Creusa

reina consort d'Astúries
No s'ha de confondre amb Creüsa.

Creusa (Astúries, s. VIII) fou una noble del regne d'Astúries, muller del rei Mauregat.

Plantilla:Infotaula personaCreusa
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 789 Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTrubia Modifica el valor a Wikidata
Reina consort d'Astúries
783 – 788
← AdossendaNunilo d'Astúries → Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMauregat d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FillsHermenegild d'Astúries Modifica el valor a Wikidata

Se'n desconeixen els orígens, hom l'ha situat com a propietària de terres a la zona de Mieres i Proaza, a la localitat de Fabar.[1] És considerada la muller del rei Mauregat,[2] fill bastard d'Alfons I d'Astúries i que, tradicionalment, hom afirma va aconseguir el tron d'Astúries de forma il·legítima.[3]

El nom de Creusa està documentat en una donació datada tardanament el 30 d'octubre de 863 vinculada a l'església de San Pedro de Traspeña (Proaza) o a San Pedro de Nora (Les Regueres).[1] Aquest document ha estat posat en dubte amb partidaris i detractors de la seva autenticitat,[2] cosa que ha fet que s'hagi qüestionat l'existència de Creusa.[4] No obstant això, a més d'aquest document, a d'altres hi consta una domna Creusa, vinculats a la mateixa zona on se li suposen les propietats, i obriria la possibilitat de parentesc amb la família de Gladila, abat i, més tard, bisbe de Braga.[1] El mateix document de 863 indica que Creusa i Mauregat van tenir un fill anomenat Hermenegild.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Borge Cordovilla, Francisco «La iglesia de San Pedro de Nora». Anuario de la Sociedad Protectora de la Balesquida, 2019, pàg. 94, 96.
  2. 2,0 2,1 2,2 Floriano, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 265. ISSN: 0570-7218.
  3. Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Mauregato» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 19 octubre 2020].
  4. Fernández Conde, F. J.; Santos del Valle, M. C. «La corte de Pravia. Fuentes documentales, cronísticas y bibliográficas». Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, núm. 125, 1988, pàg. 83.