Cristina Kaufmann
Cristina Kaufmann (Baden, Suïssa, 19 d'octubre de 1939 - Mataró, 18 d'abril de 2006) va ser una religiosa carmelita descalça que va viure a la comunitat de Mataró, Plantejà una renovació de la espiritualitat i fraternitat teresianes basada en l'experiència i en les coordenades de la societat i el cristianisme coetani.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 octubre 1939  Baden (Suïssa) |
| Mort | 18 abril 2006 (66 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | religiosa catòlica |
| Orde religiós | Carmelites descalces |
Nascuda en una petita ciutat del cantó d'Argòvia, a la Suïssa alemanya, prop de Zúric. Educada en una família cristiana, tenia set germans.
Quan tenia catorze anys assistí a una representació de Diàleg de Carmelites de Georges Bernanos. Allà va descobrir que «existia una manera de mirar que tornava transparent tota la realitat: mirar-saber-estimar com a itinerari de l'ésser, que Déu és Déu d'amor, amb qui es pot viure amb passió i amb fascinació i intimitat tota una vida».[2]
Sentia una gran admiració per la pintura d'El Greco i el context en què es produí. Fet que la va portar a visitar Espanya. On coneix la forma de vida i cultura mediterrània i, també, l'obra literària de Teresa de Jesús i Joan de la Creu on hi troba una via en la seva demanda de donar sentit a la vida.[3]
Enllestits els estudis universitaris, per dues temporades, vingué a treballar a Barcelona.[3]
Coneixedora de cinc idiomes i apassionada per la cultura que mai deixà de cultivar, ingressà a la comunitat del Carmel de la Immaculada Concepció de Mataró el 1964, a l'edat de vint-i-cinc anys.[4] Són temps que en aquell monestir carmelita, es segueix de ben a prop el debat i les reflexions que viu l'Església durant el Concili Vaticà II. La comunitat llegeix cada dia la crònica que el sacerdot i periodista José-Luis Martín Descalzo escriu dels treballs del Concili. En aquest ambient d'obertura interior, malgrat el rigor de les normes i l'aspecte extern de la clausura, Cristina Kaufmann va ingressar el 7 de març del 1964.[3] I va fer la professió el 15 de setembre del 1965.[4]
En la vida diària la comunitat descobreix la talla intel·lectual i humana i l'impuls interior que mou la vida de la germana Cristina.[3] N'esdevé priora i en fou responsable del 1973 al 2001.[4]
Va destacar per la seva facilitat en comunicar, que la va portar a participar en diversos mitjans de comunicació, a més de predicar amb senzillesa i tendresa en recessos i conferències.[5] Es va fer molt coneguda quan el 12 de maig de 1984, durant una entrevista a Televisió Espanyola, Mercedes Milà la va reptar a ensenyar què era resar, i ella va començar a pregar pels espectadors.[6] És autora de diversos articles i publicacions com el llibre El rostre femení de Déu. Reflexions d'una carmelita descalça.
L'any 2001, en acabar el darrer període com a priora, demanà a la seva comunitat de poder fer una vida en solitud i silenci. Després d'un període de reflexió, la comunitat acceptà que faci una vida eremítica. I marxà a viure en un petit habitatge a les Guilleries. Tot mantenint la dependència amb la comunitat mataronina. Però aquell mateix any se li detectà un càncer limfàtic incurable. Retornant a la seva comunitat. Morí deixant un darrer missatge "Soc molt pobre, no tinc res, però us deixo el que tinc: Déu... Només tinc una paraula per dir-vos: Déu és amor".[3] [7] Una frase que sintetitza una trajectòria dedicada a contemplar i arrelar els dos grans mandats evangèlics des de la visió de que cada persona pot esdevenir el "gest epifànic" diví.[8]
Obres
modifica- Aunque de noche. Poesia des del Carmel. Mataró: Monestir de la Immaculada Concepció, 1989
- El rostro femenino de Dios reflexiones de una carmelita descalza. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1996.
- "Introducció" a Teresa de Jesús, Llibre de la vida, a cura d’Àngel Briñas, Cristina Kaufmann, Agustí Borrell i Bonaventura Gilabert, Barcelona: Proa, 1999.
- El llenguatge dels místics. Teresa de Jesús. Barcelona. Barcelona; EIDES núm.34, 2004.
- La fascinación de una presencia. Hacia una experiencia sana de Dios. Madrid: Editorial de Espiritualidad, 2007
- La transparència de l'invisible. Barcelona: Claret, 2007.
- Kaufmann, Cristina i Marín, Rosario. El amor tiene nombre. Madrid: Narcea, 2014. 2a edició.
Bibliografia i entrevistes
modifica- Maccise, Camilo. "La espiritualidad carmelitana en Cristina Kaufmann" a Revista de Espiritualidad, núm. 68 (2009), p. 473-490.
- Bofill, Rosari, et al. Cristina Kaufmann en perspectiva. Una espiritualidad para nuestro tiempo. Madrid: Editorial de Espiritualidad, 2011
- Guardans,Teresa. Cristina Kaufmann, a la recerca de l’essencial.Barcelona:. EIDES, 2012
- De Rus, Eric, Une existence épiphanique: Cristina Kaufmann 1939-2006, París: Solem, 2013.
- Entrevista a Cristina Kaufmann al programa "Signes dels temps" de Televisió de Catalunya. https://www.ccma.cat/3cat/30-anys-cristina-kaufmann/video/5632244/
- Entrevista a Televisió Espanyola sobre l'oració i el sentit de la vida contemplativa https://www.youtube.com/watch?v=7qZ6TMcPA98
Referències
modifica- ↑ Kaufmann, Cristina. La fascinación de una presencia. Hacia una experiencia sana de Dios. Madrid: Editorial de Espiritualidad, 2007. 2a edició.
- ↑ Kaufmann, Cristina. La fascinación de una presencia. Hacia una experiencia sana de Dios. Madrid: Editorial de Espiritualidad, 2007, 2a edició, p. 20.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Cristina Kaufmann». Monasterio Virtual de Espiritualidad. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Vidal, José Manuel «Cristina Kaufmann, la monja de clausura que se asomó a la televisión». El Mundo, 30-04-2006 [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ «Cristina Kaufmann». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Díez, Míriam «Monges mediàtiques». El Nacional, 09-04-2017 [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ EP «Fallece en Mataró la monja Cristina Kaufmann, la carmelita que hizo rezar a toda España en televisión». La Vanguardia, 21-04-2006 [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ De Rus, Eric. Une existence épiphanique: Cristina Kaufmann 1939-2006. París: Solem, 2013.