Coves Schmerling
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Philippe-Charles Schmerling  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Cova i jaciment arqueològic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Flémalle (Bèlgica) | |||
| Localització | Awirs (en)  | |||
| ||||
| Patrimoni excepcional de Valònia | ||||
| Data | 27 maig 2009 | |||
| Identificador | 62120-PEX-0001-03 | |||
| Patrimoni protegit de Valònia | ||||
| Data | 20 octubre 1978 | |||
| Identificador | 62120-CLT-0006-01 | |||
Les coves Schmerling (també conegudes com a grottes d'Engis) és un grup de coves a la riba dreta de l'Awirs, a prop del poble d'Awirs, a Flémalle, Bèlgica. Les coves contenen fòssils, particularment de homininis. Les va explorar al 1829 Philippe-Charles Schmerling, que va descobrir, a la cova més baixa, les restes de dos individus; un d'ells, ara conegut com a Engis 2, és el fòssil d'un neandertal; l'altre és un homo sapiens del neolític. També coneguda com a Trô Cwaheur o Trou Caheur, aquesta cova més baixa des de llavors es va esfondrar. Una tercera cova la va destruir una pedrera adjacent, l'Ancienne Carrière des Awirs.
Les coves s'han integrat a la llista d'Herència Cultural de Wallonia des del 1978, i com a Herència Excepcional Cultural de Wallonia des del 2013, pel seu fòssil neandertal.[1][2]
Nom, ubicació, i descobriments
modifica
Schmerling va anomenar les coves com a Engis perquè ell hi va accedir pel Plateau des Fragnes, que és a Engis. Hi va arribar lliscant per una corda i pel pendent de la paret rocosa. Les coves són dins les fronteres d'Awirs.[3] El 1951, un grup autòcton va "corregir" l'error de col·locar una placa a la cova més baixa, identificant-la com la Cova de Schmerling.
Schmerling va pensar que havia trobat les restes de tres persones a les coves. A la rodalia, va trobar eines dissenyades per humans.[4] Les eines i les talles fetes amb sílex el feren argumentar que havien estat obra d'un humà antediluvià, tot i que les restes humanes no s'hi havien trobat; Schmerling era així un dels primers a acceptar l'existència d'un humà prehistòric. El crani del xiquet no fou identificat com a neandertal fins al 1936.[5]
Se li va erigir un bust a Schmerling, al peu del turó, el 1989; i el traslladaren a la plaça de ciutat d'Awirs el 2001.
Descripció
modificaCova superior
modifica
Les mesures de la cova superior, que s'obri cap al nord, són 5 m d'amplada, 6 m d'alçada, i 17 m de fondària, amb una petita galeria a la dreta. A l'entrada, a 2 m sota terra, Schmerling va trobar:[6]
- Una incisiva humana,
- Unes vèrtebres dorsals humanes,
- Un os de falange humà,
- Restes d'óssos, hienes, cavalls, i remugants,
- Eines fabricades amb sílex.
Cova inferior
modifica
La cova més baixa era coneguda com a Trô Cwaheur.[7] També s'obri al nord, però des de llavors ha anat sofrint esfondraments, al 1993 i 2006.[8][9] En el moment de l'exploració de Schmerling, feia 4 m d'ample i 5 m d'alçada. Una primera cambra tenia 12 m de profunditat i la cova continuava més enllà com una galeria amb terra i ossos. A l'esquerra de l'entrada hi havia una altra galeria amb estalactites de 150 cm de longitud. Una altra galeria en pujava a una segona, i més menuda, cambra, que estava plena d'ossos:
- Ossos d'ós, hiena, rinoceront; alguns de sencers, alguns de trencats i mostrant que havien estat moguts per aigua,
- Una gran incisiva humana,
- Un os de mandíbula superior amb dents gastades,
- Dues vèrtebres,
- Una clavícula,
- Fragments d'un os radial i un cúbit,
- Un metacarp i un metatars,
- Al costat de restes animals, el crani d'un homo sapiens del neolític, un individu més vell amb manca dels ossos facials, designat Engis 1,
- Un segon crani que es trencà en tocar-lo. L'examen de la mandíbula superior mostrà que els molars adults encara no havien descendit: l'individu tindria 5 o 6 anys en el moment de morir, i va ser anomenat Engis 2. També es van trobar dents de llet, una clavícula, fragments d'un radi, un cúbit, i vèrtebres, que feren pensar en restes de tres individus diferents. El crani està registrat com un tresor nacional en la Llista de Propietats Catalogades de la Comunitat de l'estat francès.
Altres descobriments
modifica
Hi havia una tercera cova, a l'est, que fou destruïda en l'explotació de la pedrera.[10] Alguns investigadors que van explorar el turó més tard, en van trobar dues coves més, una amb dos esquelets neolítics.
A la cova d'Engis es trobaren grans de blat.[11]
Referències
modifica- ↑ Direction générale opérationnelle de l'Aménagement du territoire, du Logement, du Patrimoine et de l'Énergie (DGO4). «Grottes Schmerling». Biens classés et Zones de protection. Service Public Wallonie (SPW), 2018. Arxivat de l'original el 9 de novembre de 2018. [Consulta: 8 novembre 2018].
- ↑ DGO4. «Les grottes Schmerling». Biens exceptionnels. SPW, 2018. Arxivat de l'original el 9 de novembre de 2018. [Consulta: 8 novembre 2018].
- ↑ Biens classés et Zones de protection, Région wallonne, La biodiversité en Wallonie: Ancienne Carrière des Awirs.
- ↑ «Vierde hoofdstuk». A: De mensch voor de geschiedenis (en neerlandés). Leiden: P. van Santen, 1877, p. 81-122.
- ↑ Cliquet, Robert L.; Thienpont Biologische variabiliteit bij de mens. Deel I. Determinanten en evolutie (en neerlandés). Ghent: Academia Press, 2002, p. 393-94.
- ↑ Philippe Charles Schmerling, Recherches sur les ossements fossiles découverts dans les cavernes de la province de Liège, Vol. I, Liège: P.-J. Collardin, 1833, pàgs. 30–31, 61, 62.
- ↑ «Les Chroniques». Commission historique de la commune de Flémalle, 01-04-2010. Arxivat de l'original el 3 de març de 2016. [Consulta: 28 octubre 2018].
- ↑ Engis et Néandertal Arxivat 2016-05-13 a Wayback Machine. Engis commune.
- ↑ «Les Awirs, la face nord». Arxivat de l'original el 6 d'octubre de 2016. [Consulta: 13 novembre 2018].
- ↑ «...Les premières traces humaines...: La grotte de Schmerling» (en francés). Arxivat de l'original el 26 de gener de 2013. [Consulta: 28 octubre 2018].
- ↑ Ernest Doudou, "Notes sur les grains de végétaux trouvés dans la brèche préhistorique de la Grotte d'Engis (Belgique)", Revue de l'École d'Anthropologie de Paris, January 1904, cited in: H. Desmaisons, "Blés et Céréales Préhistoriques", Bulletin de la Société préhistorique française, 32.6 1935, pàgs. 336–43.