Cotna

tira de cansalada fregida

Una cotna[1] és una tira de cansalada amb pell, fregida, saltejada en una paella o torrada en una graella. Les cotnes són cruixents i daurades pel costat de la pell i solen menjar-se com a tapa o aperitiu, com acompanyament o amb miques.[2][3][4]

Infotaula menjarCotna
Característiques
RegióCastella i Lleó, província d’Àvila, província de Sòria, província de Salamanca, Castella - la Manxa i província de Guadalajara Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipuscarn de porc Modifica el valor a Wikidata

Característiques

modifica

La cotna procedeix de la part ventral del porc, en concret, de la cansalada adobada. La cotna té cansalada i una mica de pell. La cansalada viada que es posava a assecar a les cuines amb el fum de la llar també es consumia crua a més d'utilitzar-se per a fer cotnes. El llardó és el greix del porc fregit, a partir del qual s'obtenia el saïm que s'utilitzava per cuinar en lloc d'oli d'oliva.

Les cotnes, anomenades torreznos o cortezas en espanyol, són populars en algunes cuines de la península ibèrica. A la província d'Àvila es prenien per a esmorzar a causa de la seva naturalesa altament calòrica.[5] També es fregien i s'introduïen en una olla de fang amb oli i mantega per a ser consumides simplement escalfant-les en qualsevol època de l'any. Les tires de cansalada que s'utilitzen per a fer les cotnes s'adoben en alguns indrets amb pebre vermell[6] i orenga, fet que els dona un sabor especial, o s'acompanyen amb gofio a les illes Canàries. A Extremadura la cansalada viada crua, seca i adobada es consumeix amb el gaspatxo. A Andalusia a les cotnes se les anomena també chicharrons, normalment en una preparació més disgrega da i tova que les contes. Des de l'any 2013 el Torrezno de Sòria té la declaració de marca de garantia.[7]

Al Lazarillo de Tormes apareixen referències a la preparació de cotnes: sangraba el avariento fardel, sacando no por tasa pan, más buenos pedazos, torreznos y longaniza.[8] El dibuixant Santiago Valenzuela va anomenar «Capitán Torrezno» el personatge que dona nom a les seves aventures amb motiu de com de comuna és aquesta tapa als bars que sovinteja el personatge.[9]

Referències

modifica
  1. «Cotna». Levante, 09-07-2018. [Consulta: 9 març 2023].
  2. Iborra, Elisabeth G. «Dónde comer los mejores torreznos de España (más allá de Soria)» (en castellà), 23-01-2020. [Consulta: 9 març 2023].
  3. «http://www.elviajerofisgon.com/magazine/alimentos-tipicos-de-espana-que-no-encontraras-en-otros-paises/».
  4. «http://cantabriaenlamesa.eldiariomontanes.es/2016/01/21/una-de-torreznos/».
  5. José María Valverde, (1985), «El Barroco: una visión de conjunto», Montesinos, ISBN 84-85859-02-2
  6. «Cotna de porc cruixent amb pebre vermell fumat». Cuina. [Consulta: 9 març 2023].
  7. «Torreznos: un homenaje al cerdo en formato 'snack'» (en castellà), 01-03-2019. [Consulta: 9 març 2023].
  8. Vida De Lazarillo De Tormes Y De Sus Fortunas Y Adversidades (en espanyol), 1 de set. 1995. 
  9. El Mule. «Torreznos en El Asador de Aranda» (en castellà). El Mule Carajonero, 11-11-2014. [Consulta: 26 maig 2023].

Vegeu també

modifica