Obre el menú principal

Corrent de les Aleutianes

Corrent fred en sentit oest-est que discorre pel sud de la Mar de Bering

El corrent de les Aleutianes, també anomenat corrent subàrtic és un corrent marí que flueix cap a l'Est fregant l'arxipèlag de les Aleutianes, per la Mar de Bering.

Infotaula de geografia físicaCorrent de les Aleutianes
Tipus Corrent oceànic
Epònim illes Aleutianes
Mar oceà Pacífic
Modifica les dades a Wikidata
Sistema de corrents relacionats, entre els quals el Corrent de les Aleutianes (C Ale). El color de les fletxes indica la classificació segons la temperatura mitjana de l'aigua que flueix. CCA: Càlid; CA: Càlid refredant-se; CAle: Freda; CTB: Freda; CK: Molt freda.
Les illes Aleutianes, prolongació d'Alaska en el mar de Bering.

Contingut

Posició geogràficaModifica

El corrent de les Aleutianes transcorre pel nord de l'arc oceànic de l'arxipèlag homònim. L'arc o cresta volcànica fa de barrera entre l'Oceà Pacífic i el Mar de Bering. Entre les seixanta-nou illes volcàniques hi ha quatre passos importants de circulació d'aigua entre les dues bandes de la cresta. D'oest a est: L'estret de Kamtxatka, l'estret de Near, el pas de Buldir i el pas d'Amxika.

Origen del corrent de les AleutianesModifica

L'origen hom considera en l'estret de Near, el lloc on el corrent d'Alaska i en general les aigües del Pacífic Nord alimenta el de les Aleutianes per deriva septentrional. De la mateixa manera, pels passos de Buldir i d'Amxika també el corrent d'Alaska hi aporta derivacions.

Final del corrent de les AleutianesModifica

El corrent acaba quan topa amb el pendent de la plataforma continental. En aquell moment gira en direcció nord-oest i alimenta el corrent de talús continental de Bering, que transcorre paral·lel al talús durant una gran distància.[1] Segons l'època de l'any, un ramal paral·lel a l'Arxipèlag pot continuar ascendint per la plataforma continental en direcció nord-est fins al pas d'Unimak.[2]

Característiques notablesModifica

El corrent de les Aleutianes és de caràcter fred. Té un cabal i velocitat variable al llarg de l'any. Més fort i variable durant els mesos d'hivern i una mica més dèbil i estable en els mesos d'estiu.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Distribution and transport patterns of northern rock sole, Lepidopsetta polyxystra, larvae in the southeastern Bering Sea» (en anglès). Elsevier, gener 2007. DOI: 10.1016/j.pocean.2006.09.001. [Consulta: 3 novembre 2018].
  2. «High organic carbon deposition in the northern margin of the Aleutian Basin (Bering Sea) before the last deglaciation» (en anglès). Ocean Sci. J., desembre 2010. DOI: 10.1007/s12601-010-0019-y. [Consulta: 3 novembre 2018].
  3. Ladd, Carol. «Seasonal and interannual variability of the Bering Slope Current» (en anglès). Deep Sea Research Part II: Topical Studies in Oceanography. Elsevier, novembre 2014. [Consulta: 3 novembre 2018].