Cornelius Lanczos

físic i matemàtic hongarès

Cornelius Lanczos (en hongarès: Lánczos Kornél) (Székesfehérvár, 2 de febrer de 1893 Budapest, 25 de juny de 1974) va ser un matemàtic hongarès.

Infotaula de personaCornelius Lanczos
Nom original(hu) Lánczos Kornél Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Kornél Lőwy Modifica el valor a Wikidata
2 febrer 1893 Modifica el valor a Wikidata
Székesfehérvár (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1974 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri jueu de Farkasrét 47° 29′ 00″ N, 18° 59′ 52″ E / 47.4833°N,18.9978°E / 47.4833; 18.9978 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd (1910–1915)
Universitat de Szeged Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralDie funktionentheoretischen Beziehungen der Maxwellsche Aethergleichungen Modifica el valor a Wikidata (1921 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiRudolf Ortvay Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica teòrica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, físic, físic teòric i científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDublin Institute for Advanced Studies (1952–1974)
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (1949–1952)
Boeing (1946–1949)
Universitat Purdue (1931–1946)
Universitat de Frankfurt (1924–1931)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1921–1924)
Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1915–1921) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaria Rupp (†1939)
Ilse Hildebrand (1954-1974)
PareKároly Lőwi i Adél Hahn
Premis

Vida i ObraModifica

Lanczos va néixer en una família jueva que el 1906 es va canviar el seu cognom, Lőwy, per "hongaritzar-lo"; el seu pare era un conegut advocat.[1] Després d'acabar els estudis secundaris al institut catòlic,[2] va ingressar a la universitat de Budapest en la qual es va graduar el 1915, tenint Loránd Eötvös com a professor de física i Lipót Fejér de matemàtiques.[3]

Després de la graduació va ser assistent de Károly Tangl a la universitat tecnològica de Budapest, mentre preparava la seva tesi doctoral que va defensar el 1921 a la universitat de Szeged, sota la supervisió de Rudolf Ortvay,[4] amb qui va continuar mantenint contacte inclòs quan era lluny d'Hongria.[5]

A continuació de doctorar-se i degut a l'empitjorament de l'atmosfera política del seu país, el va abandonar per anar a Alemanya a donar classes a la universitat de Friburg de Brisgòvia (1921-1924) i a la universitat de Frankfurt (1924-1931);[6] durant el curs 1928-29 va ser assistent d'Einstein a la universitat de Berlín.[7] El 1931 va ser professor invitat a la universitat de Purdue (Indiana, Estats Units)[8] i com que la situació política a Alemanya tampoc era gaire favorable, va aconseguir quedar-s'hi fins el 1946. Durant la Segona Guerra Mundial va estar donant classes als enginyers de la Boeing i el 1946 va acceptar un lloc de treball en aquesta empresa. El 1949 va ser contractat per l'Institut d'Anàlisi Numérica del Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, però, paradoxalment, va caure sota les sospites del Comitè d'Activitats Anti-americanes i el 1954 va abandonar novament el país per establir-se4 a Dublín, acceptant una invitació del primer ministre, Eamon de Valera,[9] per ser investigador i professor de l'Institut d'Estudis Avançats de Dublín.[5]

L'estiu del 1974, durant un viatge de visita de cortesia a les universitats de Budapest i de Szeged, va tenir un atac de cor i va morir a Budapest.[10]

Lanczos va publicar més de 120 articles i llibres científics.[11] Les seves Obres Escollides en sis volums es van publicar el 1998.[12]

ReferènciesModifica

  1. Brown et al., 1994, p. liii.
  2. Brown et al., 1994, p. xxi.
  3. Gellai, 2010, p. 17.
  4. Meurant, 2006, p. 323.
  5. 5,0 5,1 Diversos Autors, 1975, p. 261.
  6. Komzsik, 2003, p. 79.
  7. Gellai, 2010, p. 27.
  8. Gellai, 2010, p. 45.
  9. Horvay, 1977, p. 252.
  10. Diversos Autors, 1975, p. 263.
  11. Gellai, 2010, p. 133-148.
  12. Meurant, 2006, p. 324.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica