3 | −1 | 0 | ||
Països Baixos | 1 | 0 | 0 | 1 | 2 | 3 | −1 | 0 | ||
12 | Romania | 1 | 0 | 0 | 1 | 1 | 2 | −1 | 0 | |
13 | Egipte | 1 | 0 | 0 | 1 | 2 | 4 | −2 | 0 | |
14 | Brasil | 1 | 0 | 0 | 1 | 1 | 3 | −2 | 0 | |
15 | Bèlgica | 1 | 0 | 0 | 1 | 2 | 5 | −3 | 0 | |
16 | Estats Units | 1 | 0 | 0 | 1 | 1 | 7 | −6 | 0 |
Golejadors
modificaAlgunes fonts atorguen quatre gols a Nejedlý. Les dades oficials de la FIFA n'hi atorguen cinc.[4]
Referències
modifica- ↑ Lozano, Álvaro. Mussolini y el fascismo italiano. Marcial Pons Historia, 2012, p.277. ISBN 8492820616.
- ↑ «Permanent Table». FIFA. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 15 juny2018].
- ↑ «FIFA World Cup: Milestones, facts & figures. Statistical Kit 7». FIFA, 26-03-2013. Arxivat de l'original el 21 de maig 2013. [Consulta: 22 d’agost 2018].
- ↑ «American Bert Patenaude credited with first hat trick in FIFA World Cup™ history». Arxivat de l'original el 2007-01-02. [Consulta: 3 abril 2008].
Enllaços externs
modifica- FIFA - Itàlia 1934 Arxivat 2018-01-26 a Wayback Machine.
- Detalls a RSSSF