Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)

(S'ha redirigit des de: Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419))

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416. Era President de la Generalitat l'Andreu Bertran.

Plantilla:Infotaula esdevenimentCorts de Sant Cugat-Tortosa
TipusCorts Catalanes Modifica el valor a Wikidata

El clima polític previ era força tens amb el monarca. La protesta feta al seu pare a les darreres Corts per les incorporacions de membres castellants a la cort reial, no havia estat corregida i el nou rei Alfons al seu nomenament, el 1416, havia manifestat un estil autoritàri al dirigir-se en el Parlament de Barcelona en castellà. L'arquebisbe de Tarragona, en nom dels estaments presents, li respongué "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima), convidant-lo clarament a interessar-se per Catalunya si volia tenir un tracte recíproc. Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el 1418, la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapçalada pel conseller de Barcelona Ramon Desplà i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobirà, per a fer front als moviments castellanitzants de la cort.

El rei enmendà la seva actitud en aquestes corts de Sant Cugat i reduí sensiblement l'estructura de la casa reial. També s'aprovaren capítols de Cort prohibint obtenir benefícis eclesiàstics als estrangers i el rei acceptà que la inquisició actués sobre els oficials que no haguessin complert les constitucions i lleis catalanes. A canvi d'aquestes concessions, el rei va obtenir un donatiu de 60.000 florins per a les campanyes mediterrànies.

Pel juliol de 1419 es nomenaren els nous diputats a la Generalitat, encapçalat per Joan Desgarrigues com a President.

El gener de 1420 les corts es traslladaren a Tortosa on es lliuren al rei els primers 40.000 florins del donatiu acordat. La comissió de greuges que revissava la legislació per assegurar un major caràcter pactista, presentà tretze constitucions per a ser aprovades, però no s'avançà i es produí una ruptura. El rei, amb el donatiu rebut i la flota preparada, suspengué les corts el 10 de maig i embarcà al port dels Alfacs en direcció a Sardenya.

Les campanyes mediterrànies acabarien amb la conquesta de Nàpols, on Alfons fixaria la seva residència.


Anterior:
Corts de Montblanc (1414)
Corts Catalanes
(llista)

Posterior:
Corts de Barcelona (1421)

Bibliografia modifica

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0