Crònica dels estats peninsulars
| Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. no s'han de traduir els noms dels articles ni de les revistes |
La Crònica aragonesa de 1305, també anomenada Crònica dels estats peninsulars o Crònica navarro-aragonesa, és una història general d'Espanya escrita en aragonès i centrada en aquest regne i els seus orígens llegendaris en els reis de Sobrarbe (que es posen davant dels de Navarra),[1] la primera redacció de la qual va ser culminada el 1305, i la seva ampliació el 1328. Segons Ubieto Arteta (1981, pàg. 50—51) va ser escrita per un monjo del monestir de Montearagón.
| Crónica aragonesa de 1305 | |
|---|---|
| Tipus | obra literària i llibre  |
| Fitxa | |
| Autor | Anònim |
| Llengua | Aragonès |
| Publicació | Regne d'Aragó |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Crònica |
Les seves fonts són, principalment, la Historia de rebus Hispaniae del Toledano a través de la seva versió aragonesa Estoria de los godos (1253) i les Cròniques de Sant Victorián, a més de la història oral. El seu autor assenyala que «així ho troben en alguns llocs cròniques, i especialment en les de Sant Vitorián de Ribagorça». Al seu torn va servir de font per a la versió ampliada de la Crònica de Sant Joan de la Penya.
La crònica sembla faltar del començament (que relataria la conquesta islàmica) i el seu final, que comprendria els últims reis d'Aragó. Tenen un tractament profús alguns episodis històrics rellevants en la història d'Aragó, com la batalla d'Alcoraz (per la qual es va guanyar Osca), les intervencions del Cid en aquest regne o les conquestes d'Alfons I el Batallador, de qui es destaca la seva expedició militar per Andalusia.
Edicions
modifica- Crònica dels Estats peninsulars: text del segle xiv, ed. Antonio Ubieto Arteta. University of Granada, 1955.
Notes
modifica- ↑ Com es pot veure en la crònica:
« Alguns d'Aragó diuen que abans va ser regne Aragó que no pas Navarra dient que Ennego Ariesta va ser rei de Sobrarbe primer [...] Encara per raons, la primera que Ariesta romanç és pròpi d'Aragó, i no és bescunz ni encara romanç de Navarra [...] »
Fonts
modifica- Catalán, Diego, «Removent els fonaments de la Història d'Espanya en la seva perspectiva medieval», Quaderns d'història del dret, núm. extra 1, Universitat Complutense de Madrid, 2004, pàg. 73-86. Exemplar dedicat a: Homenatge al professor Dr. D. José Manuel Pérez Muñoz-Arranco. ISSN 1133-7613
- Jerez, Enrique, «La Historia gothica del Toledano i la historiografia romance», Cahiers de linguistique et de civilisation hispaniques médiévales, núm. 26 (2003), París, Université Paris-Nord, 2003, pàg. 223-240. ISSN 0396-9045
- [5 de març de 2016] Història d'Aragó. Literatura medieval. I. Anubar, 1981, p. 50—51. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
- Utrilla Utrilla, Juan F., «Història i ficció en les cròniques medievals aragoneses: cronistes i propaganda política», en Aragó a l'Edat Mitjana, núm. 18, Saragossa, 2005, pàg. 83-113; cfr. esp. pàg. 97-100. ISSN 0213-2486