Crioll afroseminola

El crioll afroseminola és un dialecte del gullah parlat pels seminoles negres en algunes comunitats aïllades d'Oklahoma, Texas, i nord de Mèxic.

Infotaula de llenguaCrioll afroseminola
Tipusdialecte, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants200 a Mèxic (1990)[1]
Parlants nadius200 Modifica el valor a Wikidata (1990 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deFlorida
EstatEstats Units Estats Units, Mèxic Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
pidgins i criolls
llengua criolla
criolls basats en l'anglès
gullah Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2afs
ISO 639-3afs Modifica el valor a Wikidata
SILafs
Glottologafro1254 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueafs Modifica el valor a Wikidata
IETFafs Modifica el valor a Wikidata

Fou identificat primer cop com a llengua en 1978 per Ian Hancock, un lingüista de la Universitat de Texas. El crioll es va desenvolupar quan seminoles negres i seminola vivien plegats a Florida en el segle xviii i començaments del XIX.

Els parlants del crioll afroseminola viuen al comtat de Seminole (Oklahoma), i a Brackettville (Texas), als Estats Units i a Nacimiento de los Negros, Coahuila, a Mèxic. Hi ha uns 200 parlants de la llengua.

Estatus oficialModifica

A Mèxic, el crioll afroseminola té l'estatus de llengua nacional juntament amb totes les llengües indígenes i l'espanyol gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada en 2003.

HistòriaModifica

El seu origen es remunta des de la colonització espanyola de San Augustín, al nord de la península de la Florida i on van fugir de la dominació anglesa i de l'esclavitud, aprofitant l'oferiment dels espanyols de donar-los la llibertat als esclaus que fugissin a la Florida i que es convertissin al catolicisme.

En 1850, els creek, fugint de la política de deportació territorial, de l'esclavitud i de discriminació racial als EUA, demanRen asil al govern mexicà.[2]

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. Crioll afroseminola referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. Gobierno de Coahuila. «Etnias en Coahuila», s/f. [Consulta: 26 setembre 2012].

Enllaços externsModifica