Lipót Fejér
Lipót Fejér (Pécs, 9 de febrer de 1880 - Budapest, 15 d'octubre de 1959) va ser un matemàtic hongarès.
Vida i Obra
modificaLipót Fejér va nàixer en una família jueva de cognom Weiss (o Weisz) i va rebre el nom de Leopold Weiss. Cap al 1900 va decidir hongaritzar el seu nom i cognom, i com que Weiss, en alemany, vol dir blanc, va utilitzar fejér que és una grafia antiga de l'adjectiu blanc en hongarès: fehér. Mentre estudiava la secundària a la seva ciutat natal de Pécs, es va dedicar a escriure i enviar solucions als problemes plantejats per una revista matemàtica hongaresa, fins al punt d'arribar a rebre un premi per la seva tasca el 1897.[1] Des del 1898 fins al 1902 va estudiar a la universitat de Budapest, excepte el curs 1899-1900 que va estar a la universitat de Berlín. Després d'obtenir el doctorat el 1902, va estar un curs ampliant estudis a la universitat de Göttingen i a la universitat de París. En retornar a Hongria va fer classes durant un breu temps a la universitat Pere Pázmány de Budapest, fins que el 1905 va ser nomenat professor de la universitat de Kolozsvár (actualment Cluj-Napoca a Romania).[2]
El 1911 va ser nomenat professor de la universitat de Budapest, en la qual va romandre fins a la seva mort. Fejér va rebre nombrosos premis i distincions, especialment després de la Segona Guerra Mundial.[3] Durant la guerra va patir molt per ser jueu: el 1944 va ser expulsat de la universitat i poc després va ser detingut pels Creu Fletxada, paramilitars hongaresos partidaris dels nazis, i salvà la vida per casualitat. En acabar la guerra va ser trobat en un hospital d'emergència en circumstàncies indescriptibles.[4] Va ser un personatge central en la formació de les futures generacions de matemàtics hongaresos.[5]
Un dels resultats més importants que se li deuen és la solució del problema de la suma de la sèrie de Fourier per mitjans aritmètics, aconseguida el 1900, quan estava a Berlín sota la influència de Hermann Schwarz, que va ser publicada en una breu nota als Comptes Rendus de l'Acadèmia de Ciències de París i que va ser el nucli de la seva tesi doctoral dos anys més tard,[6] en la qual demostrava el teorema del seu nom:[7] tota funció contínua és el límit de les seves sumes de Fejér.[8]
Referències
modifica- ↑ Falk de Losada, 2019, p. 34.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 351.
- ↑ Tandori, 1981, p. 8.
- ↑ Hersh i John-Steiner, 1993, p. 20.
- ↑ Falk de Losada, 2019, p. 33.
- ↑ Tandori, 1981, p. 7.
- ↑ Horváth, 2006, p. 159.
- ↑ Kahane, 1981, p. 67.
Bibliografia
modifica- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Falk de Losada, María «Theoretical or foundational considerations for mathematics education as related to competitions» (en anglès). Mathematics Competitions, Vol. 32, Num. 1, 2019, pàg. 31-38. ISSN: 1031-7503.
- Hersh, Reuben; John-Steiner, Vera «A visit to Hungarian mathematics» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 15, 1993, pàg. 13-26. DOI: 10.1007/BF03024187. ISSN: 0343-6993.
- Horváth, János. A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006. ISBN 3-540-28945-3.
- Kahane, Jean-Pierre «Léopold Fejér et l'analyse mathématique au début du XXe siècle» (en francès). Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques, Vol. 2, 1981, pàg. 67-84. ISSN: 0767-7421.
- Tandori, Károly «Fejér Lipót élete és munkásság» (en hongarès). Matematikai Lapok, Vol. 29, 1981, pàg. 7-13. ISSN: 0025-519X.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lipót Fejér» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Miklós, Mikolás. «Fejér, Lipót». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 març 2020]. (anglès)