Crist en èxtasi, o Crist en pregària

quadre d'El Greco

El tema de Crist en èxtasi, o de Crist en pregària, degué ser poc abundant en la producció d'El Greco, perquè només han arribat fins als nostres dies tres obres, en les quals Harold Wethey hi creu que hi ha la col·laboració del taller.[1]

Infotaula d'obra artísticaCrist en Éxtasi, o Crist en Pregària
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco i Taller
Creació1595 ca.
Gènereart sacre i retrat Modifica el valor a Wikidata
MaterialOli sobre llenç
Mida61 cm. (Alçada) × 46 cm. (Amplada) cm
Col·leccióGaleria Nacional de Praga, Praga
Catalogació
Número d'inventari1950.56 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Temàtica de l'obra

modifica

El tema de "Crist en éxtasi", o de "Crist en pregària" és diferent del tema del Salvator Mundi, que al corpus pictòric d'El Greco apareix, de vegades per separat, o bé formant part dels seus Apostolados.[2]

Anàlisi de l'obra

modifica

Obra d'El Greco i del taller; Signat amb lletres cursives gregues a la part dreta, sobre l'espatlla; Oli sobre llenç; 64 x 46 cm.; 1595 ca.

Josep Gudiol remarca la complexitat que amaga l'aparent senzillesa d'aquesta obra. El Greco empra uns procediments tècnics molt diferents del que en la seva època era considerat acadèmic, una mena de "trucs", diferents del Puntillisme i de la "mescla òptica" d'alguns pintors del segle xix, però que en en fons cerquen el mateix efecte. Amb aquest procediment, no es desvia de la forma tradicional de representació, però intensifica la sensació de vida a les seves imatges, vivifica tot el conjunt i la impressió que provoca en l'espectador.[3]

Procedència

modifica
  • Comtessa de Quinto ?
  • Castell de Konopiště.[4]

Versió de San Antonio (Texas); McNay Art Museum

modifica
 
Versió de San Antonio (Texas); McNay Art Museum

Obra d'El Greco i del taller; Oli sobre llenç; 50 x 39 cm.; 1580-85.

Netejat i restaurat de forma abusiva, el quadre ha perdut les veladures finals, i els retocs moderns als ulls i a la barba produeixen un efecte confús.

Procedència

modifica
  • Col·lecció particular, Madrid.
  • Col·lecció particular, Barcelona (1926)
  • Thomas Harris, Londres.
  • Dalzell Hatfield Galleries, Los Angeles, Califòrnia.[4]
 
Versió del Museu Sant Telmo, Sant Sebastià

A aquest Museu, aquesta obra esta catalogada amb el nom d'"El Salvador"

El Greco i taller; Oli sobre llenç; 62 x 47 cm,; 1590-95.

La neteja abusiva ha reduït el cabell al vermell fosc de la preparació, i la túnica a un color vermell pàl·lid.

Procedència

modifica
  • Luís de Errazu, Madrid i Bilbao.[4]

Referències

modifica
  1. Wethey, 1967, p. 52 i 53.
  2. Wethey, 1967, p. 52.
  3. Gudiol, José. Obra citada, p. 153. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Wethey, Harold E. Obra citada, p. 53. 

Bibliografia

modifica
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco, 1541-1614 ; Ediciones Polígrafa; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1
  • Wethey, Harold Edwin. El Greco y su Escuela (en castellà). II. Madrid: Ediciones Guadarrama, 1967.