Michael Fekete
Michael Fekete (hongarès: Fekete Mihály) (Senta, 19 de juliol de 1886 - Jerusalem, 13 de maig de 1957) va ser un matemàtic hongarès, d'ètnia jueva, que va viure a Israel.
  | |
| Nom original | (hu) Fekete Mihály |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (hu) Mihály Fekete 19 juliol 1886 Senta |
| Mort | 13 maig 1957 (70 anys) Jerusalem (Israel) |
| Sepultura | Mont del Repòs 31° 47′ 53″ N, 35° 10′ 40″ E / 31.7981°N,35.1778°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1909) |
| Director de tesi | Lipót Fejér |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Universitat Hebrea de Jerusalem |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Hebrea de Jerusalem (1928–1955) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Aryeh Dvoretzky, Amnon Jakimovski, Michael Maschler, Zeev Nehari, Menahem Schiffer, Amnon Jakimovski i Elisha Netanyahu |
| Família | |
| Cònjuge | Dora Lenk (Ṫ1922) Erna Baruch |
| Pares | Alexander i Emma Fekete |
Premis
| |
 | |
Vida i Obra modifica
Fekete va néixer a Senta (avui Sèrbia, però en aquella època Regne d'Hongria) on els seus pares regentaven una llibreria i editora del diari local. Mentre feia els estudis secundaris a la seva vila natal, col·laborava amb els seus pares en l'edició del diari i publicant-hi curtes històries.[1] En acabar els estudis secundaris va ingressar a la universitat de Budapest en la qual es va doctorar en matemàtiques el 1909 sota la direcció del seu principal mestre, Lipót Fejér.[2] Es dona la circumstància de que en hongarès fejér vol dir negre i fekete vol dir blanc; o sigui, que eren el blanc i el negre. El curs següent, 1909-1910, va estar fent estudis post-doctorals a la universitat de Göttingen amb Edmund Landau.
En retronar a Budapest va ser professor de secundària a diversos instituts de la ciutat, compaginant-ho amb algunes classes i direcció de seminaris a la universitat, però sense plaça fixa. I, a partir de 1920, ni tan sols això,[3] potser a causa del seu pensament avançat.
El 1928 va ser invitat a incorporarse a la universitat Hebrea de Jerusalem, quan Edmund Landau la va deixar per les seves dificultats d'adaptació i altres polémiques. Fekete va ser director del Institut de Matemàtiques de la universitat, degà de la facultat de ciències i rector de la universitat entre 1945 i 1948. El 1955 es va retirar de la docència.[4]
Fekete va publicar una vuitantena d'articles científics,[5] la gran majoria sobre temes d'anàlisi matemàtica. Els seus resultats més significatius i alhora més coneguts pertanyen a la teoria de la zona de frontera de conjunts de punts, àlgebra i teoria de funcions complexes. Tot i això, també va obtenir resultats molt valuosos en la teoria de les sèries de Fourier, en la suma de sèries divergents, en la teoria de la interpolació (punts i nodes de Fekete)[6] i, al començament de la seva carrera matemàtica, en teoria de nombres.[7]
Referències modifica
- ↑ Rogosinski, 1958, p. 496.
- ↑ Balázs, 1958, p. 197.
- ↑ Dauben, 1995, p. 46.
- ↑ Dauben, 1995, p. 47.
- ↑ Anònim, 1958, p. 1-5.
- ↑ Pasquetti i Rapetti, 2014, p. 40 i ss.
- ↑ Balázs, 1958, p. 198.
Bibliografia modifica
- Anònim «Fekete Mihály munkáinak jegyzéke» (en hongarès). Matematikai Lapok, Vol. 9, Num. 1-2, 1958, pàg. 1-5. ISSN: 0025-519X.
- Balázs, János «Fekete Mihály munkásságáról» (en hongarès). Matematikai Lapok, Vol. 9, Num. 3-4, 1958, pàg. 197-224. ISSN: 0025-519X.
- Dauben, Joseph Warren. Abraham Robinson: The Creation of Nonstandard Analysis, A Personal and Mathematical Odyssey (en anglès). Princeton University Press, 1995. ISBN 0-691-03745-0.
- Pasquetti, Richard; Rapetti, Francesca. «Spectral Element Methods on Simplicial Meshes». A: Mejdi Azaïez, Henda El Fekih, Jan S. Hesthaven (eds.). Spectral and High Order Methods for Partial Differential Equations (en anglès). Springer, 2014, p. 37-56. ISBN 978-3-319-01600-9.
- Rogosinski, W.W. «Michael Fekete» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 33, Num. 4, 1958, pàg. 496-500. DOI: 10.1112/jlms/s1-33.4.496. ISSN: 1469-7750.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Fekete |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michael Fekete» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Maisel, David. «Fekete, Michael». Encyclopaedia Judaica. [Consulta: 14 juliol 2020]. (anglès)