Creu de terme de la Font de les Canelles
La Creu de terme de la Font de les Canelles és una obra gòtica de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Creu de terme  | ||||||
| Construcció | segle XIV | ||||||
| Construcció | S. XIV | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) | ||||||
| Localització | Pg. de la Muralla - pl. de la Font | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 13053 | ||||||
| |||||||
_-_1.jpg)
Descripció modifica
Creu de pedra laboriosament treballada dedicada a Santa Maria. Segons el Norbert Font i Saguer és una de les quaranta millors creus de Catalunya.[1]
Al costat mateix del recinte de les fonts hi ha una magnífica creu tardo-gòtica, que els historiadors de l’art situen en el segle XV.[2] Es tracta d’una de les creus que hi havia a la sortida dels portals de la vila. Segons Josep Gudiol, és una de les darreres manifestacions de les anomenades «creus-calvari», atès que, juntament amb el capitell, eren un compendi de la Passió de Jesucrist.
Història modifica
.jpeg)
La creu original va ser aterrada i trencada el 15 de febrer de 1934. L’ajuntament en recollí els fragments i els portà a restaurar a Tarragona, tasca que va ser encomanada a Pau Font de Rubinat. Durant la guerra civil, el capitell i el fust varen ser trossejats i convertits en grava. Acabada la guerra, la creu original ja restaurada i una còpia varen ser localitzades al museu Prim Rull de Reus. Després de moltes gestions, s’aconseguí retornar-la al poble juntament amb una còpia, que va ser instal·lada en aquest indret el 1948. L’original de la creu es va conservar a l’ajuntament fins que el 1959, amb motiu de la restauració del convent de Santa Maria de Bell-lloc hi va ser portada i s’hi conserva actualment.[3]
Fou enderrocada el dia 21 de gener de 1934 i restaurada el 21 d'agost de 1949, posant al seu lloc una còpia feta per l'escultor Lenacel. El 1934 l'original passà al Museu Prim Rull de Reus, després retornà a la vila i es guardà a l'Església de Santa Maria de Bell-lloc (Convent).[1]
És coneguda com a creu dels Comtes o de les Canelles o del Gubià. El seu emplaçament és al peu de les fonts de les Canelles i del que havia estat Camí Real d'Igualada.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Creu de terme de la Font de les Canelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ Carreras, Josep Maria «Les Fonts dels Comtes de Santa Coloma de Queralt». Podall, n. 6-7, pàg. 368-74..
- ↑ Carreras, Josep Maria. Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i Associació Cultural Baixa Segarra, 1997, p. 65. ISBN 84-922675-0-X.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creu de terme de la Font de les Canelles |
- «Creu de terme de la Font de les Canelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Consell Comarcal Conca de Barberà.[Enllaç no actiu]