Obre el menú principal

El Cos General de Policia (CGP) va ser una institució armada espanyola que va existir durant el Règim franquista, encarregada de la recerca dels crims, homicidis i tasques de repressió política. La seva tasca no ha de confondre's amb les funcions de la Policia Armada, la qual s'encarregava del manteniment de l'ordre públic.

Infotaula d'organitzacióCGP
Cuerpo General de Policía
Cuarto escudo CGP.png
Dades bàsiques
Tipus policia
Forma jurídica
Reemplaça Cos de Vigilància
Creació 8 de març de 1941 (1941-03-08)
Dissolució 4 de desembre de 1978
Reemplaçat per Cos Superior de Policia
Activitat
Àmbit Espanya Espanya
Organització i govern
Seu 
Empleats 8.200[1]
Depèn de Direcció General de Seguretat
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola en 1939, es reconstrueixen els antics cossos policials que havien quedat desorganitzats durant la contesa: el Cos de Vigilància i Recerca i el Cos de Seguretat. El 8 de març de 1941 es van reorganitzar les forces policials i oficialment és creat el Cos General de Policia.[2] La formació dels quadres es va fer entre els antics membres de la policia que haguessin superat la depuració, i també a través d'una nova selecció de candidats que es va fer al final de la guerra.[3] El perfil dels candidats acceptats per a ingressos anava des dels veterans de guerra, militants del "movimiento" o antics membres de la Guàrdia d'Assalt.[3]

També es va crear una secció dedicada a exercir les funcions de policia secreta, la denominada Brigada de Recerca Social (popularment coneguda com a Político-Social). El ministre de la governació Blas Pérez González va ser el principal organitzador de la Brigada Político-social en els seus orígens.[4] El comissari Roberto Conesa es va convertir en el cap de la Brigada social, sent conegut entre els opositors pels seus brutals mètodes d'interrogatori i tortura. També va destacar el policia Antonio González Pacheco àlies Billy el niño, que va arribar a convertir-se en la mà dreta de Conesa.[5]

En 1968 la seva plantilla de personal estava composta per 8.200 membres, entre inspectors, policies i funcionaris del cos.[1] En 1974 va ser creada una "agrupació femenina" composta per 70 efectius procedents dels cossos administratius i auxiliars, i que s'encarregarien de diferents funcions, com a informació, vigilància de persones o els registres i escorcolls de dones.[6]

Durant la seva existència va destacar la recerca d'alguns crims que van tenir gran ressò social, com va ser el cas dels assassinats comesos per José María Jarabo,[7] o els crims de l'emmetzinadora de València, Pilar Prades Santamaría.[8] També va destacar el cas de l'anarquista Salvador Puig Antich, al que s'atribuïa l'assassinat d'un inspector de policia i que va acabar sent executat al garrot vil.[9]

En plena "Transició", el 4 de desembre de 1978 el CGP va ser reorganitzat i succeït pel nou Cos Superior de Policia mitjançant la Llei 1978/55.[10] En 1986 aquest va desaparèixer i es va integrar en l'actual Cos Nacional de Policia (CNP).

Estructura orgànica i funcionsModifica

Orgànicament depenia del Ministeri de la Governació, encara que directament ho fes a través de la Direcció general de Seguretat. Oficialment, el CGP estava encarregat de les funcions de recerca dels crims, delictes comuns i la repressió política. Dins del seu organigrama intern disposava de dues seccions pròpies:

Referent a les qüestions d'ordre públic, intervencions i càrregues policials, aquestes van quedar sota jurisdicció exclusiva de la Policia Armada.

DivisesModifica

Donada la naturalesa del CGP els seus serveis els prestava de paisà, tanmateix per a representació podien usar uniforme amb les divises de la seva categoria.

Escales i Categories Escala de Comandament
 
Espanya
Comissari Principal Comissari General Comissari de 1a Comissari de 2a Comissari de 3a/
Inspector en Cap
Escales i Categories Escala Executiva Escala Bàsica
 
Espanya
Inspector de 1a Inspector de 2a Inspector de 3a Subinspector/
Agent de 1a
Subinspector/
Agent de 2a
Subinspector/
Agent de 3a

Escuts i emblemesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos General de Policia  
  1. 1,0 1,1 Ramón Tamames (1974); Historia de España Alfaguara VII. La República. La Era de Franco. pág. 371
  2. Mariano Aguilar (1999); El ejército español durante el franquismo, pág. 62
  3. 3,0 3,1 Mariano Aguilar (1999); El ejército español durante el franquismo, pág. 63
  4. Ramón Tamames (1974); Historia de España Alfaguara VII. La República. La Era de Franco, pág. 501
  5. lavanguardia.com. «Billy el Niño: un apodo infantil para un supuesto torturador franquista», 05-12-2013.
  6. Julio de Antón (2000); Historia de la policía española, pág. 63
  7. Jarabo, los crímenes de un caballero español, en ElPais.com
  8. Garrote vil para la envenenadora, a ElPais.com
  9. Puig Antich, caso reabierto, en ElPais.com
  10. C. Pomares Ramón, J. Vadillo García (2012); La policía local como policía judicial, pág. 169